La Segona Guerra Carlina i els inicis del liberalisme espanyol (1833-1849)

La Segona Guerra Carlina (1846-1849): La Guerra dels Matiners

Entre 1846 i 1849 va tenir lloc una nova insurrecció carlina coneguda com la “Guerra dels Matiners”. La causa de la insurrecció va ser que Carles Maria Isidre havia abdicat en el seu fill Carles VI per propiciar el matrimoni amb Isabel II. Però el casament no es va produir i, en trencar-se a Carles la via pacífica per accedir al tron, es va desencadenar la insurrecció.

Conseqüències de les Guerres Carlines

La monarquia es va haver de decantar cap al liberalisme i els militars es van convertir en una peça clau per a la defensa del règim liberal. Finalment, les enormes despeses de la guerra van portar a greus dificultats per a la Hisenda Reial i van condicionar l’orientació de certes reformes liberals com la desamortització de Mendizábal.

Els Primers Partits Polítics: Les Opcions del Liberalisme

Entre 1833 i 1843 es va desmantellar el règim jurídic de l’Antic Règim i es va configurar l’Estat Liberal. Això va suposar:

• Una nova estructura política basada en un règim constitucional i representatiu.
• Una nova estructura social basada en la igualtat davant la llei, la fi dels privilegis i la societat de classes.
• Una nova estructura econòmica definida per l’economia de mercat.

Els liberals estaven dividits en dues faccions principals: els moderats, partidaris de reformes més limitades, i els progressistes, que volien desmantellar tota l’estructura de l’Antic Règim. Els partits polítics del segle XIX eren organitzacions menys burocratitzades, considerades més aviat corrents d’opinió.

Altres Agrupacions Polítiques

Unió Liberal

Divisió dels moderats que va atraure els progressistes més conservadors. Pretenia ser una opció de centre i una unió política amb finalitats de govern. Va ser impulsada pels generals O’Donnell i Serrano.

Demòcrates

Divisió dels progressistes. Defensaven la sobirania popular, el sufragi universal masculí i majors llibertats públiques. Exigien la llibertat de culte per a totes les religions.

Republicans

Divisió dels demòcrates. Defensaven l’elecció per a tots els càrrecs com a única opció democràtica. Presentaven un caràcter més social i popular.

Evolució Política del Regnat d'Isabel II

El Protagonisme dels Militars i els Pronunciaments

La integració en l’exèrcit de molts caps de guerrilla va originar dins de l'exèrcit un sector liberal que va actuar políticament a través dels “pronunciaments”. Amb les guerres carlines va créixer el protagonisme dels militars liberals a causa de la debilitat del tron. Els generals es van col·locar al capdavant dels nous partits polítics i es van erigir en àrbitres de la vida política.

Els Moderats en el Poder (1833-1835)

El testament de Ferran VII establia que a la seva mort es crearia un govern per assessorar la regent, format per absolutistes moderats i presidit per Francisco Cea Bermúdez. El nou govern amb prou feines va introduir canvis. Davant de l’extensió de la insurrecció carlina, la regent va començar a rebre pressions per anomenar president del govern algun liberal moderat. El triat va ser Francisco Martínez de la Rosa, que va proposar l’Estatut Reial de 1834.

Els Progressistes en el Poder (1835-1837)

Les revoltes urbanes de 1835 i 1836 van mostrar les seves principals demandes:

• Reunió de Corts.
• Llibertat de premsa.
• Nova llei electoral.
• Extinció del clergat regular.

El nomenament del progressista Mendizábal va suposar l’inici de les reformes per desmantellar l’Antic Règim i implantar un sistema liberal. El 1836, es va demanar restablir la Constitució de Cadis i el mateix any es va restablir la Constitució de 1812.