L'Estat Liberal a Espanya: moderats i progressistes (1837-1856)

d) Els moderats en el poder (1837-1840)

El 1837 els moderats van accedir al govern. La principal font de conflicte va ser la Llei d’Ajuntaments, ja que els progressistes eren partidaris de l’elecció directa. A més, van limitar la llibertat d'impremta, van afavorir la devolució dels béns al clergat i van intentar reimplantar el delme. L’oposició progressista va impulsar un moviment insurreccional i Maria Cristina va preferir dimitir del seu càrrec.

e) La regència d’Espartero (1840-1843)

Espartero no va acceptar més assessorament que el d’una tancada camarilla personal. Va governar de forma autoritària i va ser incapaç de col·laborar amb les Corts, estant cada vegada més aïllat i perdent popularitat. Un dels seus errors va ser la Llei d’Aranzels (1842), que obria el mercat espanyol a la indústria britànica, perjudicant els industrials catalans. A Barcelona es va produir un alçament i Espartero va ordenar bombardejar la ciutat, guanyant-se l'oposició de Catalunya. El juliol de 1843, els generals Narváez i O’Donnell van donar un cop d’estat militar.

f) La dècada moderada (1844-1854)

El general Narváez va ser nomenat cap de govern el 1844; la seva gestió va ser autoritària i centralitzadora. Va imposar una política basada en el liberalisme moderat. Aquest règim es recolzava en el predomini de la burgesia, que considerava necessari un nou ordre social liberal i moderat que els protegís. Narváez va reprimir els progressistes i va crear un cos legislatiu basat en el predomini de l’ordre i l’autoritat. Durant aquest període:

• S’aprova un Codi Penal i s’elabora un Codi Civil.
• Es fa una reforma fiscal per augmentar els ingressos.
• Es modernitza l’Administració Pública regulant l’accés dels funcionaris als càrrecs.
• S’estableix un sistema nacional d’instrucció pública que regula els nivells educatius.
• S’adopta el sistema mètric decimal.
• Es va crear el 1844 la Guàrdia Civil, un cos armat per al manteniment de l’ordre públic.

Narváez va saber guanyar-se la supervivència en els períodes progressistes gràcies a la protecció de la propietat privada i el manteniment de l’ordre públic. El 1851 els moderats van paralitzar la venda de béns del clergat i van signar un Concordat amb la Santa Seu. S’establia la supressió de la venda de béns eclesiàstics desamortitzats i la devolució dels no venuts; a més, l’Estat es comprometia al sosteniment de l'Església Catòlica, al restabliment dels ordres regulars, a la concessió d’àmplies competències en matèria educativa a l'Església i al reconeixement del catolicisme com a religió oficial. El 1852, Bravo Murillo va proposar transformar l’Estat en una dictadura.

g) El Bienni progressista (1854-1856)

La Vicalvarada va ser una sublevació militar dirigida per O’Donnell i Dulce, els quals van elaborar el Manifest de Manzanares, on es demanava l’aplicació de la Constitució de 1845, la reducció d’impostos, la disminució del centralisme i la reinstauració de la Milícia Nacional. La reina es va veure obligada a acceptar el govern progressista d’Espartero i O’Donnell va ser nomenat ministre de la Guerra. Les mesures reformistes van afavorir la burgesia, però no van solucionar la crisi de subsistències. Tota la conflictivitat va suposar la irrupció del moviment obrer en l’escena política, fet que va atemorir les classes conservadores. El govern va acabar presentant la Llei de Treball, que introduïa algunes millores. Els progressistes més conservadors s’uniran a la Unió Liberal d’O’Donnell, mentre que els més radicals formaran part del Partit Demòcrata. Espartero va dimitir i O’Donnell va ser nomenat president del govern.