La Revolta Catalana de 1640: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

La Revolta Catalana del 1640 va tenir un doble component social i polític.

En primer lloc, va ser una revolta pagesa contra els senyors i les autoritats com a protesta per la situació de misèria en què es trobaven i a causa de les fortes càrregues fiscals que suportaven.

En segon lloc, va ser una revolta de les classes benestants catalanes contra els intents del Comte Duc d'Olivares, privat o valido de Felip IV, d'uniformar la monarquia segons les lleis i les institucions de Castella.

El conflicte va esclatar l'any 1626, en què les Corts Catalanes van rebutjar la proposta del rei d'aportar 16.000 homes al projecte de la Unión de Armas d'Olivares. La situació va empitjorar el 1635 amb l'inici de la guerra amb França. Llavors el rei estipulà l'allotjament a Catalunya dels soldats. Això va ocasionar conflictes amb els pagesos davant els continus robatoris i abusos. Es va iniciar a Santa Coloma de Farners quan els pagesos es van negar a allotjar soldats.

El moment culminant d'aquesta revolta es va produir el dia 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang, en què un grup de segadors que havien anat a Barcelona es va enfrontar a les autoritats.

La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat tant contra els senyors que els ofegaven amb impostos com contra unes autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra.

Les classes benestants i els governants del principat es van atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en profit propi.

Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contactes amb França i va proposar la integració de Catalunya a la corona francesa per tal de deslliurar-se del domini castellà.

Aleshores va començar una guerra que va durar tretze anys que va enfrontar catalans i francesos amb la monarquia hispànica.

La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV.

Catalunya va acceptar la sobirania del rei i aquest va atorgar un perdó general i es va comprometre a respectar les lleis, institucions i els privilegis del principat. 

La guerra entre França i la monarquia hispànica es va prolongar fins al 1659, en què es va signar la Pau dels Pirineus.

Diputat eclesiàstic, va ser president de la Generalitat en el període de 1638-1641. La imminent invasió castellana després de la revolta dels segadors el va portar a cercar ajuda militar a França i, posteriorment, es proclamà la República Catalana sota la protecció de França. La forma republicana no s'arribà a concretar i Claris va reconèixer a Lluís XIII de França com a Comte de Barcelona. L'exèrcit francocatalà derrotà totalment les tropes castellanes a Montjuïc i Claris morí sobtadament un mes després de la victòria.