La Revolució Francesa (1789-1799): Causes, Fases Clau i Final
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,78 KB
L'Inici de la Revolució Francesa (1789)
La Crisi de l'Antic Règim a França
L'any 1789, França era una potència que vivia la crisi de l'Antic Règim. Aquesta crisi es manifestava en diversos fronts:
- Hi pervivia una societat estamental, que mantenia els privilegis de la noblesa i el clergat.
- S'hi va aguditzar la crisi econòmica, especialment per l'augment del preu del pa.
- Hi havia un greu dèficit de la hisenda causat per l'augment constant de les despeses de l'Estat.
- Hi havia una crisi política, ja que el rei Lluís XVI perdia suport entre el poble.
Des de 1783, els ministres havien intentat frenar la crisi i van pensar que era necessari que els privilegiats paguessin impostos. El rei va convocar el 1787 una Assemblea de Notables per intentar convèncer-los, però no ho va aconseguir.
La Convocatòria dels Estats Generals
El 1788 es va declarar la bancarrota, i el rei va haver de convocar els Estats Generals. El ministre Necker va doblar el nombre de representants del Tercer Estat, a fi de frenar el poder dels privilegiats.
El 1789 es van reunir els Estats Generals a Versalles. Els representants del Tercer Estat es van constituir en Assemblea Nacional i es van considerar els únics amb legitimitat per a representar França. Es van reunir al Jeu de Paume, on van jurar que es mantindrien reunits fins a redactar una Constitució. L'Assemblea Nacional va passar a anomenar-se Assemblea Constituent.
El 14 de juliol de 1789, davant de l'augment del preu del pa i els rumors que el rei concentrava tropes a París, els ciutadans van assaltar la Bastilla, presó reial i símbol de l'absolutisme.
El Final de l'Absolutisme i la Monarquia
El 26 d'agost es va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, en què es reconeixien i garantien les llibertats personals. Ambdós decrets suposaven el final de l'absolutisme i el triomf de la revolució liberal.
Al setembre de 1791 es va aprovar la Constitució de 1791, que establia:
- El règim polític era la Monarquia Parlamentària, es reconeixien la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans.
- Divisió de poders: el poder legislatiu estava en mans de l'Assemblea, l'executiu en poder del rei i el judicial a càrrec dels tribunals.
- L'Assemblea s'elegiria per sufragi censatari.
L'Assamblea Legislativa i la Caiguda del Rei
La Transició a la República
L'anomenada Assemblea Legislativa va tenir un predomini dels moderats. Van declarar la guerra a Àustria l'abril de 1792. La família reial també va intentar fugir de França, però va ser detinguda.
El 10 d'agost de 1792, la població de París va assaltar el Palau de les Tulleries. Això va suposar el final de la monarquia i l'establiment de la República.
La Convenció Girondina i la Fase Radical
L'inici de la República va significar l'entrada en la fase radical i popular de la Revolució. Es van produir les Matances del Setembre, en les quals els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assassinar religiosos i aristòcrates presos.
La Convenció Nacional va ser controlada pels girondins i pels jacobins més radicals, anomenats els Muntanyesos. Es va formar la Primera Coalició contra França, i a més hi va haver un alçament reialista i ultracatòlic a la regió de la Vendée.
Per fer front a la guerra, es va ampliar l'exèrcit mitjançant un reclutament massiu. Es va decidir jutjar els contrarevolucionaris, per la qual cosa es va crear un Tribunal Revolucionari i el Comitè de Salvació Pública.
El Directori i el Final de la Revolució
La Constitució de l'Any III i l'Ascens de Napoleó
Després de la caiguda dels jacobins, es va redactar la Constitució de l'Any III (1795):
- S'hi establia un règim liberal, basat en la sobirania nacional i la separació de poders.
- S'hi va establir un sistema de sufragi censatari i el poder legislatiu es va dividir en dues cambres.
- El poder executiu requeia en un Directori de cinc membres.
Els reialistes van provocar la revolta de Vendemiari, que va ser frenada per Napoleó Bonaparte. Les potències europees van formar més tard la Segona Coalició.
Finalment, Napoleó va donar el cop d'estat del 18 de Brumari (novembre de 1799), es va proclamar cònsol i va suprimir el Directori, posant fi a la Revolució Francesa.