Fonts i Normes del Dret Europeu: Guia Completa d'Aplicació
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,09 KB
Fonts i Normes del Dret Europeu: Característiques Generals
El dret europeu es caracteritza per un:
- Sistema autònom de fonts del dret.
- Òrgans propis de creació i execució.
- Sistema jurisdiccional independent.
- Jerarquia normativa amb dret constitucional i dret derivat.
- Ordenació sectorial amb competències d'atribució.
- Pluralitat d'actes normatius.
- Naturalesa obligatòria pels estats i les institucions.
- Caràcter evolutiu i dinàmic.
Fonts del Dret de la Unió Europea
Les fonts del dret de la UE inclouen:
- Els tractats constitutius i les successives modificacions.
- Els principis generals del dret de la UE.
- Els acords internacionals.
- El dret derivat (legislatiu i no legislatiu).
- Fonts complementàries: la jurisprudència i el costum.
Efectes dels Tractats Constitutius
- Jerarquia: Està a la cúspide del dret comunitari i també sobre els drets dels estats membres en les matèries transferides.
- En el temps: Tenen una duració indefinida.
- Aplicació en l'espai: S'apliquen a tot el territori dels estats membres.
Principis Generals del Dret de la UE
Aquests principis es classifiquen en:
- Principis comuns als estats de la UE.
- Principis generals de Dret Internacional Públic.
- Principis generals específics de la UE.
El Dret Derivat de la Unió Europea
El dret derivat de la UE deriva de l'exercici de les competències per part de les institucions. Està subordinat als tractats constitutius i manté una relació de dependència amb el dret originari (subordinació jeràrquica). Es distingeix entre actes típics i actes atípics.
Actes Típics del Dret Derivat
- Obligatoris: Reglament, Directiva, Decisions.
- No obligatoris:
- Recomanacions: Acte no obligatori que suggereix una conducta als seus destinataris.
- Dictàmens: Expressa l'opinió d'un òrgan de la UE sobre una qüestió concreta.
El Reglament Europeu
El reglament té abast tant a estats, particulars o institucions. És obligatori en tots els seus elements per als destinataris, no es pot fragmentar ni modificar. La seva aplicabilitat directa implica que no necessita transformació ni transposició per ser invocat per part de particulars ni institucions nacionals.
La Directiva Europea
La directiva té un abast limitat: pot dirigir-se a uns estats membres o a tots, però no genera obligacions directes als particulars. Imposa als estats l'obligació de resultat, és a dir, l'obligació d'aconseguir uns resultats de la manera que estimin convenient. No tenen efecte directe pels particulars, excepte en alguns casos, quan finalitza el termini de transposició i els drets són clars, precisos i incondicionals. Existeix l'obligació complementària d'informar sobre l'aplicació de la directiva i l'obligació d'interpretar la normativa interna conforme a la directiva.
La Decisió Europea
La decisió és obligatòria en tots els seus elements i directament aplicable, generant drets i deures. Pot ser particular o abstracta: els destinataris poden ser subjectes determinats o no designar el destinatari. Poden ser estats o altres subjectes.
Actes Atípics del Dret Derivat
Són actes interns d'autoorganització.
Relacions entre el Dret Europeu i els Estats Membres
Les relacions es basen en els principis de:
- Primacia del dret europeu.
- Aplicabilitat directa.
- Efecte directe.
- Autonomia procedimental i institucional.
La Primacia del Dret Comunitari
En cas de conflicte entre el dret intern i el comunitari, preval el dret europeu. La primacia és absoluta i general. Obliga a la inaplicació de la norma interna contrària al dret europeu. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) actua com a mecanisme d'interpretació comuna. La inaplicació o aplicació defectuosa comporta responsabilitat per l'estat.
L'Aplicabilitat Directa del Dret de la UE
La recepció del dret de la UE als ordenaments jurídics nacionals es fa de manera immediata, sense cap mesura de recepció interna addicional.
L'Efecte Directe del Dret de la UE
El dret de la UE pot ser invocat directament pels particulars.
Efecte Directe Vertical
Capacitat del particular de reclamar drets i obligacions derivats del dret de la UE als estats membres.
Efecte Directe Horitzontal
Possibilitat del particular de reclamar a un altre particular drets i obligacions derivats del dret de la UE.
Efecte Directe dels Tractats i Actes Derivats
Els requisits per a l'efecte directe són: disposició clara i precisa, i incondicional. No requereix per part de la Comissió o els estats per tal de ser executada.
El reglament és directament aplicable en tots els seus termes. Les directives tenen com a destinatari principal els estats i acostumen a precisar complements normatius. Les decisions depenen del contingut.
Principi d'Autonomia Procedimental i Institucional
Els estats apliquen el dret de la UE a través de les seves institucions i procediments:
Aplicació Normativa
Disposicions normatives per tal de completar i fer efectiu un acte normatiu de la UE.
Aplicació Administrativa
Adjudicació als particulars de drets derivats de normes de la UE.
Aplicació Judicial
Accions per l'execució material de la normativa europea.
Límits a l'Autonomia Procedimental
- Principi de subsidiarietat: Absència de norma comunitària.
- Principi d'equivalència o no discriminació: Procediments i garanties equivalents a les normes internes.
- Principi d'efectivitat: Les normes han d'assegurar l'efectivitat del dret de la UE pels particulars.