La Renovació del Modernisme Català: Poesia, Teatre i Narrativa del Segle XIX i XX

Introducció al Modernisme Català

Poesia i teatre modernistes. El 1892, un grup d'intel·lectuals irromp al panorama cultural català. La revista L'Avenç planteja un trencament amb les idees i models de la Renaixença i un impuls modernitzador per treure Catalunya de l'endarreriment cultural.

Barcelona forja una intensa activitat artística i cultural amb les exposicions de Santiago Rusiñol i amb els articles de Joan Maragall.

Les etapes del moviment

• Primera etapa: L'objectiu és posar-se al dia i acostar-se a Europa. És l'etapa de formació, amb uns models lluny de la tradició cultural; tradueixen i difonen per construir formes noves. Joan Maragall té un paper rellevant perquè introdueix Nietzsche a Catalunya. L'Avenç és la plataforma de difusió dels models europeus. Els artistes són rebutjats per la societat perquè són diferents, superiors i privilegiats.
• Segona etapa: Amb un modernisme no agressiu i acceptat per la burgesia, és l'etapa de consolidació perquè obté prestigi.

Corrents principals

• Regeneracionisme: Salvar la humanitat regenerant-la per l'art i les idees.
• Esteticisme: L'artista se sent menyspreat i cerca l'evasió en la bellesa artística.

Autors Clau de la Poesia i el Teatre

Joan Maragall

Traductor d'autors alemanys i autor amb voluntat d'incidència social, va escriure articles molt polèmics durant la Setmana Tràgica.

• Només escriu 5 llibres de poesia, de to realista i amb una recerca constant de la sinceritat.
• Torna als mots el seu sentit més profund sense el filtre de la raó (teoria de la paraula viva i l'Elogi de la paraula).

Santiago Rusiñol

Creador del teatre modernista efectiu per a la difusió d'idees modernistes. Conrea un teatre d'idees on els personatges lluiten per ideals i obres artístiques amb una poderosa voluntat regeneradora. També destaca en el teatre simbolista i esteticista.

Rusiñol és un artista total: pertany a la bohèmia daurada, és membre de Els Quatre Gats i manté contacte amb els impressionistes francesos.

Obres destacades de Santiago Rusiñol:

• L'alegria que passa: Combina diferents llenguatges artístics.
• El jardi de buxeres / Cigales i formigues: Els personatges presenten llibertat i poesia.
• Jocs Florals de Canprosa: Obra més comercial.
• L'auca del senyor Esteve: Publicada primer com a novel·la, enfronta els valors de la tradició amb les idees modernistes, reconeixent el suport econòmic de la burgesia.

La Narrativa Modernista

La novel·la modernista a Catalunya s'enfronta a les tensions entre els intel·lectuals i la societat moderna, un dels problemes principals de la novel·la europea de l'època. L'individu lluita contra la societat i la narrativa modernista s'inicia amb l'ús de la suggeriment per expressar-se.

La novel·la rural

Són narracions curtes de caràcter rural, drames rústics i una visió pintoresca i folklòrica del camp català. Els modernistes creien que aquests plantejaments perpetuaven una concepció regionalista de la cultura catalana, la qual havia de tenir un abast universal. La novel·la rural modernista planteja relacions conflictives entre l'individu i la massa social.

Autors de la Narrativa

Raimon Casellas

Crític d'art influent. Autor de Els sots ferestecs, una obra de temàtica ruralista que centra la trama en la lluita entre el protagonista i els pagesos.

Víctor Català

Era el pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Guanyadora als Jocs Florals d'Olot amb el premi per La infanticida, una obra d'argument violent i escabrós que va causar un gran escàndol en saber-se que l'autora era una dona.

Obres principals: Solitud, Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius. Després del drama rural i un període de silenci, reapareix amb Un film.

Joaquim Ruyra

Va estudiar dret però no va exercir d'advocat; es va dedicar a administrar el seu patrimoni, a escriure i a estudiar la llengua viva dels pagesos i mariners. Aquest interès per la llengua el va dur al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. És considerat un dels prosistes més rellevants del segle XX.

Temàtica i estil: Presenta una visió harmònica de la natura presidida per Déu. L'acció transcorre sovint a la mar i es caracteritzava per ser un escriptor molt perfeccionista.

Narrativa modernista a Mallorca: Salvador Galmés

Estretament relacionat amb el corrent simbòlic o dramàtic per la força expressiva dels seus personatges. Estudia al seminari diocesà i dret a Barcelona.

• Als Jocs Florals de Barcelona li premiaren Negrures.
• Flor de card és la seva obra més extensa, tot i que no es pot considerar estrictament una novel·la, sinó més aviat una conterella.
• També destaca La dida, centrada en l'oposició entre la ciutat i la pagesia.