Renovació teatral en català: de la postguerra als anys 70

Renovació teatral del període de la postguerra fins als anys 70

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

La situació provocada per la Guerra Civil i per la postguerra no va ser la més adequada per a l'activitat teatral:

• La prohibició, fins al 1946, de representar obres en català.
• L'allunyament físic, a conseqüència de l'exili, i la marginació dels escenaris dels dramaturgs catalans.
• La desconnexió absoluta amb les línies mestres del teatre estranger contemporani.
• La prohibició, per part del règim, de traduir obres estrangeres, que es va mantenir fins als anys cinquanta.

La ruptura amb el públic

El 1939 la ruptura entre el dramaturg català i el seu públic es va produir de forma clara: a Barcelona només es representaven obres en castellà durant anys.

La prohibició de representar en català es va mantenir fins al 1946, any en què una política cultural més flexible va permetre que Josep Maria de Sagarra aconseguís estrenar a Barcelona la seua obra El prestigi dels morts.

El teatre enfront del cinema

El teatre en català va passar per èpoques bones i d'altres més baixes, condicionat pel cinema, que va irrompre amb força en els gustos del públic. Els films, amb el seu irrealisme, ens van fer adonar de l'artificiositat dels decorats i de la forma anacrònica i cursi dels temes que avui creen la majoria d'autors que estrenen.

Noves iniciatives i institucions

• 1955: es crea l'Agrupació Dramàtica, amb la intenció que el teatre català recuperara la connexió amb els corrents europeus contemporanis.
• 1960: es funda l'Escola d'Art Dramàtic Adrià, que va impulsar la presència del teatre.

El teatre al País Valencià

La represa al País Valencià es va produir al teatre Alkàzar amb obres de repertori, de tipus sainet dialectalitzant i costumista, que es van mantindre en cartellera fins que van deixar de tindre èxit. Cap al 1957 va començar a desaparéixer dels escenaris comercials i a ser substituït per la revista i per un teatre espanyol humorístic i moralitzant.

El teatre de l'exili

Hi ha constància de sis obres teatrals editades a l'exili, entre les quals destaquen obres importants com Pescadors d'anguiles, de Josep Palau i Fabré.

La Generació del 65

A la dècada dels 60 van reeixir una sèrie d'autors anomenats «la Generació del 65», que es van alçar com una alternativa al teatre de Sagarra. Quan aquests van començar a estrenar, ja s'havien superat alguns dels pitjors anys de la dictadura. Aquests autors incorporen ja a les seues obres les tendències teatrals europees i els interessarà la recuperació del propi passat.

L'Escola d'Art Dramàtic Adrià

L'Escola d'Art Dramàtic Adrià, dirigida per Ricard Salvat i Maria, suposa un centre al voltant del qual es posen en contacte actors i autors. En aquesta escola es van preparar estrenes importants, com les de Salvador Espriu.

Altres figures i grups independents

Feliu i Xavier Fàbregas contribuïren a donar interès al món teatral en català. En aquests anys comencen a organitzar-se grups teatrals independents, i destaquen figures com Jordi Teixidor.

Van representar El retaule del flautista, un dels grans èxits del teatre en català. En aquesta obra comença a adquirir rellevància l'expressió corporal, el cant i el text literari.

Altres autors d'aquesta època: Josep Lluís