Relativisme i Absolutisme del Coneixement: Sofistes vs. Plató

El Coneixement: Relativisme i Absolutisme

Els filòsofs es plantegen els límits del coneixement des de fa milers d’anys. En aquest cas, compararem la visió dels sofistes amb la de Plató.

La Visió dels Sofistes: El Relativisme

Els sofistes van ser un conjunt d’intel·lectuals estrangers que van viatjar molt i tenien una cultura de caire enciclopèdic, ja que dominaven tots els sabers. Van arribar a Grècia al segle V aC i es dedicaven a transmetre els seus sabers a canvi de diners. Tenien l’objectiu de crear ciutadans cultes i amb criteri per participar amb èxit al sistema democràtic de la polis.

Els sofistes van qüestionar la possibilitat d’establir una única veritat vàlida per a tots. Eren relativistes. Van criticar diversos presocràtics, ja que, segons la visió dels sofistes, havien elaborat propostes contradictòries i, a partir d’aquestes respostes, van establir la pluralitat de veritats relatives.

Límits i Possibilitats del Coneixement Sofista

Per demostrar-ho filosòficament, van establir uns límits i possibilitats del coneixement. Afirmaven que no hi havia una única veritat absoluta, ja que tot depenia de la situació particular des de la qual els individus perceben les coses. Això feia que, per a ells, existissin múltiples veritats, totes elles subjectives i relatives, però cap podia ser absoluta, ja que es trobaven en el terreny de la ciència (la doxa o opinió).

La Visió de Plató: L'Absolutisme de les Idees

Plató va superar els límits del coneixement que els sofistes havien establert. Creia que existia una veritat absoluta, i que les Idees, per a ell, eren l’únic immutable i absolut. Afirmava que les coses es podien conèixer fins i tot si no estaven a l’abast dels sentits, ja que aquest coneixement es basa en el record (anamnesi).

Fonaments del Coneixement Platònic

Per explicar-ho, Plató es basa en dos conceptes clau:

• Les Teories Orficopitagòriques

  Aquestes exposen l’ànima com a immortal. Aquesta prové del món intel·ligible, on coneix les Idees, i en caure al món sensible, s’oblida d’elles. L’ànima es reencarna en el cos. Un cop les coses apareixen i ens hi topem, serveixen de detonant per recordar allò que teníem en l’oblit.

• El Mètode Dialèctic de Plató

  Es basa en el model d’inducció maièutica de Sòcrates, que va permetre a un esclau resoldre un problema matemàtic a partir de preguntes que li feien recordar allò que l’ànima havia conegut en el món intel·ligible.

El Símil de la Línia i els Graus de Saber

Plató elabora el símil de la línia per poder explicar els diferents graus de coneixement.

Plató explica que el món sensible, conegut pels sentits, només ens permet copsar l’aparença de les coses, ja que estan en un canvi constant i no són fiables. En canvi, només en el món intel·ligible, conegut per la raó, podem assolir el veritable saber, perquè és el món de les Idees i el que ens permet assolir la veritat absoluta.

Comparativa: Plató vs. Sofistes sobre la Veritat

Plató, a diferència dels sofistes, pensa que el coneixement és veritable si prescindim de la informació proporcionada pels sentits. D’aquesta manera, es desfà del relativisme sofista, afirmant que el coneixement només és relatiu quan l’objecte posseeix poca realitat (és a dir, en el món sensible), mentre que per als sofistes tot coneixement és subjectiu i relatiu.

I Plató, per altra banda, exposa que el coneixement és absolut quan ens referim a les Idees.

Les coses són el que són en tant que imiten les Idees.