La Revolució Francesa: De la Revolta Aristocràtica a l'Imperi

Etapes de la Revolució Francesa

Revolta Aristocràtica (1787-1789)

Negativa dels grups privilegiats a pagar impostos en el context de crisi financera. Argumenten que l'única institució que ho pot decidir són els Estats Generals. El rei, Lluís XVI, convoca els Estats Generals: assemblea d'origen medieval que reuneix els representants dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat). Com que no es reunien des de 1614, s'obre un període d'eleccions perquè cada grup pugui elegir els seus representants.

Reunits els Estats Generals, els representants del tercer estat no estan d'acord amb el sistema de votació per estament i en sales separades. Volen votació individual i conjunta. No s'arriba a un acord i els representants del tercer estat abandonen els Estats Generals. Alguns sectors liberals de la noblesa i el clergat els donaran suport.

20/07/1789: Jurament del Joc de la Pilota: Representants del tercer estat juren no separar-se fins a donar a França una Constitució.

Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

Els representants del tercer estat tornen als Estats Generals i formen una nova Assemblea Nacional. L'Assemblea Nacional adopta el nom d'Assemblea Nacional Constituent. Objectiu: fer una Constitució.

• El poble de París assalta la fortalesa de La Bastilla (presó de París i símbol de la repressió absolutista).
• La revolució s'estén per ciutats i camps. El rei no té més remei que cedir.
• La revolució és ara una revolució burgesa, controlada per la burgesia més conservadora, que no vol que es radicalitzi: vol igualtat política però no econòmica.
• S'aproven les següents mesures que posen fi a l'Antic Règim:
  • Abolició del feudalisme: abolició del règim senyorial (drets i rendes) i dels delmes.
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà: llibertats, igualtat, propietat.
  • Desamortització dels Béns de l'Església: expropiació dels béns de l'Església per part de l'Estat, per després vendre'ls i amb els guanys eixugar el deute públic.
  • Constitució civil del clergat: passen a ser funcionaris electius.
  • Constitució de 1791: inspirada en la Constitució americana: recull la sobirania nacional, la divisió del poder i el sufragi censatari.
  • Descentralització de l'administració: creació dels departaments.
  • Implantació del liberalisme econòmic: abolició dels gremis i prohibició de l'associacionisme.

Assemblea Legislativa (1791-1792)

Un cop redactada la Constitució, es convoquen eleccions per formar una nova assemblea, l'Assemblea Legislativa.

• El rei no accepta els límits de poder que li imposa la Constitució. Intenta fugir però és capturat.
• Les potències europees volen ajudar Lluís XVI i impedir el triomf d'una revolució que posa en perill l'absolutisme. França declara la guerra a Àustria i Prússia.
• Agost 1792: el poble de París ataca el palau de Les Tulleries i es deté la família reial.
• Els sectors polítics més radicals, amb el suport dels Sans-Culottes, agafen el poder i dissolen l'Assemblea.

Convenció Nacional (1792-1795)

La nova assemblea, la Convenció, és escollida per sufragi universal masculí. La revolució és ara una revolució democràtica.

Etapa girondina (1792-1793)

• Controlada pels girondins.
• L'exèrcit francès guanya a l'exterior (batalla de Valmy).
• Es proclama la República i s'executa el rei per traïció.
• Altres països declaren la guerra a França.

Etapa jacobina (1793-1794)

• Controlada pels jacobins, és el període més radical de la revolució. Suport dels Sans-Culottes.
• Poder executiu en mans d'un Comitè de Salvació Pública, controlat per Robespierre. S'imposa un règim dictatorial que no admet crítiques.
• La sensació de por que es va generar farà que bona part dels diputats de la Convenció dictin una ordre per detenir i executar els principals líders jacobins.
• Mesures que es van prendre:
  • Llei del Terror: execució dels contrarevolucionaris.
  • Llei del Màxim: taxació de preus màxims per a determinats productes.
  • Creació d'un exèrcit nacional: mobilitzacions en massa per guanyar la guerra.
  • Descristianització de la societat: nou calendari laic i culte a la raó.
  • Constitució de 1793: sufragi universal masculí. No es va poder aplicar.

Consolat (1799-1804)

Napoleó Bonaparte fa un cop d'Estat el 1799. La revolució s'havia acabat i s'iniciava un període de dictadura militar. El poder quedà en mans d'un Consolat format per tres membres, tot i que Napoleó aconseguirà controlar tot sol el poder i anomenar-se cònsol vitalici. Fa una nova constitució que reestableix el sufragi universal.

Imperi (1804-1815)

El 1804 Napoleó es converteix en emperador amb caràcter hereditari.

• Política interior: s'inicia un període de pau social i prosperitat econòmica.
• Política exterior: intenta crear un Gran Imperi ocupant territoris i posant en el poder familiars o persones de la seva confiança.

Conseqüències de la Revolució

Conseqüències polítiques

• Restauració dels Borbons a França i de l'absolutisme arreu d'Europa.
• Propagació de les idees liberals a Europa, que va viure tres onades revolucionàries de caràcter liberal.

Conseqüències demogràfiques

• Milers de persones mortes (per les guerres i durant l'època del Terror).

Conseqüències socials

Petits canvis socials. L'Església perd moltes de les seves propietats, la noblesa conserva la majoria de les seves terres i la gran beneficiada és la burgesia, que es convertirà en la gran propietària d'aquestes terres.

Orígens del moviment obrer

El naixement de la classe obrera té lloc a Anglaterra, i va ser una conseqüència directa de la industrialització. Els obrers van prendre consciència de pertànyer a una mateixa classe social, amb uns interessos comuns, i que s'havien d'organitzar per aconseguir millores.

Les seves condicions de treball eren molt dures:

• Jornades de 14 a 16 hores, amb soroll i fums asfixiants.
• Treball perillós a les mines, sense llum de sol, a galeries estretes i perill d'explosió de gas.
• Salaris molt baixos. A més, els nens cobraven el 10% del salari dels homes, i les dones el 40%.
• L'Estat no donava cap ajuda en cas de malaltia, atur o vellesa.

Les seves condicions de vida també eren dolentes:

• Habitatges petits, sense serveis higiènics ni aigua potable.
• Desnutrició i malaltia.
• Esperança de vida entre 40 i 50 anys.

Restauració Absolutista

Congrés de Viena

Teòrics del tradicionalisme: Burke i Maistre. Defensen els valors socials i polítics de l'Antic Règim, rebutgen les idees de la Revolució Francesa contràries a l'ordre natural i la providència. Després de la derrota de Napoleó, els vencedors es reuneixen al Congrés de Viena (1814-1815) per restaurar l'absolutisme.