Responsabilitat Patrimonial de l'AP: Principis i Pressupòsits Clau

Principis de la Responsabilitat Patrimonial de l'Administració Pública

La responsabilitat de les Administracions Públiques (AP) és sempre directa i no subsidiària, pels danys ocasionats per l'activitat de les autoritats i dels seus funcionaris. L'acció de responsabilitat s'haurà de dirigir contra la pròpia AP. La responsabilitat patrimonial s'ha anat objectivant i, per tant, no està basada en la culpa dels funcionaris o de l'autoritat. Aquesta responsabilitat es genera sempre quan es produeix un dany a conseqüència d'un funcionament normal o anormal dels serveis públics. En aquests casos, també es pot produir per la inactivitat de l'AP.

Evolució Històrica a Espanya

En el dret britànic, existia una teoria segons la qual l'Administració no s'equivoca mai i, per tant, no s'ha d'indemnitzar. En el dret espanyol, es va regular l'any 1931 i, a través de la Llei Municipal de 1936, s'establia un règim subsidiari. Més endavant, amb la legislació de la Guerra Civil, encara existia el règim subsidiari. A partir del Règim Local de 1950, es va establir un règim de responsabilitat patrimonial directa i objectiva, però només afectava l'administració local. No obstant això, no va ser fins a la Llei d'Execució Forçosa de 1950 quan es va estendre a totes les Administracions Públiques.

Pressupòsits de la Responsabilitat Patrimonial

La responsabilitat objectiva implica que el dany s'haurà d'indemnitzar com a conseqüència de l'actuació de l'Administració Pública.

1. Existència d'un Dany Antijurídic

Significa que és suficient acreditar que s'ha produït un dany antijurídic i que aquest dany ha d'haver nascut com a conseqüència del desenvolupament d'una activitat que exercita l'AP. Un dany antijurídic significa que el subjecte pateix un dany de caràcter patrimonial injustificat, és a dir, que una persona sofreix un dany i no té el deure jurídic de suportar-lo.

2. Dany Imputable a l'Administració Pública

La lesió que sofreix el subjecte ha de ser imputable a una Administració Pública. L'AP ha d'haver actuat en l'exercici de les seves competències.

Concurrència de Diverses Administracions

L'article 140 estableix el supòsit en base al qual les AP signen un conveni de col·laboració o duen a terme consorcis per a realitzar actuacions conjuntes. L'article 140.2 especifica que, quan concorrin diferents AP en la producció d'un dany, la responsabilitat serà solidària per regla general, quan no sigui possible determinar el grau de responsabilitat. No obstant això, l'instrument jurídic regulador de l'actuació conjunta podrà determinar un sistema diferent de responsabilitat entre les AP.

3. Relació de Causalitat Directa

Ha d'existir una relació de causalitat directa entre el dany que s'imputa i el dany que s'ha produït per part de l'AP (entre el dany i el fet).

Teoria de la Causa Eficient

El primer que s'ha de tenir clar és la teoria de la causa eficient: només serà exigible aquesta responsabilitat quan el subjecte responsable sigui l'Administració. Cal acreditar un coneixement cert de les causes i efectes del dany.

Principi d'Inversió de la Càrrega de la Prova

Significa que és l'Administració qui ha de provar que no existeix la relació de causalitat demandada.

4. Dany Avaluable Econòmicament (Art. 139.2)

El dany avaluat haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat a un grup de persones. Dins d'aquest dany, destaquen dos conceptes importants:

• Lucre emergent: els diners que costaria el local.
• Guany cessant: els diners que s'han deixat de guanyar.

Per exemple, si som propietaris d'una botiga situada al Carmel i aquesta s'ha ensorrat, ens quedem sense botiga. Per tant, haurem d'anar de lloguer i també perdrem diners perquè no podrem vendre.

5. Funcionament Normal o Anormal del Servei Públic (Art. 139.2)

La lesió ha de ser conseqüència d'un funcionament normal o anormal dels serveis públics. Tampoc es pot exigir molt, sinó, com diu García de Enterría, un «estàndard mitjà de funcionament».

6. Inexistència de Força Major

S'ha de diferenciar la força major d'un cas fortuït:

Força Major:

Es pot preveure, però no es pot evitar.

Cas Fortuït:

És imprevisible, però es pot evitar.