Política expansiva, Guerra Freda i Espanya (1931-1945)

La política expansiva alemanya i la Segona Guerra Mundial

La política expansiva alemanya, que no van poder frenar ni la Societat de Nacions ni la política d'apaivagament de les potències europees, va provocar la Segona Guerra Mundial.

La crisi del 29 i les seves conseqüències

La crisi del 29 va tenir greus conseqüències:

• Japó, Itàlia i Alemanya van iniciar polítiques exteriors més agressives i expansionistes.
• Japó va envair Manxúria (1931).
• La Societat de Nacions va ser incapaç d'impedir la invasió i va expulsar el Japó (1933).

L'ascens del nazisme i l'expansionisme alemany

• 1933: Hitler va ser elegit canceller i va començar a aplicar la seva política:
• Octubre (1933): Alemanya va abandonar la Societat de Nacions.
• Gener (1935): Va recuperar el Sarre.
• Març (1936): Va remilitaritzar la regió de Renània.

Itàlia va envair Etiòpia i la Societat de Nacions la va expulsar en negar-se a pagar la sanció. Alemanya va iniciar el procés d'expansió a Europa. Les potències van acceptar totes les exigències d'Alemanya per evitar la guerra, una estratègia coneguda com a política d'apaivagament.

• Març (1938): Tropes alemanyes van envair Àustria.
• Hitler va reclamar els Sudets (Txecoslovàquia), territori amb població alemanya, invocant el concepte de "Lebensraum" (espai vital).

Invasió de Polònia i l'inici de la Segona Guerra Mundial

Hitler va exigir al govern polonès que li lliurés Danzig, però aquest s'hi va negar. L'1 de setembre de 1939, Alemanya va envair Polònia. França i el Regne Unit, en compliment de les seves aliances amb Polònia, van declarar la guerra a Alemanya, donant inici a la Segona Guerra Mundial.

Conferències de pau i efectes de la guerra

Les conferències de pau van ser reunions entre els aliats al llarg de la guerra per tractar sobre l'estratègia a seguir i les condicions per a la pau. Les principals conferències van ser les de Ialta i Potsdam. Els protagonistes principals van ser el Regne Unit, els EUA i l'URSS.

Efectes de la guerra:

• 60 milions de morts.
• Destrucció material i pèrdua de molts diners.
• L'hegemonia mundial va passar a mans de l'URSS i els EUA, iniciant la Guerra Freda.

Noves institucions internacionals

Es van crear noves institucions internacionals per evitar crisis i noves guerres, com el Fons Monetari Internacional (FMI). També es va iniciar el procés d'unificació europea.

La Guerra Freda

La Guerra Freda va ser l'enfrontament entre dos blocs:

• El bloc occidental, liderat pels EUA.
• El bloc comunista, liderat per l'URSS.

El "Teló d'Acer" va ser la divisió d'Alemanya i d'Europa en dues zones d'influència.

Política de contenció: Truman va estendre el suport als anticomunistes a qualsevol lloc del món, una estratègia coneguda com a política de contenció.

Protagonistes de la Guerra Freda

• Winston Churchill: Va denunciar la creixent influència soviètica sobre els països del centre d'Europa i va fer públic que l'entesa entre els aliats s'estava trencant.
• Harry S. Truman: Va impulsar la política de contenció i el Pla Marshall.

Objectiu de la política nord-americana: Impedir la implantació del comunisme més enllà de l'àrea d'influència soviètica.

Característiques del bloc occidental

• Eleccions lliures.
• Separació de poders.
• Llibertats i drets.
• Pluralisme polític.

Sistema polític: Economia capitalista, propietat privada, mercat lliure i intervencionisme de l'estat.

La "Democràcia Popular"

La "Democràcia Popular" era el règim que es va implantar a l'Europa de l'Est sota el control de l'URSS.

Institucions que l'URSS dominava al Bloc Comunista:

• COMECON
• RDA
• Pacte de Varsòvia (contraposat a l'OTAN)

La Segona República Espanyola i Catalana

El 12 d'abril de 1931 van tenir lloc eleccions a Espanya. Niceto Alcalá-Zamora va ser el primer president de la Segona República, seguit per Manuel Azaña. Es va aprovar la Constitució republicana.

República Catalana: Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana. Posteriorment, Lluís Companys el va succeir com a president de la Generalitat.