El relleu de la Península Ibèrica i les Illes Balears

Depressions i conques sedimentàries

Una depressió o conca sedimentària és una àrea enfonsada envoltada per zones més elevades. A la Península i a les Illes Balears, les depressions es formaren en el Terciari; per això estan reblides de materials calcaris i argilosos d’edat terciària i quaternària. En l’actualitat, constitueixen relleus horitzontals o suaument inclinats perquè no han estat afectats per cap orogènesi.

Són depressions:

• Les dues submesetes o depressions interiors (depressions del Duero, Tajo i Guadiana).
• Les depressions exteriors a la Meseta (depressions de l’Ebre i del Guadalquivir).
• A les Illes Balears, la principal depressió és el Pla Central de Mallorca.
• També trobem depressions o conques sedimentàries entre les muntanyes de les principals serralades.

L'Ibèria argilosa

L'Ibèria argilosa és l’àrea de la Península Ibèrica i de les Illes Balears composta per materials sedimentaris de finals del Terciari i del Quaternari i, per tant, no plegats. Les àrees argiloses són les depressions del Duero, Tajo, Guadiana i les de l’Ebre i del Guadalquivir.

També són de naturalesa argilosa els materials de les planes litorals mediterrànies i de les conques i planes entre les muntanyes, tant de la Península com de les illes. Les principals roques argiloses són les argiles, les margues i els guixos. El relleu d’aquestes àrees és horitzontal, modelat principalment per les aigües superficials, que han donat lloc a planes suaument ondulades (les campiñas) o a badlands, quan el sòl no està protegit per una capa vegetal.

L'Ibèria calcària

L'Ibèria calcària és l’àrea de la Península Ibèrica i de les Illes Balears configurada per roques calcàries pertanyents al Secundari i als inicis del Terciari, plegades durant l’orogènesi alpina. Es localitza formant una Z invertida que comprèn:

• Els Pirineus i les Muntanyes Basques.
• La Serralada Cantàbrica i el Sistema Ibèric.
• La Serralada Subbètica, incloses les Illes Balears (excepte el nord de Menorca).
• Alguns sectors de Sierra Morena i el sud de les Serralades Litorals Catalanes.

El modelat característic de totes aquestes àrees és el relleu càrstic.

L'Ibèria silícia

L'Ibèria silícia és l’àrea de la Península Ibèrica formada per materials antics pertanyents al Precambrià i al Primari. Els seus límits es corresponen amb els del Massís Ibèric, que ocupava el sector occidental i central de la Península (part occidental de la Serralada Cantàbrica, Massís Galaic, Sistema Central, Muntanyes de Toledo i Sierra Morena).

No obstant això, també hi apareixen materials silicis a:

• La part axial dels Pirineus.
• El nord de les Serralades Catalanes.
• El centre del Sistema Ibèric.
• La Serralada Penibètica i el nord de l’illa de Menorca.

Les roques predominants d’aquesta àrea contenen òxid de silici i són el granit, la pissarra, el gneis, la quarsita i el marbre.

La Meseta: l'altiplà central

La Meseta constitueix un altiplà que ocupa l’espai central de la Península Ibèrica i el 45% de la seva superfície total. El seu origen està en el Massís Ibèric, que era el resultat de l’erosió de l’antiga Serralada Herciniana. La Meseta està basculada cap a l’oest i té una altitud mitjana de 600 m.

Els materials que la formen són roques primàries, pertanyents al Massís Ibèric, i roques sedimentàries del Terciari i del Quaternari. Estructuralment està formada per dues grans subunitats:

• La Submeseta Nord o Depressió del Duero.
• La Submeseta Sud o Depressions del Tajo i del Guadiana.

Paisatgísticament, la Meseta és una gran plana modelada per les aigües, que han format campiñas, páramos, peneplans i relleus residuals.