Revolució de 1830: França i Bèlgica, onada revolucionària

La Revolució de 1830

El 1830 es va produir la segona onada revolucionària. Aquesta revolució es va estendre per la major part del continent europeu, però només va triomfar a França i a Brussel·les. Les potències absolutistes de la Santa Aliança (Rússia, Prússia i Àustria) van esclafar els moviments revolucionaris que van sorgir a Itàlia, Alemanya i Polònia.

El centre d'aquesta onada va ser França. El rei Carles X de Borbó va intentar derogar la Carta atorgada que havia concedit el seu germà Lluís XVIII, per mitjà d’unes ordenances, denominades “Ordenances de Juliol” o de “Saint Cloud”, en les quals hi havia la dissolució de la Càmara de Diputats, l’exclusió de la burgesia de les eleccions i la supressió de la llibertat de premsa.

Com a resposta, el juliol es va produir una revolució que el va expulsar del país i va entronitzar Lluís Felip d'Orleans, líder de la rica burgesia.

La Revolució de 1830, anomenada també “Revolució de les Tres Glorioses” fent referència als tres dies de revolta (27, 28 i 29 de Juliol de 1830), fou un esdeveniment social que es produí a París (França). Anomenada també Revolució de Juliol, va aconseguir posar fi al règim polític de la Segona Restauració i col·locar a Lluís Felip I al tron de França durant 18 anys com a rei dels francesos. Així es procedia a la instauració d’un nou règim on el poble n’era el centre i el rei, una simple figura representant del poble, molt llunyana de les postures absolutistes i dèspotes de l’antic règim.

Bèlgica

L'estat tap dissenyat al Congrés de Viena anomenat Regne Unit dels Països Baixos unia l'antic Flandes dels Habsburg, les antigues Províncies Unides o el Regne d'Holanda, Luxemburg i altres petits territoris; sota predomini polític holandès. Davant les diferències culturals i religioses i la manifesta subordinació política i econòmica, va sorgir un creixent sentiment nacionalista entre les elits de l'antic Flandes (catòliques i francòfones davant del centre polític holandès, protestant i d'idioma neerlandès), estès a la resta de la població, que va anar adquirint consciència d'unitat malgrat les seves pròpies divisions internes (el sud francòfon i el nord flamenc).

A l'agost de 1830, estimulats per les jornades parisenques, s'inicia a Brussel·les un procés revolucionari que no va aconseguir ser sufocat per la intervenció de l'exèrcit (12 de setembre). El 4 d'octubre es va declarar la independència, que va rebre el suport decisiu del Regne Unit i Prússia en una conferència internacional convocada a l'efecte a Londres (20 de desembre). El nou estat rebrà el nom de Bèlgica, i va adoptar un règim liberal de monarquia.

En altres llocs, com ara a Itàlia, Alemanya i Polònia, els moviments van fracassar.