Reglaments: Tipus, Reserva de Llei i Potestat Reglamentària

Full 7 (full 4): Sentència del TC i TS

Sentència del TC i TS [FALTA LLEGIR], cap al reglament independent en matèria organitzativa i de relacions de subjecció especial + la llei a vegades entra perquè hi ha reserva de llei en aquestes dues matèries garantida per la CE, per tant, el reglament independent entra en la mesura que desenvolupa aspectes que no estiguin estrictament reservats a la llei.

Exemples del full 8(1)

La primera sentència del TS és una ordre ministerial on es regulen els espectacles taurins. S’impugna un reglament dictat per un ministre, i que regula aspectes dels espectacles taurins, per exemple, sobre qui pot assistir-hi, on es diu que poden assistir menors d’edat de més de 14 acompanyats d’un familiar major d’edat. És un recurs directe, s’impugna la norma i el debat ve a examen de la legalitat formal o material. Els reglaments es podran impugnar si infringeixen l’OJ, i els límits de la potestat reglamentària són formals o bé materials/substantius. Entre els límits formals hi ha la competència i el procediment (un ministre no pot dictar un reglament que sigui potestat del consell de ministres). Un defecte procedimental és que en l'elaboració del reglament no s'han tingut en compte tràmits essencials. La jerarquia normativa, el reglament no pot anar en contra d’una norma de rang superior (límits formals).

Altres límits que ha de respectar el reglament: el principi de legalitat, els límits generals del dret també són un límit, igual que la reserva a favor de la llei (el reglament no pot regular matèries contràries a la llei, límit material) i igual que la irretroactivitat (els reglaments no poden ser retroactius a no ser que siguin efectes favorables).

Sentència de Don Faustino

Surt una ordre ministerial que regula l’activitat dels detectius privats, i aleshores diu que per exercir-la cal tenir una autorització o llicència i els que ja la tenien el que han de fer és bescanviar la que tenien per la nova (simple tràmit). Don Faustino, detectiu des de feia anys, demana el canvi, per continuar sent detectiu i l’administració no li dóna la nova llicència perquè no porta cap llicència anterior i li deneguen la nova llicència. Al cap de dos anys, don Faustino demana una llicència, i aleshores se li denega i no se li admet la sol·licitud i don Faustino va als tribunals i l’Audiència a primera instància no li admeten el recurs perquè ja va demanar la llicència, no va recórrer, van passar 2 anys i ho ha tornat a demanar i això fa que sigui inadmissible. El tribunal no li admet perquè l’administració no admet actes reproductoris d’un acte anterior definitiu i ferm, com aquest. Faustino, però, li admet el TS i revoca la sentència del tribunal anterior perquè el TS, amb bon criteri, diu que no estan davant d’un acte reproductori, perquè el primer cop demanava el canvi (denegat) i el segon el que demana és la llicència.

Un cop admès el recurs, cal veure si Faustino tenia raó o no, no cal dictamen del consell d’estat i estem davant d’un reglament independent.

Sentència del TC

Mateixa ordre ministerial, article 12 de la mateixa ordre. Doble infracció de la previsió de l’art. 25 de la legalitat sancionadora administrativa: perquè l’art. 25 té un aspecte formal (sancions regulades per llei) a més d’una exigència material de contingut, que és que quan la llei reguli les conductes infractores ho ha de fer d’una manera que es pugui predeterminar realment quina és la conducta infractora i la corresponent sanció (principi de tipicitat). En aquest cas no es compleix ni un requisit ni l’altre perquè es sanciona la infracció de l’ordre, perquè les sancions podien ser la suspensió o retirada de la llicència. Això s’hauria d’haver regulat per llei. Si és una relació de subjecció pot ser que la intensitat de reserva de llei no sigui tan gran. [FALTA COMENTARI] + pàgina 803, al final [FALTA COMENTARI].

Matèria de reglament independent o no reservada a llei

Reglamentacions tècniques, que són reglaments que contenen o determinen les característiques o condicions o composicions que han de reunir determinats productes, materials, instal·lacions, aparells... En el Butlletí Oficial hi apareixen reglaments en què es regulen aquests aspectes esmentats. Aquestes regulacions tècniques no necessàriament tenen reserva de llei perquè hi cap el reglament independent i el TS en una impugnació que es va fer contra la norma bàsica d’edificació (reial decret) les condicions dels materials de construcció, les instal·lacions elèctriques, i les empreses elèctriques van impugnar aquestes instal·lacions elèctriques. Al 85, el Tribunal diu que davant la impugnació de les normes d’edificació, que es pot sostenir que existeixen matèries que estan reservades al reglament, independentment de la llei.

Els reglaments que contenen la regulació de mencions honorífiques, no són de reserva de llei tampoc i tampoc tenen reserva de llei sinó que són reglaments independents. Les regles de protocol, un camp del reglament independent és determinar l’himne nacional de l’estat (els segadors està regulat per llei perquè el legislador ha ocupat una matèria que no estava reservada però que l’espai de la llei no és tan delimitat per les matèries reservades i per tant ha entrat a regular l’himne, la llei entra a regular matèries si el legislador vol que no li estan reservades).

Full 8 (4): Reglament independent

No es desplega una llei (de costes) té mesures cautelars i no sancionadores. NO reserva de llei + el reial decret regula la circulació d’embarcacions d’alta velocitat. L’art. 3 diu que totes les embarcacions estan obligades a NO atracar on vulguis, necessitant autorització de sortida, acreditant quins són els passatgers i els tripulants, dient quin és el recorregut exacte de circulació (defensant la seguretat pública). L’art. 6: algú que surti ha de comunicar als tripulants i passatgers o no seguir l’itinerari determinat (incompliment del reial decret) à sanció i com a mesura cautelar; mobilització immediata de la tripulació. Si hi ha sanció, que es troba tipificada: EXCEPCIÓ a les matèries del reglament (no matèries organitzatives sinó afectes externs de circular o no circular). Art. 12.2 Llei orgànica de protecció ciutadana 1/92, autoritza l’establiment de restriccions a la circulació de les embarcacions.

Classificació dels reglaments en relació amb la llei

Reglaments executius i independents. Hi ha dos tipus més de reglaments, que són els autònoms i els de necessitat.

3. Reglaments autònoms

Figura que no existeix en el nostre OJ pràcticament, perquè a diferència del reglament independent, és el que es dictaria en matèries reservades a reglament. Però el reglament independent en principi la llei no entra però podria entrar després, i en l’autònom hi entra el reglament però MAI la llei i aquest sistema no està previst a la nostra CE, per tant, no hi ha reglament autònom entès d’aquesta manera, sinó entès per d’altres matitzacions, perquè està regulat a la CFrancesa per exemple, on hi ha el reglament autònom però en la pràctica la llei entra en matèries reservades a reglament. El TC ha dit que en el nostre sistema no hi ha matèries reservades a reglament, sentència 13 febrer del 81 per exemple o 4 maig del 82 per exemple. El TS parla de reglaments autònoms però no estrictament tècnics sinó equivalents a l’independent, tot i que són reglaments diferents.

En el cas del País Basc, en relació a les normes que dicten els territoris històrics del País Basc, hi ha un parlament, i el govern basc desplega els reglaments, però els territoris històrics tenen potestat reglamentària, per tant, els reglaments només hi entren els reglaments, no la llei (NO matèria legislativa), per tant, els reglaments dels territoris històrics són reglaments autònoms en la mesura que no tenen relació amb lleis estatals.

4. Els reglaments de necessitat

Els denominen contra legem, perquè són reglaments que el seu contingut pot ser contrari al contingut d’una llei vigent, són possibles en la mesura que la llei els reconeix excepcionalment en alguns casos i són constitucionalment admissibles si són reglaments dictats en circumstàncies extraordinàries i excepcionals per defensar situacions de necessitat per salvaguardar els elements de la societat per fer front a un estat de necessitat. Aquests reglaments que poden anar contra la llei, són regulats entre altres preceptes a l’art. 21 de la llei reguladora de les bases del règim local, que parla sobre les competències dels alcaldes, (lletra m) poden adoptar personalment i sota la seva responsabilitat en cas de catàstrofe, infortunis públics o greus riscos, poden adoptar personalment les mesures adequades i necessàries donant compte immediat al ple, aquestes mesures poden ser simples actes administratius o ordres a X persones perquè actuïn o portin a terme X conductes per fer front a la circumstància X o veritables reglaments, i amb un contingut X per l’ús de X elements materials, (donar determinades regles o camions cisterna per poder portar aigua davant un incendi forestal), prestacions personals o materials (reglament de necessitat) si només són ordres són actes administratius. Els municipis de gran població (art. 121, més de 250.000 hab, o capitals de província superior a 175.000 hab) la llei regula les competències dels alcaldes a l’art. 124 apartat 4, diu que els alcaldes poden (lletra H) adoptar mesures necessàries i adequades en cas d’extraordinària i extrema necessitat donant compte al ple. Els alcaldes adopten mesures en cas de catàstrofe, per tant, són normes que no li corresponen a l’alcalde però la llei li atorga aquest poder en cas de catàstrofe, i donant coneixement al ple (contra legem perquè no és l’alcalde qui hauria de fer-ho sinó el ple) en condicions normals l’alcalde no dictaria reglaments o sense seguir els processos necessaris d’elaboració de reglaments (llargs en el temps, demanant informes i tràmits complexes) però en cas d’infortunis o catàstrofes cal respondre ràpidament passant del llarg procés reglamentari i contra legem pel seu contingut que tot i tenir límits pot contradir la llei.