Revolució Francesa: Cronologia i Etapes Clau (1789-1799)

Revolució Francesa: Cronologia (1789-1799)

La Revolució Francesa, iniciada el 1789 com una revolta contra l'Antic Règim i els seus privilegis, va culminar el 1799 amb la imposició d'una dictadura militar per part de Napoleó Bonaparte. Aquesta revolució es pot dividir en tres grans etapes:

1. Monarquia Constitucional (1789-1792)
2. República Democràtica (1792-1795)
   • Convenció Girondina
   • Convenció Jacobina
3. República Burgesa (1795-1799)

Monarquia Constitucional (1789-1792)

La primera etapa va ser la Monarquia Constitucional, que es va iniciar el 1789 i va finalitzar el 1792. Les principals característiques d'aquesta etapa van ser la suspensió dels Estats Generals i la constitució de l'Assemblea Nacional, on es va decidir la creació d'una Constitució en la qual s'eliminés el feudalisme i s'establís una divisió de poders. Aquesta Assemblea estava controlada per burgesos i nobles moderats. També es va establir un sufragi censatari i el rei es va reservar el dret de veto.

Es va aprovar també una Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i es va establir la tolerància religiosa. Malgrat tot, les classes populars i els privilegiats seguien descontents a causa de la manca de capacitat de la monarquia per satisfer les seves necessitats. Els canvis eren poc radicals per a uns i massa per als altres. Aquesta etapa va finalitzar amb la fugida del rei, demostrant que ni ell mateix creia en la nova monarquia. França va declarar la guerra a Àustria en ser considerada el centre de la contrarevolució i es va proclamar la República.

República Democràtica (1792-1795)

La segona etapa de la Revolució Francesa va ser la República Democràtica, que va del 1792 al 1795. Es pot subdividir en dues etapes, depenent de quina convenció estava al poder:

Convenció Girondina

La primera, la Convenció Girondina, controlada per burgesos moderats. La primera mesura que van prendre va ser executar el rei per satisfer les demandes populars, encara que la seva política no va acabar agradant a les classes populars, ja que van establir lleves obligatòries per intentar frenar les tropes austríaques, ni tampoc van ser capaços de prendre mesures efectives contra la manca d'aliments, les insurreccions pageses i els aixecaments dels reialistes. La insatisfacció de les classes populars, juntament amb l'ajut dels jacobins (burgesia radical), va provocar l'execució dels girondins, acusats de traïció a França.

Convenció Jacobina

La segona etapa va ser la Convenció Jacobina, controlada per un grup de burgesos radicals dirigits per Robespierre. Els jacobins van crear una nova Constitució on es va establir un sufragi universal masculí. No obstant això, es van suspendre les garanties constitucionals i es va establir el Comitè de Salvació Pública, controlat pel mateix Robespierre, per tal de prendre les mesures excepcionals necessàries. En ell es va aprovar la Llei del Sospitós, que permetia executar tota persona acusada de contrarevolucionària. Per tal de solucionar el problema bèl·lic amb els austríacs, es van establir les lleves en massa.

A més, en aquest comitè també es va prendre la decisió de fer reformes socials. L'educació primària va passar a ser gratuïta i obligatòria, i es van establir preus màxims per als productes i sous mínims. Es va iniciar també un procés de descristianització de la societat mitjançant el tancament de les esglésies. Aquesta etapa, coneguda també com l'Època del Terror a causa de la gran quantitat d'execucions, va acabar portant els pocs burgesos moderats que quedaven a organitzar-se per decapitar Robespierre mitjançant la Llei del Sospitós.

República Burgesa (1795-1799)

La mort de Robespierre va propiciar l'inici de l'última etapa de la revolució: la República Burgesa, que es va iniciar el 1795 i va finalitzar el 1799. Aquesta etapa, controlada pels burgesos moderats, va retornar als valors de la Convenció Girondina i es va crear una Constitució moderada de sufragi censatari. Els problemes amb els quals es van trobar van ser la fam, el caos provocat per tot el succeït anteriorment i la guerra amb els austríacs. Aquests problemes van provocar que els burgesos pensessin que l'única cosa que podien fer per garantir l'ordre social era cedir poder a l'exèrcit. El general de l'exèrcit, Napoleó Bonaparte, un cop consolidada la seva posició, va acabar posant fi a la República Burgesa i va imposar una dictadura militar.