Crisi de la Restauració espanyola (1898-1917): causes i conseqüències

El Desastre del 98 i les Conseqüències

El Desastre a Espanya, marcat per la pèrdua de les colònies, va ser una catàstrofe. Tot i així, la monarquia es va mantenir, Hisenda es va reequilibrar, els partits polítics dinàstics continuaven alternant-se i van sorgir nous partits polítics com els republicans, socialistes i regionalistes.

1898: Inici de la Crisi i Inestabilitat Política

L'any 1898 va marcar l'inici d’una crisi profunda, caracteritzada per la divisió interna dels partits i una creixent inestabilitat política.

La Restauració va trobar una forta oposició política i ideològica per part dels obrers i la classe mitjana.

El Regeneracionisme i la Recerca de Solucions

Es van estendre els valors del regeneracionisme, i molts dirigents van intentar solucionar els grans problemes d’Espanya. Amb la mort de Joaquín Costa, el moviment regeneracionista va perdre força.

Quan va fracassar la “revolució des de dalt”, alguns regeneracionistes van derivar cap a la recerca de solucions autoritàries.

L'Intent Reformista de Silvela

L’únic intent seriós de reforma es va produir durant el govern de Silvela, que va intentar:

• Millorar les condicions dels treballadors.
• Reduir la despesa pública.
• Imposar un nou sistema tributari.
• Oposar-se a l’autonomia de Catalunya.

Les Crisis Estructurals de la Restauració (S. XX)

Els principals problemes d’Espanya a començaments del segle XX incloïen:

• Retard econòmic i cultural: Causat per un injust repartiment de la riquesa, que va generar una societat radicalitzada i dividida.
• Règim corrupte i artificial: Les institucions més importants no representaven el poble. Es tractava d'una democràcia de ficció.
• Exèrcit "ferit": Amb material antiquat i un excés de comandaments poc operatius.
• Nacionalismes perifèrics: Que provocaven la disgregació del concepte de pàtria.

La Crisi del Civilisme i la Llei de Jurisdiccions

Amb els liberals es va produir la primera gran crisi del sistema.

La Llei de Jurisdiccions (1906)

L'estament militar va exigir la Llei de Jurisdiccions, que obligava que els delictes contra l'exèrcit i la pàtria passessin sota el control dels tribunals militars. El civilisme va sofrir un retrocés important.

Com a rebuig a aquesta llei, es va formar Solidaritat Catalana, una coalició de totes les forces catalanistes. La Llei de Jurisdiccions no es va derogar fins que es va proclamar la Segona República.

La Crisi del Pacte del Pardo i la Setmana Tràgica

Es va produir una nova alternança al poder entre conservadors (Maura) i liberals (Canalejas).

El Govern de Maura i la Setmana Tràgica (1909)

Maura va intentar resoldre alguns problemes estructurals, però la seva tasca de govern va ser interrompuda per la crisi de la Setmana Tràgica.

Les derrotes de l’exèrcit van provocar la mobilització de reservistes. Es va convocar una vaga de protesta que inicialment es va abandonar, però la revolta es va estendre ràpidament. Això va comportar una repressió molt dura. Ferrer i Guàrdia, considerat responsable dels fets, va ser condemnat i executat.

Conseqüències de la Setmana Tràgica

La Setmana Tràgica va tenir dues conseqüències principals:

• El trencament de Solidaritat Catalana.
• Protestes generalitzades contra el govern.

Es va exigir la dimissió de Maura i es va nomenar Moret. L'aliança entre liberals i no dinàstics va significar el trencament del “Pacte del Pardo”, que establia la solidaritat entre els dos partits dinàstics.

El Govern de Canalejas i el seu Assassinat

Canalejas va intentar recuperar el consens polític, va modificar el servei militar i va acordar amb França el repartiment de zones d'influència al Marroc. Finalment, va ser assassinat per un anarquista.

La Crisi Múltiple de 1917

La mort de Canalejas va accelerar la decadència dels partits dinàstics, conduint a la crisi més greu de la Restauració: la triple commoció revolucionària. Aquesta crisi va suposar un enfrontament directe amb el sistema polític de la Restauració, agreujat per l'enfrontament ideològic entre aliadòfils i germanòfils.