Jerarquia i Aplicació de les Normes Laborals: Guia Completa

Aplicació de les Normes Laborals

1. Jerarquia de les normes laborals i principis d’aplicació

La jerarquia normativa en l'àmbit laboral presenta particularitats. Cal destacar que el conveni col·lectiu no sempre està per sota de la llei, especialment en casos de remissió en blanc.

Jerarquia estàtica de les fonts del Dret Laboral:

• Constitució Espanyola (CE).
• Normativa internacional.
• Llei (art. 3.1 a] ET) i Reglament (art. 3.1 a] i 3.2 ET).
• Conveni Col·lectiu (art. 3.1 b] i 85.1 ET). (Amb excepcions).
• Pactes o condicions més beneficioses (art. 3.1 c] ET / art. 1089 Codi Civil).

  Els pactes no són fonts de dret o condició més beneficiosa en sentit estricte, però generen una relació d’irrenunciabilitat. Els pactes no poden implicar la renúncia a la llei.

• Costum (art. 3.1 d] i 3.4 ET). (Excepte el costum per remissió).

  El costum se situa a la part inferior de la jerarquia, ja que mitjançant els pactes es pot renunciar al costum.

Conseqüències del principi de jerarquia:

• Nul·litat de la norma inferior que sigui contradictòria amb la superior (art. 2.2 ET).

Jerarquia dinàmica en normes laborals (Manual Professor Montoya):

Aquest principi implica l'aplicació preferent de la norma jeràrquicament inferior si aquesta és més avantatjosa per al treballador.

• Aplicació preferent de la norma inferior: Davant d’una matèria (com el descans setmanal), que pot estar regulada per la Norma Interna, l'Estatut dels Treballadors (ET) i el Conveni Col·lectiu, s'aplicarà la norma inferior.
• La norma inferior, si aporta contingut, és més avantatjosa que la superior jeràrquicament.
• Aplicarem la inferior perquè el conveni haurà millorat allò que preveu l'Estatut. És més rica en contingut i, per tant, l'aplicarem. D'aquesta manera, les normes superiors s'anomenen normes mínimes i les inferiors són normes més avantatjoses.

2. El Reglament en l'àmbit laboral (Normativa Espanyola)

En el ámbito laboral, el reglamento no puede regular condiciones distintas a las establecidas por la ley objeto de desarrollo (art. 3.2 ET), aunque por disposición legal se le pueden atribuir otras posibilidades. La jurisprudencia admite el reglamento en las materias no reguladas por ley y no remitidas a la negociación colectiva.

El reglamento tampoco puede contradecir lo dispuesto en normas internacionales ratificadas por España, ni el Derecho Comunitario (la transposició del qual a l'ordenament espanyol afegeix, per cert, altres possibilitats d'ús de la norma reglamentària). Sol tenir caràcter imperatiu per al conveni col·lectiu i el contracte de treball, i també preval sobre el costum.

3. Interpretació de les normes laborals i principi pro operario

L'aplicació de les normes laborals requereix l'ús de les normes bàsiques d’interpretació (art. 3 Codi Civil). Quan hi ha una norma laboral, hem d’aplicar el criteri bàsic pro treballador, que significa adoptar la interpretació més coherent i favorable per al treballador.

El principi d’interpretació pro operario:

• És un criteri bàsic, obligat i preliminar.
• Formulació bàsica: “En cas de dubte en la interpretació d’una norma i, havent-hi dues interpretacions igualment vàlides, s’aplica la que més afavoreixi el treballador.”
• Té origen jurisprudencial (amb suport en l'art. 9.2 CE). El Tribunal Suprem (TS) va acollir aquest criteri que venia de tribunals inferiors i el va acceptar.
• No té reconeixement normatiu directe.

Aplicació del principi pro operario:

• És un criteri d’interpretació subsidiari. Primer aplicarem els criteris generals del Codi Civil i, si persisteix el dubte, aplicarem aquest criteri.
• És aplicable només a normes laborals. Les clàusules del contracte no són considerades una norma.
• Sí s'aplica al conveni col·lectiu.
• No s'aplica a clàusules contractuals.