Comunitats, Germanies i Evolució Política a Espanya

Les Comunitats i Germanies

Comunitats (1520-1522) - Corona de Castella

Els conflictes entre la monarquia i el grup nobiliari desencadenen una sèrie de revoltes amb un fort component social i antisenyorial:

• Les Corts reclamen a Carles I més atenció a les qüestions intrínseques del regne, però ell només les va convocar per demanar diners per a la seva coronació com a emperador. El monarca marxa cap a Alemanya enmig de la tensió creada.
• Ciutats com Toledo o Segòvia es revolten contra la monarquia, constituint-se en govern i anomenant a la mare de Carles I, la Reina Joana. Aquests moviments eren liderats per Juan de Padilla, Juan Bravo i F. Maldonado, i aglutinaven un sector d'hidalgos (nobles) i de la classe mitjana urbana.

Els comuners reclamaven:

• La protecció de la indústria nacional.
• Respecte a les lleis del regne.
• Més participació política.

Aviat el conflicte es va estendre tant a la ciutat com al camp (revoltes antisenyorials), encara que els insurrectes van trobar resistència en la monarquia, en els grans exportadors de llana i en la gran noblesa terratinent. Aquests, recolzats per Adrià d'Utrecht (regent en absència del monarca), van derrotar els comuners a Villalar i van ajusticiar els seus dirigents.

Germanies (1519-1521) - Corona d'Aragó

• Revolta d'artesans, de la petita burgesia i camperols contra l'oligarquia ciutadana, la noblesa i l'alt clergat.
• Reclamen la democratització dels càrrecs municipals i la millora dels arrendaments dels pagesos.
• L'escenari on van transcórrer els fets més greus va ser València.
• Aprofitant la sortida de les autoritats a causa de la pesta i els atacs de sarraïns, els agermanats, dirigits per Joan Llorens, G. Sorolla i V. Peris, prenen el control de la ciutat.

Ferran VII i la Crisi de l'Antic Règim

1. Restauració Absolutista: Després del tractat de Valençay, els liberals van demanar que Ferran VII viatgés a Madrid per jurar la Constitució i acceptar el nou marc polític. Ferran VII, temerós, va acatar les condicions, però els absolutistes es van organitzar per demanar el retorn a l'absolutisme i van mobilitzar el poble perquè mostrés el seu suport al monarca.
2. Característiques del seu regnat:
   • Tornada a l'absolutisme.
   • Restabliment dels privilegis.
   • Incompetència dels governadors.
   • Guerra i emancipació de les colònies americanes.
3. Trienni Liberal (1820-1823):
   • Pronunciament en defensa del liberalisme: El 1820, Rafael de Riego, juntament amb soldats sevillans, pendents de desembarcar per combatre a les colònies americanes, es va revoltar i va recórrer Andalusia proclamant la Constitució del 1812.
   • Resultat electoral: La majoria dels diputats liberals van iniciar una important obra legislativa: abolició dels senyorius jurisdiccionals, supressió dels gremis, lliure circulació de mercaderies, desenvolupament de la burgesia, desamortització eclesiàstica i reformes fiscals.
4. Conseqüències de les reformes:
   • Oposició de la monarquia: Ferran VII va paralitzar les lleis que va poder mitjançant el dret de vet i va conspirar contra el govern, buscant recuperar el seu poder per mitjà de la intervenció de les potències absolutistes a Espanya.
   • Descontentament dels pagesos: L'abolició dels senyorius no els facilita l'accés a la terra, ja que els antics senyors van esdevenir terratinents, propietaris, i els arrendataris podien ser expulsats si no pagaven.

Guerra de Successió

Al començament del segle XVIII, a Espanya hi vivia una societat estamental basada en un sistema econòmic de caire rural i senyorial, i un règim polític absolutista. Aquest model, conegut com l'Antic Règim, és hereu del sistema autoritari que es va implantar durant el regnat dels Habsburg a Espanya i que caracteritza la dinastia dels Borbons, que s'inicia amb Felip V.

Amb la mort de Carles II sense descendència, s'inicia un conflicte per la disputa del tron que arriba als límits internacionals. D'una banda, tenim el candidat designat pel mateix Carles II, Felip V. Malgrat la situació d'incertesa que s'havia creat, el 1701 Felip V puja al tron, provocant l'augment de les tensions europees, on Gran Bretanya, Holanda i Portugal van donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

En un primer moment, semblava que Carles d'Àustria ocuparia el tron, però amb la mort de l'emperador d'Àustria, Carles va haver de pujar al tron. Aquest fet provocava el control per part de monarques Habsburg. Després de la pujada al tron de Felip V, les conseqüències foren les següents:

• Aquells que s'havien enfrontat a la Guerra de Successió van signar la pau en els Tractats d'Utrecht, però a canvi, Espanya havia de cedir una sèrie de territoris a Àustria.
• La pèrdua dels territoris també va suposar l'alliberament de la monarquia de la càrrega militar i financera que suposava el seu manteniment.
• A Espanya, les tropes de Felip V van posar punt final a la resistència de la Corona d'Aragó, aconseguint ocupar tot el territori espanyol, malgrat les oposicions catalanes.

D'aquesta manera, l'arribada de Felip V suposava la implantació del model absolutista. No obstant això, va assumir la tasca d'unificar i reorganitzar els diferents regnes peninsulars mitjançant els anomenats Decrets de Nova Planta, amb els quals s'imposava l'organització politicoadministrativa de Castella als territoris d'Aragó.

Estat de les Autonomies. L'Estatut d'Autonomia de les Balears

Diferenciem dues etapes en l'estat de les autonomies: la preautonomia, amb la concessió d'autonomies provisionals, i l'autonomia en si, que la Constitució va regular definitivament. Destaquem els casos de Catalunya i Euskadi, on es va veure el pas cap a la democràcia lligat indiscutiblement a la recuperació de l'autonomia. Després de les eleccions de 1977, era impossible arribar a un clima de normalitat política i social sense resoldre la qüestió de l'autonomia.

• Catalunya: El govern de Suárez va aprovar el restabliment d'una Generalitat provisional i el nomenament de Tarradellas com a president.
• Euskadi: Es va reconèixer la preautonomia basca i es va constituir el Consell General Basc, tot i les dificultats que comportaven els atacs terroristes.

A partir d'aquí, es van crear noves autonomies, com per exemple Galícia o Balears (1983). Un cop aprovada la Constitució, es van utilitzar els referèndums com a via d'accés a l'autonomia definitiva, on les comunitats es dotaven d'un parlament propi amb competències legislatives i un govern sorgit de les urnes.

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears

Amb la mort de Franco i la instauració de la monarquia, es va produir a les Illes el ressorgiment de l'activitat política. El 1974 es va crear la Junta Democràtica de les Illes. Més endavant, es va crear l'Assemblea Democràtica de Mallorca, integrada per les forces polítiques i sindicals de l'illa, que tenia com a objectiu la potenciació de la lluita política cap al reconeixement del dret mallorquí a l'autonomia.

El juliol de 1978 es va establir la preautonomia, després de la demanda d'un òrgan politicoadministratiu per a cada illa, que es va dur a terme al Pacte del Toro després de les eleccions de 1977, amb un Consell General Insular presidit per Jeroni Albertí (UCD). El 22 de febrer de 1983 es va aprovar l'Estatut d'Autonomia, que va tenir en compte la denominació del català com a llengua pròpia, la formació d'un Parlament que concentrés el poder legislatiu i el control del govern, entre d'altres.

El 2007 es va dur a terme una reforma de l'Estatut, on es va reconèixer la nacionalitat històrica de les Illes, fet que les va posar al mateix nivell que qualsevol Comunitat Autònoma; es va dur a terme la divisió del Consell Insular d'Eivissa i Formentera en dos de diferents; es va crear una Agència Tributària de les Illes; el president pot dissoldre el Parlament i donar per finalitzada una legislatura abans dels 4 anys i posar la data de noves eleccions.

A la segona etapa, l'etapa d'autonomia, es van dur a terme unes eleccions (1983) amb la victòria de la Coalició Popular, presidida per Gabriel Cañellas. El seu govern va estar marcat per les mobilitzacions socials importants, casos de corrupció i el traspàs de competències als consells insulars.

El 1999 es van dur a terme unes eleccions, aquest cop amb victòria del bàndol socialista, presidit per Francesc Antich, que va dur a terme una política centrada en la defensa del medi ambient, orientada a l'activitat turística i l'afavoriment del transport públic. El successor d'aquesta legislatura va ser el retorn del Partit Popular, al capdavant del qual hi trobem Jaume Matas (2003-2007).