La Classe Obrera i els Problemes Socials de la Industrialització

Problemes Socials de la Industrialització

Juntament amb la burgesia va destacar un altre grup social: els obrers de les indústries. Aquests van haver de suportar unes penoses condicions laborals i de vida. Van augmentar les denúncies davant dels abusos i les penúries, fet que va provocar l’aparició d’una *consciència social* que pretenia millorar les condicions de vida i laborals.

La Formació de la Classe Obrera (Proletariat)

Els obrers o el *proletariat* procedien de:

• Camperols sense terres.
• Empleats del sistema de treball a domicili.
• Artesans independents que provenien dels gremis de les ciutats.

La introducció de les màquines va originar la formació de la nova classe obrera. Aquests treballadors aportaven mà d’obra barata i no tenien formació, però sovint eren substituïts per màquines.

Condicions Laborals Extremes al Segle XIX

Les condicions laborals eren molt dures, perquè les empreses volien obtenir el màxim benefici. Durant el segle XIX, les característiques del treball eren:

• Llargues jornades laborals.
• Disciplina estricta amb càstigs corporals o sancions econòmiques.
• Supressió del descans dominical i festius.
• Acomiadaments freqüents i inexistència de pensions per malaltia o atur.
• Absència de drets laborals o sindicats.
• Condicions insalubres de la fàbrica: hi havia humitats, altes temperatures, escassetat de llum i pols de cotó que provocaven malalties greus com la *tuberculosi*.

El Treball Infantil i Femení durant la Industrialització

Abans de la Revolució Industrial, la dona treballava en el camp i en el taller familiar o a la casa, o realitzava tasques assignades com *barretaire* o modista. L’escolarització era una pràctica poc comuna i les famílies necessitaven mà d’obra infantil per tirar endavant. Per tant, era mà d’obra oculta dedicada a la confecció de roba en petits tallers domèstics o a feines agrícoles en què es dedicava tota la família.

Amb l’arribada de la Revolució Industrial, la dona va treballar en la indústria tèxtil i en les mines, però obtenia un sou més baix que el dels homes. El treball infantil era essencial per a l’economia familiar; en aquells temps, la societat veia amb bons ulls el treball infantil. Els nens treballaven 14 hores al dia, tenien sous més baixos, no anaven a l’escola, i un nen amb 2 telers produïa 15 vegades més que un artesà rural.

El Debat Històric sobre els Nivells de Vida Obrers

La situació social dels obrers durant la Revolució Industrial va ser i continua sent un motiu d’interès per a estudiosos i observadors. Un estudi rellevant va ser el de *Friedrich Engels* el 1845, anomenat *«La situació de la classe obrera a Anglaterra»*, on es reflectien els penosos efectes de la industrialització sobre els obrers anglesos. Aquests informes van crear un debat sobre si la classe treballadora britànica va millorar el seu nivell de vida al llarg del segle XIX.

Es van realitzar estudis sobre les dades salarials i l’evolució dels nivells de consum dels obrers industrials que van matisar aquesta idea pessimista. Aquest assumpte continua generant polèmica.

Les conclusions indiquen que el nivell de vida va pujar durant el segle XVIII, poc temps després va empitjorar per l’augment demogràfic i per la mecanització, juntament amb les guerres napoleòniques, i a partir del segle XIX va començar a millorar.