El llibre de les bèsties de Ramon Llull: Faula, Eximplis i Moralitat

El llibre de les bèsties

Es tracta d’una faula (o «apòleg»). Un relat protagonitzat per animals personificats que representen actituds i comportaments humans.

Sinopsi: Narra les intrigues de la guineu (Na Ranard) per aconseguir destronar el lleó, que no l’ha nomenat consellera quan va ser elegit rei, tot i que va ser la guineu qui va convèncer els animals perquè l’escollissin. Al final, el lleó la descobreix i se la menja.

Totes les faules tenen finalitat didàctica.

Moralitat

Adverteix els governants que vigilin qui tenen a prop i en qui confien. És un «mirall de prínceps», una obra que adverteix sobre els perills de governar i aconsella per al bon govern.

Quan Fèlix acaba de relatar el llibre de les bèsties (que ha vist en primera persona), li porta a un rei a la seva cort.

La característica més destacada del llibre és l’ús constant d’«eximplis» (exemples), uns 21.

Eximplis

Definició i origen

Eximplis: relats breus constituïts per una anècdota que corrobora i il·lustra les accions o actituds sobre les quals es reflexiona. És un recurs provinent de la predicació llatina medieval.

Dins la trama

Llull es planteja la seva obra com un exercici de predicació cristiana, per això utilitza tècniques de l’oratòria religiosa de l’època. L’exemple obliga el lector a rumiar i a esforçar-se per trobar la relació entre la història que se li explica i les idees que es pretén demostrar.

• La narració central dona pas a un diàleg que es deriva cap a una història secundària, la qual interromp momentàniament la principal.
• Vista en conjunt, l’obra té una trama emmarcada.

A) Classes d’eximplis

• Humans: són creació de Llull, fruit de l’observació de la seva època. Reflecteixen la societat contemporània del segle XIII. Perfilen dos contextos:
  • El món feudal: les històries narrades dibuixen enfrontaments senyorials i lluites pel poder.
  • La burgesia ciutadana: Llull és el primer a introduir el marc urbà al relat. Converteix en protagonista un ciutadà en comptes d’un cavaller (ex.: Blanquerna, fill de noble burgès).
• Animals:
  • Basats en històries d’animals.
  • Deriven de fonts orientals (Panchatantra i Calila e Dimna).
  • Posseeixen un argument més elaborat.