L'evolució de la societat espanyola i catalana als anys 60

Creixement demogràfic i canvi social

L'augment de la població

En la dècada del 1960 es donà el creixement més important del segle XX, quan la població passà de 30,4 milions el 1960 a 33,8 milions el 1970. L’augment demogràfic fou conseqüència d’una davallada en la mortalitat, sobretot la infantil, i el manteniment d’una natalitat alta a causa de les millors condicions de vida i d’una política natalista que prohibia la utilització de mètodes anticonceptius. També s’hi donà un augment de l’esperança de vida, que passà de 67 a 70 anys per als homes i de 72 a 76 per a les dones.

El creixement de la població catalana fou més gran en aquesta dècada, on es passà de 3,9 milions d’habitants a 5,5 milions, com a conseqüència de l’onada immigratòria i perquè aquesta gent era jove, sent més alta la natalitat a Catalunya que la mitjana espanyola. Així, el 1974 el 25% dels habitants de Catalunya tenia menys de 15 anys.

Els moviments migratoris

La mecanització de l’agricultura deixà sense feina molts pagesos, ja afectats per unes dures condicions de vida. Això provocà l’èxode rural cap a les zones industrials i l’estranger. Així, 1,3 milions de persones, especialment d’Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Múrcia i Galícia, emigraren a altres països, sobretot a França, Alemanya, Suïssa i Bèlgica.

Les migracions interiors foren encara més grans. Així, en el període 1962-1973 quatre milions de persones es traslladaren a Madrid, Catalunya, el País Basc i València. El procés migratori fou molt notable a Catalunya, on entre 1940-1975 arribaren 1,8 milions de persones, sense cap mena de planificació, la qual cosa comportà importants desequilibris socials. Aquests immigrants procedien, sobretot, d’Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Aragó i les zones de muntanya interiors de la pròpia Catalunya i s’instal·laren a Barcelona, l'Hospitalet, el Besòs, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.

Hi van proliferar el barraquisme i els barris mal equipats, amb habitatges precaris i amb dèficit de serveis socials bàsics:

• Escoles
• Ambulatoris
• Transports
• Clavegueram
• Enllumenat

Els canvis en l'estructura social

Els canvis econòmics provocaren una nova distribució social. Entre 1950-1975 la població activa agrària passà del 50% al 21%, la industrial del 24% al 38% i la del sector terciari del 25% al 41%. A Catalunya els assalariats representaven el 1975 el 85% de la població activa, amb un nivell europeu. Hi van créixer les classes mitjanes urbanes, formades per treballadors autònoms, funcionaris i professionals qualificats dels sectors industrial i de serveis.

Les noves pautes socials i culturals

L’augment del poder adquisitiu va fer possible l’entrada d’Espanya en la societat de consum, a un ritme més ràpid que en altres països perquè es partia d’un nivell molt baix. Les llars espanyoles van equipar-se d’electrodomèstics i es popularitzà l’automòbil (SEAT 600).

La Llei General d'Educació (1970) remodelà el sistema educatiu, va augmentar la població escolaritzada i va fer créixer les inversions de l’Estat en aquest sector. L’analfabetisme es reduí molt i s’assoliren nivells europeus.