Regnes Biològics: Protoctists, Algues i Fongs - Guia Completa

Els Protoctists de Característiques Fúngiques

Aquest grup inclou éssers heteròtrofs que presenten alguna semblança amb els fongs, però que no pertanyen al regne Fungi.

Mixomicets

Són organismes unicel·lulars, mòbils, de forma ameboide i amb diversos nuclis al seu interior. Són sapròfits i viuen en ambients humits.

Oomicets

Tenen una estructura corporal denominada miceli, formada per grups de filaments o hifes.

Aquesta estructura és similar a la dels fongs, encara que en aquest cas la seva paret cel·lular està composta per cel·lulosa i no per quitina.

N'hi ha de sapròfits i de paràsits de plantes i animals.

Les Algues

Són protoctists fotoautòtrofs. N'hi ha d'unicel·lulars microscòpiques i de pluricel·lulars macroscòpiques (no tenen veritables teixits).

Les seves cèl·lules tenen paret cel·lular de cel·lulosa i cloroplasts amb pigments de diferents colors que absorbeixen la llum solar.

La coloració de l'alga depèn de la proporció de pigments que contenen.

La majoria són aquàtiques, però n'hi ha de terrestres i d'ambients humits. Les unicel·lulars floten damunt de l'aigua (fitoplàncton, com les diatomees), mentre que les pluricel·lulars es fixen al substrat (com les algues verdes, brunes i roges).

Es poden reproduir sexualment o asexualment.

Els Fongs

Els fongs provenen probablement d'algun grup de protoctists amb característiques fúngiques. Se'n coneixen unes 10.000 espècies, la majoria aquàtiques.

Característiques Generals dels Fongs

Els fongs són organismes heteròtrofs les cèl·lules eucariotes dels quals emmagatzemen glucogen com a substància de reserva i tenen paret cel·lular de quitina.

N'hi ha d'unicel·lulars, com els llevats, encara que la major part són pluricel·lulars i sense veritables teixits (organització tipus tal·lus).

Els tal·lus dels fongs es denominen micelis i les cèl·lules d'aquests es disposen formant filaments anomenats hifes, les quals poden ser septades o cenocítiques (amb aparença de cèl·lula plurinucleada).

Nutrició dels Fongs

Els fongs són organismes heteròtrofs que segreguen enzims digestius sobre l'aliment i després absorbeixen els nutrients resultants de la digestió.

En funció de com obtenen l'aliment, n'hi ha de tres tipus:

• Sapròfits: Obtenen nutrients de matèria orgànica morta.
• Simbionts: Viuen en associació amb altres organismes, beneficiant-se mútuament.
• Paràsits: Obtenen nutrients d'un hoste viu, causant-li dany.

Reproducció dels Fongs

El tipus de reproducció més freqüent en els fongs és asexual, mitjançant conidis, unes espores asexuals que es formen per mitosi en esporangis denominats conidiòfors, que sorgeixen en hifes aèries.

També tenen reproducció sexual. Per a això, es produeix una fusió de cèl·lules o d'hifes d'individus diferents.

Llavors es forma un zigot que creix i per meiosi forma espores sexuals. En els bolets, les espores es formen en uns cossos denominats carpòfors.

Quan s'alliberen, les espores són disseminades pel vent, l'aigua, etc. Si cauen en indrets adequats, germinen i originen un miceli nou.

Classificació del Regne dels Fongs

Els fongs romangueren classificats durant molts segles al regne vegetal, juntament amb les plantes, pel simple fet de viure fixats sobre un substrat.

En l'actualitat, el regne dels fongs és exclusiu per als organismes amb les característiques vistes als apartats anteriors. Els fongs es classifiquen en 5 fílums: