John Locke vs. John Stuart Mill: Comparativa de Filosofia Política

Introducció a la Filosofia Política: Locke i Mill

Al llarg de la història, milers de filòsofs s'han qüestionat la política i han reflexionat sobre els canvis necessaris per aconseguir un ordre polític estable i que promogués la felicitat (*eudaimonia*) de tothom. En aquesta comparació, ens centrarem en dos pensadors fonamentals del pensament anglès: **John Locke** i **John Stuart Mill**.

John Locke: Pare del Liberalisme i l'Empirisme

John Locke va ser un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l’epistemologia. Se'l considera un dels pares del liberalisme modern.

Va estudiar al Christ Church d’Oxford, on el programa d’estudis li va ser reduït per no fer referència a la filosofia cartesiana, els avenços de la nova ciència o les matemàtiques. A Locke no li va agradar que se saltessin aquests aspectes de la filosofia i va dedicar el seu temps a fer experiments químics i a l’estudi de la medicina. Es va convertir en un gran professor a Oxford i, després de llegir la filosofia de Descartes, va començar a escriure la seva pròpia filosofia, centrada sobretot en el coneixement i la política. Una cosa a destacar és que molts dels seus apunts i textos personals estaven escrits amb una **criptografia xifrada** que només ell sabia interpretar.

Locke era un filòsof empirista modern que partia d’uns supòsits diferents als de la filosofia racionalista. Els filòsofs empiristes creien que:

• Els continguts mentals no eren innats.
• L’experiència sensible és l’única font de coneixement.
• L’evidència sensible és l’únic criteri de veritat.
• Els conceptes universals no tenen cap valor objectiu.

John Stuart Mill: Utilitarisme i Liberalisme al Segle XIX

John Stuart Mill va ser un filòsof i economista anglès, considerat el més influent del segle XIX. Se'l pot definir amb dues paraules clau: *utilitarista* i *liberalista*.

Va ser membre del Partit Liberal i va ser el primer membre del parlament que va advocar pel dret a vot de les dones. Va ser educat pel seu pare, James Mill, i també per Jeremy Bentham i Francis Place. Tots ells eren filòsofs i Mill va rebre una educació molt rigorosa, ja que va ser aïllat del contacte amb els nois de la seva edat i es practicaven amb ell mètodes d’educació filosòfics intensius.

Comparativa de Teories Polítiques

La Teoria del Contracte Social de Locke

Per a Locke, els homes naixem **bons, lliures i iguals**. Per entendre aquesta comparació, ens hem de situar en el context de l’Edat Moderna, marcada per la formació dels primers estats nacionals i la pèrdua de crèdit de l’explicació teològica durant l’Edat Mitjana. Es va prendre consciència que l’ordre polític és una creació humana, no un ordre natural, sinó *convencional*. S’intentava buscar la màxima legitimació racional per trobar l’origen i el fonament de la societat i de l’Estat.

En aquest context apareixen les diverses teories del contracte social, que s’ordenen segons la seqüència següent:

1. Estat de Natura
2. Contracte Social
3. Estat Civil
4. Legitimació

Així, es parteix d’una situació hipotètica anomenada «Estat de Natura»: els homes es mantenen lliures, independents i iguals fins que es converteixen en membres d’una societat política. Per saber què és l’Estat de Natura, existeix una **Llei Natural** que consisteix en el fet que ningú ha de danyar els altres en els seus drets naturals. Aquesta llei és obligatòria i s’imposa a tothom. Per tant, arribem a la conclusió que Locke és un teòric del dret natural (*iusnaturalista*).

Per a Locke, els drets bàsics són:

• La vida
• La llibertat
• La propietat

Aquests drets són, segons la seva opinió, una condició prèvia que fa possible una vida humana el més digna possible. Locke afirma que tots els humans tenen dret imparcialment a allò que un altre té dret.

Dins de la política de Locke, és necessari fer referència a Thomas Hobbes, que considerava que l’ésser humà és individualista i que en l’estat de natura és egoista, ja que només busca el propi plaer. John Locke opina just el contrari, tot i que sí que afirma que no tots els humans són bons, ja que alguns no compleixen la Llei Natural.

Mill: Utilitarisme, Llibertat i Rebuig al Dret Natural

John Stuart Mill s’oposa completament a les doctrines que intenten reglamentar la vida privada de les persones i creu que aquestes han estat obligades a viure d’acord amb un ideal moral o social determinat. Cal dir que, durant l’època de Mill, la llibertat es definia com una protecció en contra de la tirania del poder polític.

Així doncs, Mill és un utilitarista qualificat que **nega l’existència del dret natural**. En l’utilitarisme, els drets són *ficcions útils*. Mill defensa que els humans són útils per viure una vida amb sentit, ja que estan dotats d’autonomia i raó per poder escollir les seves pròpies opinions i la seva pròpia forma de vida.

Segons Mill, nosaltres no naixem amb drets i els drets no són naturals, sinó que són la conseqüència d’una lluita. Defineix els drets com a qualitats i diu que el valor d’aquests es troba en la **màxima utilitat per al major nombre**.