El Regnat de Felip II i l'Imperi Hispànic

L'Imperi Hispànic: Felip II (1556-1598)

L'any 1556, dos anys abans de morir-se, Carles va abdicar en son fill Felip i li va cedir tots els territoris, llevat de les possessions austríaques i del títol imperial alemany, que va lliurar a son germà Ferran.

El Govern de Felip II

Fill de Carles I i d'Isabel de Portugal, va regnar sobre un imperi immens en què els dominis americans van arribar a tenir la màxima expansió.

Organització de l'Estat

• S'encarregava personalment del govern des de la vila de Madrid, que va convertir en capital del regne l'any 1561 i des d'on els Àustries van dirigir des d'aleshores el seu extens imperi. Prop de Madrid va fer construir El Escorial, que va acabar sent la seva residència i la seu del govern fins que es va morir.
• El poder del monarca va augmentar i es va accentuar la centralització. Les Corts es convocaven molt rarament i totes les decisions emanaven del rei, que per a la seva tasca rebia l'ajut d'un gran nombre de funcionaris (burocràcia).
• Felip II va ampliar el sistema de Consells creant el Consell d'Estat, el de Guerra i el d'Hisenda i va reestructurar els Consells territorials. Va imposar la figura del corregidor, el representant reial que controlava els municipis.

La Defensa de l'Ortodòxia Catòlica

Felip II va imposar a la Península l'esperit de la Contrareforma i la seva lluita contra el protestantisme. Va dictar lleis que prohibien importar llibres i anar a estudiar a l'estranger. L'existència de molts jueus conversos i moriscos va propiciar encara més la persecució per motius religiosos. Amb aquesta finalitat es va impulsar l'actuació de la Inquisició, que celebrava processos i actes de fe per a jutjar els catòlics que eren sospitosos de qualsevol desviació religiosa. També es va imposar el concepte de"neteja de san" que impedia exercir càrrecs a tots aquells que tenien avantpassats jueus o musulmans. Els problemes més greus es van produir arran de la persecució dels moriscos granadins. Això va desencadenar la insurrecció de Las Alpujarras el 1568, que va ser sufocada al cap de 3 anys de lluita i comportà la dispersió d'uns 80.000 moriscos cap a altres zones de la Península.

Les Guerres a Europa

Felip II va lluitar en diversos fronts per mantenir l'hegemonia política i imposar a Europa els principis de la Contrareforma:

• Va continuar la guerra contra els francesos i els va derrotar definitivament en la batalla de Saint-Quentin (1557).
• Per frenar l'expansió musulmana al Mediterrani va organitzar una gran flota aliada (el Papat, Venècia i Espanya) que es va enfrontar als turcs i els va derrotar a la batalla de Lepant (1571).
• Contra Anglaterra, que emparava els protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, hi va enviar l'Armada Invencible (1588), una gran flota que fou destruïda per una tempesta davant de la costa anglesa.
• El problema més greu del seu regnat va ser la rebel·lió de Flandes, pels alts impostos i pel conflicte religiós que va comportar l'expansió del calvinisme en aquelles terres. El malestar va crear un fort sentiment nacionalista que es va materialitzar en una insurrecció (1566) encapçalada per Guillem d'Orange. La presència dels terços espanyols no va aconseguir resoldre el problema i al final, els Països Baixos es van dividir en dues zones: el nord, protestant (Holanda), i el sud, catòlic, sota la dependència espanyola.
• L'èxit més gran de Felip II en política exterior va ser l'annexió de Portugal (1581) com a conseqüència de la política d'enllaços matrimonials.