La construcció de l'estat totalitari de Franco durant la Guerra Civil Espanyola

Zona insurrecta:

Construcció d’un estat totalitari: El 24 de juliol del 1936 es crea la Junta de Defensa Nacional integrada per militars (Mola, Franco...) i presidida pel General més antic: el General Cabanelles, amb l’objectiu de governar el territori ocupat. Les seves primeres mesures van ser: prohibir l’activitat de tots els partits polítics, suspendre la constitució i paralitzar la reforma agrària.

Construcció de l’estat:

Franco va consolidar el seu lideratge dins l’exèrcit els primers mesos de la guerra, i va establir relacions amb Hitler i Mussolini. Al 30 de setembre Franco va ser elegit com a cap del Alzamiento. L’1 d’octubre del 36 es va publicar el decret que anomenava Franco com a cap de l’Estat i Generalíssim de l’exèrcit. La Junta de Defensa Nacional va ser substituïda per una Junta Tècnica i assumeix el control de totes les tropes nacionals. L’octubre del 36, Franco inspirat en el model d’Estat feixista italià i alemany va crear un únic partit i un únic sindicat, aquest partit d’abril del 37 i amb el decret d’unificació s’anomena Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, que adopta l’uniforme amb la camisa blava de Falange, la boina vermella dels carlins i la salutació feixista amb el braç en l’aire. Al gener-març del 38, amb la formació de Falange es va començar el procés d’institucionalització del nou Estat franquista. A partir d’aquest moment es va nomenar Franco com a Caudillo d’Espanya.

Mesures del nou estat:

Inspirat en el model feixista, defensava un model social basat en el conservadorisme i catolicisme “España una, grande, libre y catòlica”. S’aboleix la legislació republicana en matèria econòmica, social i laboral, es suprimeix la llibertat religiosa i de premsa, i els estatus d’autonomia de Catalunya i el País Basc. Al març del 38, s’aprova la primera de les lleis fonamentals: el Fuero del Trabajo, amb un sindicat únic agrupava empresaris i treballadors, i es van prohibir les vagues i reivindicacions obreres.

Repressió institucionalitzada: persecució ideològica

: Franco exerceix una violència extrema on va fer un ús excessiu dels afusellaments, va fer executar tots els polítics del bàndol republicà. La repressió va tenir un caràcter sistemàtic i va ser duta a terme per l’exèrcit de militants de Falange i autoritats polítiques. Franco va instaurar un clima de terror a tota Espanya.

Fases militars

Batalles per Madrid i front d’Aragó (juliol 1936-març 1937). Després de travessar l’estret el juliol del 36, les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament de Franco avancen amb l’objectiu de prendre Madrid (capital símbol republicà). L’agost, les tropes del general Yagüe ocupen Badajoz i aconsegueixen obrir un enllaç amb l’exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Al setembre, Franco ocupa Toledo i a l’octubre arriba a Madrid. El 6 de novembre, el govern republicà es trasllada a València i Madrid queda presidida per una Junta (General Miaja). Madrid es resisteix gràcies a les brigades internacionals, als tancs russos i columnes de voluntaris catalans. A Catalunya, columnes de milicians voluntaris es van desplaçar a finals del juliol al Front d’Aragó. Els insurrectes intenten aïllar la capital i tallar les comunicacions amb València (es van intentar dues maniobres: la batalla d’El Jarama (febrer 37) on els insurrectes travessen el riu però són detinguts pels republicans, i la batalla de Guadalajara (març 37) on les tropes italianes van sofrir una contundent derrota (primera victòria republicana). El febrer del 37, les tropes de Queipo de Llano bombardegen i ocupen Màlaga. Batalla del nord (abril-octubre 37): Degut a les dificultats per prendre Madrid, Franco concentra els esforços a la zona Nord (Astúries, Cantabria i Biscaia). L’agost del 36 prenen Sant Sebastià. A l’abril i octubre del 37 els insurrectes comandats pel general Mola ataquen Biscaia. El 26 d’abril del 37 es produeix el primer bombardeig civil a la ciutat de Gernika per l’aviació nazi. Bilbao es ocupada el 19 de juny. Al juliol del 37 la República pren l’atac de Brunete a prop de Madrid i més endavant el de Velchite a prop de Saragossa, però no van poder evitar que les tropes de Franco conquerissin Santander a l’agost, i dos mesos més tard Astúries. Ofensives de Terol i arribada al mediterrani (desembre 37-abril 38): A finals del 37, els republicans reformen l’exèrcit i integren les milícies i les Brigades Internacionals en aquest, posen al cap davant al general Vicente Rojo. Inicien l’ofensiva a Terol al desembre però al febrer del 38 l’exèrcit de Franco recupera Terol i inicia la campanya d’Aragó (març). El 3 d’abril els nacionals ocupen Lleida i els Pirineus. Batalla de l’Ebre i ocupació de Catalunya (juliol 38-febrer 39): El 25 de juliol del 38, es produeix la batalla de l’Ebre: un atac republicà travessa l’Ebre i conquereix diverses poblacions. Van resistir durant tres mesos fins que Franco va enviar reforços, incloent-hi la aviació alemanya i italiana. Després contraatacaren els nacionals, i el 16 de novembre van guanyar la batalla. Al 23 de desembre Franco ocupa Catalunya (el 15 de gener ocupen Tarragona i el 26 Barcelona) Amb la caiguda de Girona es produeix l’èxode cap a França, entre ells el govern de la Generalitat (Lluís Companys), el govern de la República (Manuel Azaña), el cap del govern Juan Negrín i el govern basc. Fi de la guerra (abril 39): Els republicans al febrer només controlen la “zona central”: Madrid, La Mancha, i des de València fins Almeria. El coronel Segismundo Casado, responsable de la defensa de la capital, inicia al març una insurrecció a Madrid contra el govern republicà, ja que sabia que Negrín no es rendiria. Creà la Junta de Defensa per negociar la pau amb Franco, basada en la “generositat del Caudillo”, i el 28 de març les tropes de Franco entren a Madrid sense trobar resistència. L’1 d’abril, Franco signa a Burgos la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.

Efectes en la població

La guerra comporta una greu mancança d’aliments que, acompanyada amb la desnutrició, va provocar moltes malalties i molts morts. Va predominar la misèria i la mortalitat durant quasi tota la guerra i els bombardeigs sobre pobles i ciutats van afectar durament la població civil, amb la seva posterior destrucció d’infraestructures, pantans, pobles, etc. La fi de la guerra va comportar més d’1 milió de refugiats a la Catalunya republicana, i entre el gener i el febrer del 39 aproximadament mig milió es van exiliar a França, aquests van ser reclosos en grans camps de concentració improvisats.