L'Eix i l'expansió de l'Alemanya nazi a la II Guerra Mundial

El Pacte Antikomintern i la formació de l'Eix

El Pacte Antikomintern (25-11-1936) va ser un tractat signat per Alemanya i el Japó en el qual es declarava l'hostilitat de tots dos països al comunisme i a la Internacional Comunista. A aquest pacte es va unir un any més tard la Itàlia de Mussolini. El 1939 ho va fer l'Espanya de Franco. També es va establir relació amb l'URSS, però el 1940 l'Alemanya hitleriana els va atacar. Aquest pacte va ser el primer pas per a la configuració del bàndol de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial, bàndol plenament configurat amb la signatura del Pacte Tripartit el 2 de setembre de 1940.

L'Eix Roma-Berlín: L'aliança feixista

Malgrat les seves evidents afinitats ideològiques, la desconfiança entre Mussolini i Hitler, basada en els seus interessos contraposats sobre el futur d'Àustria, va impedir inicialment una aliança entre les dues potències feixistes. No obstant això, la condemna franco-britànica a l'annexió italiana d'Abissínia i la companyonia d'armes en la Guerra Civil Espanyola va fer que el govern de Roma girés definitivament cap a l'aliança amb l'Alemanya de Hitler.

La tasca del Comte Ciano va propiciar la signatura, l'octubre de 1936, d'una declaració en què tots dos països proclamaven la seva amistat i el manteniment de punts de vista comuns en política internacional. Mussolini va pronunciar un discurs en el qual saludava la nova amistat germano-italiana i anunciava l'existència d'una Vertical Berlín-Roma.

La guerra de guerrilles com a tàctica militar

La guerra de guerrilles és una tàctica militar que consisteix a atacar sense ser vist, fustigant l'enemic en el propi terreny, que les forces defensores coneixen molt bé, mitjançant destacaments irregulars i dispersos. Actuen mitjançant:

• Atacs ràpids i sorprenents.
• Infiltració o intercepció de les comunicacions.
• Voladura d'infraestructures com ponts i camins.
• Captura d'armes i provisions.

La Guerra Llampec (Blitzkrieg) i l'expansió nazi

La Guerra Llampec, ideada i posada en pràctica per l'exèrcit alemany, es basava a conquerir territoris basant-se en la sorpresa i la rapidesa, provocant que l'enemic quedés destruït i els seus territoris, devastats.

Gràcies a aquest concepte, en tres setmanes es va arribar a Varsòvia, que era l'objectiu principal en aquell moment. Part del territori conquerit es va incorporar a l'Imperi i l'altra part es va quedar sota l'administració nazi. De totes formes, una part de Polònia va ser ocupada per l'exèrcit soviètic, que es va expandir cap a Finlàndia i cap a les repúbliques bàltiques. Els nazis, seguint la mateixa estratègia, varen anar a per l'Europa septentrional per la seva importància militar (per actuar contra la Gran Bretanya) i econòmica (necessitaven el ferro de Suècia). Van progressar ràpidament i altres països com Dinamarca i Noruega varen ser conquerits amb rapidesa i sense problemes. Chamberlain va dimitir per por i es va formar un govern presidit per Winston Churchill.

L'ocupació de França i la resistència

Seguidament, varen anar a per França. Alemanya va posar en pràctica el pla dissenyat pel general de l'Estat Major Von Schlieffen i tenien com a intenció sorprendre els francesos pel nord i aconseguir arribar fins a París en poques setmanes. Varen envair Bèlgica i els Països Baixos en 48 hores i van anar cap a França per les Ardenes. Els francesos es van veure sorpresos perquè havien situat la defensa en un altre punt sense preveure la invasió des de Bèlgica; varen quedar encerclats i van evacuar per Dunkerque. Es va signar l'armistici i els nazis van dividir França en:

• Zona nord: dominada pels nazis.
• Zona sud: amb capital a Vichy (un Estat titella sota l'autoritat de Pétain).

A Londres, Charles de Gaulle cridava a organitzar la resistència contra els ocupants per recuperar el territori que era seu.