El Costum i la Jurisprudència com a Fonts del Dret Laboral

El Costum Laboral: Característiques i Abast

Requisits del Costum (Art. 3.1.d TRLET)

• Local i professional: S’ha de donar en una localitat, comarca o illa, i ha d’estar relacionat amb un àmbit professional (hostaleria, professions concretes).

Diferències amb l'Ús d'Empresa o Condició Més Beneficiosa

El costum es diferencia de l’ús d’empresa (o condició més beneficiosa d’abast col·lectiu) pel seu abast supraempresarial i el seu caràcter normatiu.

• L'Ús d'Empresa és una condició que millora el que es preveu en l’àmbit col·lectiu i neix de la voluntat unilateral de l’empresari (Exemple: facilitar tiquets de menjador).
• El Costum (norma) afecta un sector en concret i té naturalesa normativa (de norma).

Els usos i costums regeixen en les relacions de treball quan compleixen dues condicions específiques. En primer lloc, que siguin «locals», és a dir, de la localitat on es treballa o, eventualment, de la localitat on s'ha celebrat el contracte. I en segon lloc, que siguin «professionals», és a dir, propis de la professió, ofici, sector d'activitat o tipus de treball de què es tracti.

Posició Jeràrquica del Costum en el Sistema de Fonts

1. Constitució Espanyola (CE)
2. Llei + Decret
3. Conveni Col·lectiu
4. Costum

Excepcions i Regulació Específica

Hi ha una excepció on el costum, si existeix, pot tenir rang de llei. Això es troba en l'article 29 de l'Estatut dels Treballadors (ET), referent al temps de pagament del salari, on el costum tindria rang de llei.

• Possibilitat de renúncia (Art. 3.4 TRLET): Es dona la possibilitat que els treballadors renunciïn a un avantatge recollit en el costum, segons indica l'esmentat article del TRLET.

El Paper Actual del Costum i la seva Integració

El costum s’ha anat integrant dins la negociació col·lectiva. Aquesta integració és positiva perquè el costum s’escriu, guanya claredat i es posiciona en un rang jurídic més alt. Per aquesta integració, el costum tendeix a desaparèixer com a font autònoma.

La Jurisprudència: Concepte i Funció

Concepte General i Abast Normatiu (Art. 1.6 Codi Civil)

La jurisprudència no és una norma, sinó un complement de l'Ordenament Jurídic (O.J.). Tot i no ser norma, pot servir com a fonament per a recursos de cassació.

• Consisteix en l'aplicació de la norma al cas concret per part dels tribunals mitjançant sentències.
• El seu abast normatiu és inexistent: la jurisprudència és complement de l’ordenament jurídic.

Tipus de Recursos de Cassació

La cassació significa anul·lar o trencar una resolució. Existeixen dos tipus principals de recursos de cassació en l'àmbit laboral:

1. Recurs de cassació ordinari.
2. Recurs de cassació per a la unificació de doctrina: S'utilitza quan hi ha opinions diferents en sentències de Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) de diferents comunitats (Exemple: TSJ País Basc vs. TSJ Catalunya). Es busca una resolució similar a l’afer en concret per unificar el criteri.

La jurisprudència pot fonamentar recursos, especialment el recurs de cassació per a la unificació de doctrina (Art. 216 Llei de Procediment Laboral - LPL).

Concepte Estricte de Jurisprudència

En sentit estricte, només són jurisprudència les sentències del Tribunal Suprem (TS). Les sentències d'altres òrgans (jutjats socials, TSJ, etc.) es consideren doctrines judicials.

Per parlar de jurisprudència (en sentit estricte) és necessari que hi hagi més d’una sentència sobre un cas concret (per exemple, l’ús del correu electrònic de l’empresa).

• Quan hi ha una sola sentència, es parla de Doctrina del TS.