El Desastre del 98 i el Regeneracionisme a Espanya: resum

El Desastre del 98 i el Regeneracionisme a Espanya

• La pèrdua de les restes de l’imperi no va suposar una profunda crisi econòmica ni grans canvis polítics. Només va servir per intensificar la crítica sociopolítica.

• Es va iniciar un corrent intel·lectual pessimista que va prendre una consciència crítica i la va reflectir en la Generació del 98 (Unamuno, Azorín, Baroja, Machado…). Es van refugiar en una idea nostàlgica de Castella, en la història i en l’Europa industrialitzada.

• Aquest corrent no va veure ni els problemes econòmics i socials d’Espanya, ni la manca d’una estructura moderna d’estat.

• Joaquín Costa va iniciar el moviment regeneracionista (que qüestionava els valors i el sistema polític) amb la pretensió de crear un Estat modern a partir de la fi del caciquisme i la corrupció. Les seves propostes no van ser escoltades, ja que el règim polític espanyol es basava precisament en el caciquisme i la corrupció.

• Fomentava l’ensenyament per a millorar el nivell cultural dels espanyols com a camí cap a la democratització de la societat.

• També pretenia la modernització de l’economia, el repartiment igualitari de la terra, la descentralització i una activa política hidràulica i agrària.

• El regeneracionisme va influir en l’activitat política espanyola de principis del segle XX com un corrent crític. Les seves propostes van tenir poca efectivitat pràctica.

Governs Regeneracionistes Conservadors

• Van tenir una gran iniciativa reformista.

• El govern de Silvela (juntament amb Polavieja) va iniciar la descentralització de l’Estat, la legislació de l’Estat i va reformar la política pressupostària durant els darrers governs de la regència.

• El govern llarg d’Antonio Maura (1907-1909) va intentar fer la “revolució des de dalt” (reformar el sistema per a poder-lo mantenir).

• Van intentar atreure les classes mitjanes ampliant l’autonomia administrativa local i aprovant la llei de la reforma electoral. Això només va reforçar el frau electoral.

• El seu intervencionisme econòmic i social va repercutir positivament en el desenvolupament del país.

• Destitució de Maura després de la repressió en els conflictes socials de 1909 a Barcelona, coneguts com la Setmana Tràgica, causats per l’enviament de tropes al Marroc.

Governs Regeneracionistes Liberals

• Reformes en l’àmbit religiós per limitar la influència de l’Església en la societat espanyola. Això va provocar la inestabilitat interna del partit, ja que les seves bases socials eren conservadores i catòliques.

• Els militars van guanyar pes a la societat a causa de la inestabilitat política i la Guerra del Marroc.

• Van aprovar la Llei de Jurisdiccions (1906) per evitar la intromissió militar.

• 1910 - Govern de Canalejas: projecte de mancomunitats provincials i qüestió religiosa.

• Canalejas va ser el primer a intentar frenar el nacionalisme.

• Llei d’Associacions Religioses (1910) per limitar la creació de nous ordres religiosos i frenar la influència de l’Església.

• Abolició de l’impost de consum i promoció de la legislació social per controlar el moviment obrer.

• Democratització del servei militar en fer-lo obligatori i eliminar les redempcions en metàl·lic.

• 1912 - Canalejas va morir en un atemptat anarquista. Es va qüestionar el sistema de torn pacífic.

Inestabilitat Política i Impacte de la Gran Guerra

• Entre 1912 i 1923 hi va haver 18 governs, amb una mitjana de duració de 5 mesos. Això va evidenciar una gran inestabilitat democràtica.

• Espanya va perdre tota l’estabilitat política.

• Com a solució, va sorgir el republicanisme.

• La Primera Guerra Mundial va complicar encara més la situació, tot i que Espanya es va mantenir neutral (no va ajudar ni es va involucrar).

  • Va subministrar aliments i productes a altres països.

  • En exportar mercaderies, es van encarir els preus dins l’Estat i això va complicar la seva situació econòmica.