Relació entre Fe i Raó: Les Cinc Vies de Sant Tomàs

Relació entre Fe i Raó

La raó i la fe són dos modes de coneixement. El primer es basa en l’ús racional i el món natural (coses creades), i el segon, en la revelació i el món sobrenatural. Tot i això, la veritat és única i s'hi pot accedir per aquests dos camins. Aquesta veritat suprema és Déu, l’objecte de tot coneixement.

Per tant, no hi ha d’haver contradiccions entre la filosofia i la teologia. No obstant això, la teologia serveix d’àrbitre per a la filosofia, ja que la raó pot conèixer l'existència de Déu si aplica bé el seu mètode. En cas contrari, la teologia l’advertirà i corregirà.

Teologia Natural

La teologia és la ciència per accedir a Déu i es basa en la revelació. Per altra banda, la teologia natural és una ciència construïda des de la raó i és part de la metafísica. Per tant, tracta la causa primera, Déu, (com Aristòtil).

El seu primer objectiu és trobar la natura de l'afirmació que Déu existeix. En segon lloc, és accedir al coneixement de la seva natura i de les característiques de la seva activitat.

Els primers coneixements humans venen donats pels sentits i per a aquests no és evident l’existència de Déu. Per tant, és necessària una demostració racional que parteixi dels éssers creats. Per això, es creen les cinc vies de demostració amb arguments tomistes, les quals no afirmen directament l’existència de Déu, però conclouen amb el que significa el terme “Déu”.

Les Cinc Vies de Sant Tomàs

1. Primera via: del moviment

   Percebem pels sentits que al món les coses es mouen i ho fan perquè són mogudes per una altra cosa. No podem admetre una cadena indefinida de coses que es mouen i són a la vegada mogudes i, per això, hi ha d’haver un primer motor immòbil que mogui. (prova cosmològica)

2. Segona via: la causalitat eficient

   Allò existent ho és per una causa distinta de si mateix i com no podem procedir fins a l’infinit, és necessària una causa eficient primera, “Déu”.

3. Tercera via: la contingència dels éssers

   La incapacitat dels éssers de donar-se una existència pròpia exigeix un ésser necessari que, a més d’existir, no pot no existir. No té fora de si la causa de la seva existència i és causa dels altres.

4. Quarta via: graus de perfecció

   Parteix de la idea que hi ha diversos graus de perfecció en els éssers i que l’existència d'imperfeccions exigeix un ésser perfecte per ser la causa d’aquestes.

5. Cinquena via: l’ordre còsmic

   Parteix de la idea de l’univers com a cosmos o tot ordenat. Considerant que aquest ordre, que aquest cosmos, no s’ha pogut donar a si mateix, és necessària una intel·ligència ordenadora suprema perquè aquest ordre és la finalitat a la qual els éssers tendeixen. Prova teleològica.

Però demostrar la seva existència no significa conèixer com és i, a més, el nostre llenguatge no pot expressar amb propietat aquestes característiques i necessitem unes altres vies:

• Per la via de la negació: separem de Déu allò que representi una limitació, com el moviment i el canvi, i, per això, és immòbil, immutable...
• Per la via de l’analogia: Déu és tot allò que reconeixem com a positiu en les criatures però a un grau màxim. Ex: absolutament bo.