La Revolució Francesa: causes i etapes (1789-1799)

Per què va esclatar la Revolució Francesa?

L’impacte de la Il·lustració i la Revolució Americana

La Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica i la seva Constitució (1787) defensaven els drets inalienables del ciutadà, la separació de poders, els principis d’igualtat i llibertat i el dret d’elegir els governants. Aquests ideals coincidien amb els que la Il·lustració difonia a Europa i que havien penetrat entre les elits culturals i la burgesia.

Els principis il·lustrats i l’exemple de la Revolució Americana van aportar a la burgesia les noves idees per enfrontar-se amb l’absolutisme i la societat estamental, i van proposar noves formes d’organització social i de govern. Tot això va propiciar el cicle revolucionari que es va iniciar a França l’any 1789.

La crisi social i econòmica del segle XVIII

Al segle XVIII, el Tercer Estat - compost per la burgesia, els camperols i els artesans - aspirava a profundes reformes socials. Els camperols (el 80% de la població) s’oposaven a les feixugues càrregues feudals imposades pels senyors. Els burgesos aspiraven a la fi dels privilegis de què gaudien la noblesa i el clergat, a la llibertat de comerç i de negocis i a poder participar en la vida política.

Amb aquest descontentament com a teló de fons, la coincidència el 1789 de dues greus crisis econòmiques va provocar l’esclat d’una revolució:

• La crisi econòmica, conseqüència de les males collites que s’estaven produint des del 1760. L’alça del preu dels aliments, sobretot el pa, principal sosteniment popular, va generar un gran descontentament i un esperit de rebel·lia entre la població.
• La crisi financera, originada per la manca de diners de la monarquia per sufragar les despeses de l’Estat. Per resoldre-ho, els ministres de Lluís XVI havien proposat que els privilegiats paguessin impostos, però aquests es van negar a acceptar-ho i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, l’únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.

1789: L’esclat revolucionari

Els Estats Generals es van obrir a Versalles el maig del 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clergat i el Tercer Estat. La negativa dels privilegiats (noblesa i clergat) a acceptar una representació més gran del Tercer Estat i que el vot fos per persona i no per estament, va fer que els diputats del Tercer Estat decidissin abandonar la reunió. Reunits en un pavelló de Versalles, els representants del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional, considerant-se els únics representants de la nació, i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.

El poble de París va secundar les propostes de l’Assemblea i el 14 de juliol va assaltar la presó de la Bastilla. La revolució es va estendre al camp, on es van cremar residències nobiliàries.

Atemorit per la situació, a la tardor del 1789, Lluís XVI va acceptar l’Assemblea Nacional, que havia de convertir França en una monarquia constitucional i posar fi a l’Antic Règim.

Les etapes de la Revolució Francesa

La Revolució va ser un procés llarg i complex que va superar els seus objectius inicials.

El rei i els sectors privilegiats es van negar a acceptar els canvis proposats per l’Assemblea Nacional i les classes populars van lluitar per aconseguir una igualtat social més gran. Per això, la Revolució va passar per diverses etapes:

• La monarquia constitucional (1789-1792). Impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a abolir l’Antic Règim, elegir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat).
• La república social (1792-1794). La burgesia radical, empesa per les classes populars, va proclamar la república i va emprendre una transformació de la societat en un sentit democràtic (sufragi universal masculí) i igualitari (lleis socials).
• La república conservadora (1794-1799). Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va arribar al poder i va tornar a implantar el liberalisme moderat.