La Repressió Franquista: Instruments, Confiscacions i Catalunya

La Repressió Franquista: Instruments, Confiscacions i Política a Catalunya

La repressió franquista va ser un procés sistemàtic i institucionalitzat, dissenyat per aniquilar qualsevol oposició al règim. Per aconseguir-ho, es van emprar diversos instruments legals i coercitius, acompanyats de mesures econòmiques i culturals.

Instruments de la Repressió Franquista

La destrucció sistemàtica dels antifranquistes es va aconseguir mitjançant la institucionalització de la repressió. Es van promulgar diverses lleis repressives:

• Llei de Responsabilitats Polítiques (1939): Regia la depuració de les persones que havien col·laborat amb la República.
• Llei de Repressió del Comunisme i de la Maçoneria: S'incoava expedient als acusats de “defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les seves institucions fonamentals”.

L'exèrcit va ser l'executor principal de la repressió fins al 1963, quan es va crear el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), una jurisdicció civil especial per als delictes polítics. Les primeres causes jutjades pels tribunals militars en consells de guerra eren processos en què els acusats no es podien defensar.

• Catalans acusats per consells de guerra entre 1939 i 1945: 40.000
• Executats per raons polítiques a tot l'Estat: 150.000
• Executats catalans: 4.000

La proximitat fronterera va ajudar els vinculats amb la República a fugir a França. Una de les víctimes de la repressió, detingut a França pels alemanys l'any 1940, va ser Lluís Companys.

El 1940, hi havia 280.000 empresonats (dels quals 23.300 eren dones). La saturació de les presons va fer necessària l'habilitació de camps de concentració. L'amuntegament de presos i les pèssimes condicions higièniques i alimentàries van provocar una alta mortalitat. Gran part dels presos van formar els batallons de treballadors.

El conjunt de mesures repressives adoptades per les autoritats es va caracteritzar per la voluntat d'exemplaritat i càstig, amb l'objectiu de difondre el terror.

Confiscació de Béns i Depuració Laboral

Les mesures repressives anaven acompanyades de confiscacions i espolis del patrimoni dels vençuts, exiliats, republicans, partits, sindicats, associacions i entitats republicanes, la qual cosa va engrandir el patrimoni del règim. A Catalunya, les sancions econòmiques i les confiscacions van afectar molta gent.

El franquisme també va expulsar del món laboral els republicans. Es va dur a terme una depuració generalitzada dels funcionaris i, amb pressions, es buscava que es fes el mateix en l'àmbit privat. El 1939, es va promulgar la Llei de Manteniment de Llocs de Treball per als Funcionaris Adherits al Movimiento Nacional. La depuració també es va fer en col·legis professionals i en empreses particulars.

Política Franquista envers Catalunya: Genocidi Cultural

El franquisme volia acabar amb el separatisme català. Es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes que poguessin mantenir actituds nacionalistes. Franco va signar la llei que abolia l'Estatut de Catalunya, posant fi a l'autogovern. Aleshores, va imposar un govern centralista i uniformista per formar una “Cataluña Española”.

Per eliminar el catalanisme, es va iniciar un genocidi cultural. Es va prohibir el català en els següents àmbits:

• Administració
• Educació
• Mitjans de comunicació
• Vida social i econòmica
• Espectacles i llibres
• Esglésies (inicialment, amb certa relaxació posterior)

L'Institut d'Estudis Catalans es va haver de clandestinitzar, i es va haver de canviar el nom de la Biblioteca de Catalunya pel de Biblioteca Central.