Rius del vessant Atlàntic

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,09 KB

RELLEU

Espanya té una superfície de 505.989 km² i ocupa bona part de la península Ibèrica. El seu relleu  ve definit per un seguit de trets fonamentals:

  • Forma massissa:


    caracteritzada per l’amplada i extensió de les seves costes (4.000 – 5.000 km), de traçat rectilini, exceptuant el litoral gallec de costes retallades.

  • Elevada altitud mitjana:

    caracteritzada per l’existència de l’altiplà central (Meseta) que ocupa 3/4 de la península Ibèrica i el conjunt de les serralades que travessen tot el territori, amb molts cims que superen els 3.000 m d’altura.

  • La disposició perifèrica del relleu:

    que dificulta l’accés a la Meseta, amb forts pendents per accedir a les planes centrals, que sumat a la seva amplitud provoca un clima extremat a l’estiu i a l’hivern, conseqüència del factor muralla d’aquest relleu sobre la influència marítima.
  • Gran diversitat d’espais naturals molt diferenciats

    : que ha condicionat la diferenciació del territori i la varietat de paisatges

El relleu s'articula al voltant d'una gran unitat central:

La MESETA

  • Altitud mitjana (660 m), encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional.
  • Ocupa el 45% del territori peninsular
  • Està envoltada de sistemes muntanyosos i dues depresssions (Ebre i Guadalquivir):

     - 
SERRALADA CANTÀBRICA al nord, aïlla la Submeseta Nord de la influència marítima

     -
  SERRALADA IBÈRICA de sud-est des de la serralada Cantàbrica fins Mediterrània

     - 
MASSÍS GALAICOLLEONÈS al nord-oest, el més antic de la península

     -  
SIERRA MORENA al sud

SISTEMA CENTRAL*

a l’interior (altitud màxima: 2592m)

MESSETA

  • El *
    Sistema Central divideix la Meseta en dues parts, (el qual s'estén des de la serralada Ibèrica a Portugal) :

  • SUBMESETA NORD

  • SUBMESETA SUD:


    aquesta està dividida en dos sectors per les Muntanyes de Toledo
  • EXTERIOR de la Meseta trobem:

  • Els Pirineus

    Muntanyes joves d’uns 440 km que van des del Golf de Biscaia al cap de Creus
  • i el Sistema Bètic

LITORAL PENINSULAR

  • Té una extensió de 4.123 Km
  • LITORAL MEDITERRANI:
    costes baixes i rectilínies
  • LITORAL ATLÀNTIC:
    amb ries
  • LITORAL CANTÀBRIC:
    amb costes altes, ries més curtes i no gaire platges

DESTACA:


  1. L’ARXIPÈLAG BALEAR


  2. L’ARXIPÈLAG CANARI

LITORAL MADITERRANI

Característiques


-
Costes baixes i rectilínies, formant amplis arcs separats per turons de roca (caps de Creus, la Nau, Palos i Gata). 

- Hi trobem platges, cales, i albuferes (llac salat separat pel mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar, per exemple l’Albufera de València), i tómbols (barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral)

Destaca:

  • Litoral català:


    poc uniforme amb relleus molt contrastats. Amb deltes, com el de l’Ebre (el més important de tota la Península) i altres de menors (Llobregat, Besòs, i Tordera).

  • Golf de València:

    des del cap de la Nau fins al delta de l’Ebre, forma una plana litoral de 400 km.

  • Costa mediterrània d’Andalusia i Múrcia:

    també s’anomena Bètica, s’estén de Gibraltar a la Nau. Costa tallada pels relleus muntanyosos de les S. Bètiques. Podem observar camps de dunes i albuferes com la del Mar Menor.

LITORAL ATLÀNTIC o COSTA GALLEGA

Característiques


Des de la Punta de La Estaca de Barés i el cap Ortegal, els punts més septentrionals de la Península, fins a la frontera amb Portugal.

El tret característic en són les seves profundes ries.

(Les ries són valls de rius antics, inundades i envaïdes pel mar a causa de l’enfonsament de les costes o bé la pujada del nivell del mar. Arriben a penetrar, fins a 35 km terra endins. )

Segons la seva forma i situació distingim:

  • Ries baixes


    Muros, Arosa, Pontevedra i Vigo. Són profundes, amples i amb relleus suaus)

  • Ries altes

    A Coruña, Ribadeo, Navia. Són´poc profundes i curtes).

LITORAL CANTÀBRIC

Característiques:


  • predomini de les formes altes i rectilínies. Poques platges i planes litorals, donat que la Serralada Cantàbrica s’enfonsa ràpidament al mar.
  • Trobem penya-segats on els pendents de la muntanya arriben a la costa.
  • Les ries d’aquesta costa són curtes i estretes, resultat de valls excavades per l’erosió fluvial en els estrats de les roques toves envaïdes pel mar.

XARXES HIDROGRÀFIQUES A Espanya

  • L’aigua és un recurs natural escàs, especialment a Espanya:

La seva aridesa:


precipitacions per sota dels 1000 mm anuals, excepte a les zones de clima oceànic i als indrets d’alta muntanya,  condiciona de forma molt notable els seus recursos hídrics, que a més a més estan molt mal repartits per tot el territori.

  • CABAL FLUVIAL:


    Quantitat d’aigua que travessa una secció d’un riu en la unitat de temps.

  • CURS FLUVIAL:

     Recorregut d’un riu des del naixement fins a la desembocadura.

  • RÈGIM FLUVIAL:

    Variació de la quantitat d’aigua o cabal d’un riu al llarg d’un any.

  • RÈGIM NIVOPLUVIAL :


    Rius que neixen entre 2.000 i 2.500 m. Presenten un màxim al maig-juny, conseqüència del desgel i les precipitacions de primavera. Tot i això presenten un règim més modest que els rius de règim nival, donat que les aportacions en forma de neu no són tant abundants.
  • Tenen aquest tipus de règim la majoria dels rius que neixen al Pirineu (Noguera Ribagorçana …), els de la Serralada Cantàbrica (Nalón i Sella) i els del Sistema Central
  • EL RÈGIM NIVAL:
    correspon a rius d’alta muntanya, que neixen a més de 2.500 metres d’altura. Tenen un cabal mínim a l’hivern perquè les precipitacions en forma de neu romanen sòlides fins a l’època de desgel.

  • CRESCUDA:

    Moment de cabal màxim.

  • ESTIATGE:

     Període de cabal mínim.

Xarxa natural formada per 3 grans xarxes, cadascuna formada per les conques dels rius:

XARXA ATLÀNTICA

  • La més extensa i rius més llargs: com que la Meseta està inclinada cap l’Atlàntic,
  • Rep la majoria dels rius peninsulars :

    Duero, Tajo , Guadina i la depressió del Guadalquivil

  • Els seus règims nivopluvials i pluvials, asseguren cabals importants però irregulars

  1. XARXA MEDITERRÀNIA


  2. L’únic riu important és l’Ebre, de règim nivopluvial,
  3. la resta formen conques petites amb estiatges importants i prolongats:

    Xúquer, Túria, Fluvià

  4. Molts de la resta dels rius  tenen règims torrencials. Altres rius:

    Ter, Llobregart i Segura


  5. XARXA CANTÀBRICA

  6. Conques de petita extensió.
  7. Són curts, abundants, força cabalosos i regulars al llarg de l’any.
  8. El seu règim és nivopluvial i pluvial.

    Navia, Narcea, Nalón, Sella, Deva, Nervion, Bidasoa