La Revolució Francesa: lema, Estats Generals i etapes clau

El Lema de la Revolució Francesa

El lema de la Revolució Francesa és: Llibertat, Igualtat i Fraternitat.

Llibertat

La Llibertat es va definir a les diverses Declaracions dels Drets de l'Home que circulaven a la fi del segle XVIII. Era el terme d'una llarga evolució d'idees: de la llibertat com a privilegi fins a la llibertat com a dret natural de tothom.

Aquesta evolució anava lligada al renaixement de la idea de la persona individual al segle XV, superant el col·lectivisme de l'Edat Mitjana, on cada home només era una part del cos místic de Jesucrist i tenia el seu lloc en una jerarquia ‘natural’.

Igualtat

La Igualtat vol dir que la llei és la mateixa per a tots, sense cap diferència de drets o de deures hereditaris lligats a l'origen familiar o a l'estament. Tothom ha de contribuir a les despeses públiques en la mesura de les seves possibilitats. Aquest principi va posar fi als privilegis de l'Antic Règim.

Fraternitat

La Fraternitat és un deure envers algú altre, principi fonamental de totes les expressions de la solidaritat universal. Dins una humanitat de persones lliures i iguals, el principi de la fraternitat imposa prendre cura dels altres i treballar per millorar el seu destí.

Els Estats Generals: Definició i Composició

Els Estats Generals van ser una institució representativa del regne de França en forma d'assemblea, convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Era una institució de poder que representava els tres estats:

• Noblesa (Primer Estat)
• Clergat (Segon Estat)
• La resta del poble (Tercer Estat)

La funció principal d'aquestes assemblees era aprovar les lleis i els impostos. Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. La seva reunió era excepcional i solia significar la resposta a una crisi política o financera, obligant a conèixer l'opinió dels súbdits.

Composició i Funcionament

Estaven compostos per diputats dels tres ordres o estaments:

• Clergat: 300 representants
• Noblesa: 300 representants
• Tercer Estat: 600 representants

Es reunien per "braços", és a dir, que cada estament debatia entre si i emetia un vot col·lectiu.

Girondins i Jacobins: Grups Polítics de la Revolució

Durant les primeres eleccions a França, van destacar dos grups polítics principals, distingits per les seves creences i maneres de governar:

Els Girondins

Els Girondins responien als interessos de la burgesia. Es caracteritzaven per ser:

• Gent d’ordre i moderada.
• Pactistes amb la monarquia (inicialment).
• Partidaris de dotar les regions d’alguns òrgans de poder (descentralització).
• Representaven principalment els sectors més adinerats.

Els Jacobins

Els Jacobins eren els membres de la petita burgesia urbana. La seva ideologia era:

• Molt radical i centralista.
• Partidaris ferms de la república.
• Sovint es recolzaven en les classes populars (els sans-culottes) per a les seves reivindicacions.
• Representaven l'ala més d'esquerra, centrada en els interessos del poble.

Les Etapes Clau de la Revolució Francesa

1. La Monarquia Constitucional (1789-1792)

Aquesta va ser la primera etapa de la Revolució Francesa. França va passar de la monarquia absolutista a la monarquia constitucional. Això va suposar una gran millora, ja que els ciutadans tenien dret a vot (censatari), però estaven descontents per no poder proporcionar un vot individual (en lloc de per estament).

Aquest descontentament va provocar que, poc després, es produís una revolta popular tant al camp com a París.

2. La Convenció Republicana (1792-1794)

Es va instaurar la República, sorgida pels greus problemes econòmics i socials que patia la població. Durant aquest període, el rei Lluís XVI va ser jutjat i condemnat a mort.

La República va passar per dues fases principals:

• Període Girondí: Inicialment, la República va estar a mans dels Girondins, membres d’un partit polític provinent de l'alta burgesia.
• Període Jacobí: A continuació, van accedir al poder els Jacobins, un grup radical de la burgesia mitjana i les classes populars, que van instaurar el període del Terror.

3. El Directori (1795-1799)

El Directori va ser una època d’inestabilitat que va seguir a la caiguda dels Jacobins. L'època anterior (el Terror) havia estat marcada per la persecució i la decapitació de tots els que no pensaven igual que ells, ja que el seu objectiu era la uniformitat ideològica.

Per aquest motiu, es van alçar els Girondins (o moderats), que van acabar amb aquesta època de terror i morts.

Finalment, Napoleó va dirigir els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, aconseguint fer-se amo de bona part d'Europa.