Estructura i Organització de l'Estat Espanyol i l'Autonomia Catalana

L'Estat Democràtic Espanyol: Fonaments i Principis

L'Estat espanyol és un estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme. S'organitza com una monarquia parlamentària que es regeix pels principis de llibertat i igualtat i que reconeix la participació ciutadana com a base dels seus principis democràtics.

Estructura de l'Estat segons la Constitució de 1978

Segons la Constitució de 1978, Espanya és un estat:

• Democràtic: El poder resideix en els ciutadans.
• Monarquia Parlamentària: El Parlament regula les funcions de l'Estat i del Rei.
• Organitzat en Comunitats Autònomes: Estat descentralitzat.

La Monarquia Parlamentària i la Democràcia Representativa

Espanya és una monarquia parlamentària. El Rei és el Cap de l'Estat, però no governa. Les lleis les fa el Parlament. El Rei és el símbol de l'Estat, però s'ha d'atenir a les normes que estableix la Constitució.

La democràcia espanyola no és directa, sinó representativa, ja que els ciutadans elegeixen els seus representants. Els candidats s'han de presentar integrats en partits polítics que presenten llistes tancades.

Organització Territorial de l'Estat

El territori espanyol s'organitza en Comunitats Autònomes, províncies i municipis. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per gestionar els seus interessos.

El procés de creació de les Comunitats Autònomes

La Constitució de 1978 estableix Espanya com un estat unitari no centralista i preveu la possibilitat que les regions espanyoles es constituïssin en Autonomies. El procés es va desenvolupar entre 1979 i 1983:

• 1979: S'aproven els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i el País Basc.
• 1983: Es constitueixen les 17 Comunitats Autònomes existents a Espanya.
• 1995: Ceuta i Melilla obtenen el seu Estatut de Ciutat Autònoma.

Cada Comunitat Autònoma té el seu propi Estatut d'Autonomia, que estableix els seus òrgans de govern i la seva organització. Cada comunitat ha de gestionar amb el Govern Central les seves competències i el seu finançament.

Distribució de Competències

Segons la Constitució de 1978 i els Estatuts, les Corts Generals deleguen a les Autonomies part de la seva sobirania (competències transferides). Les Comunitats tenen algunes competències plenes i d'altres compartides.

Institucions Autonòmiques d'Autogovern

Les institucions d'autogovern gaudeixen de poder legislatiu i executiu. Aquestes són:

• Parlament Autonòmic: Aprova lleis i pressupostos i controla l'acció del govern.
• President Autonòmic: Dirigeix el govern, és elegit pel Parlament i nomenat pel Rei.
• Govern Autonòmic (Consell): Format pel President i els Consellers, fa complir les lleis aprovades pel Parlament.

Les CCAA no tenen poder judicial propi, sinó que comparteixen el de l'Estat. La legislació estatal preveu la intervenció de les Comunitats en la gestió de competències administratives i també intervenen en el nomenament d'una part del Tribunal Superior de Justícia respectiu.

Organització Política de Catalunya i la Generalitat

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix el dret a l'autogovern. Després de 1714, hi va haver diferents intents per recuperar els òrgans d'autogovern:

• Mancomunitat de Catalunya (1914)
• Recuperació de la Generalitat (Estatut de 1932)
• Restabliment de la Generalitat (Estatut de 1979)

L'Establiment de l'Autonomia Política (1931-1932)

La Proclamació de la II República (1931) i l'aprovació de la Constitució del 1931 van fer possible el reconeixement d'un govern autonòmic i l'aprovació de l'Estatut de 1932, que definia Catalunya com una regió autònoma dins l'Estat espanyol. Aquest va ser suprimit pel règim franquista.

Durant la Transició Democràtica, es va formar l'Assemblea de Parlamentaris Catalans (1977) per restablir un govern autònom.

Els Estatuts d'Autonomia de 1979 i 2006

Estatut de 1979

Defineix Catalunya com una nacionalitat i reconeix la Generalitat com la Institució Política d'Autogovern. Reconeix el català com a llengua oficial, juntament amb el castellà. Dota el govern d'àmplies competències i l'autoritza a tenir una política pròpia.

Estatut de 2006 (Reforma)

L'any 2003, el Parlament de Catalunya va impulsar una reforma de l'Estatut per adaptar-lo a les noves necessitats. Després d'un llarg debat al Congrés dels Diputats, el 18 de juny de 2006 es va aprovar en referèndum pel poble de Catalunya.

Aquest Estatut definia Catalunya com una nació, s'ampliaven molt les competències de la Generalitat i s'establia un nou model de finançament. Consta de 223 articles. Després dels diferents recursos presentats, el Tribunal Constitucional va resoldre que 14 articles eren totalment o parcialment inconstitucionals.

Poders i Competències de la Generalitat

La Constitució atribueix a les CCAA una sèrie de competències:

• Exclusives: La Generalitat té tota la capacitat de decisió.
• Concurrents: La Generalitat i l'Estat tenen les mateixes funcions, però l'Estat estableix les bases.
• Compartides: L'Estat i la Generalitat disposen de diferents tipus de poder sobre la mateixa matèria.

La Generalitat també té competència per signar acords amb altres CCAA sobre temes en què té la competència exclusiva.

Finançament Autonòmic

Els ingressos de la Generalitat provenen, majoritàriament, de les transferències de l'Estat. També pot establir les seves pròpies taxes i impostos i pot accedir a crèdits.

Glossari de Termes Clau

POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal)

Instrument tècnic i legal que ordena de manera integrada el territori d'un municipi, classifica el sòl i els seus usos i defineix el sistema d'equipaments locals.

Monarquia Parlamentària

Sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals, en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (Parlament) i del poder executiu (Govern).

Referèndum

Votació de tots els ciutadans per a pronunciar-se sobre una qüestió o per a donar suport a una persona o a una mesura política.

Ajuntament

Òrgan de govern i de gestió municipal.

Comarca

Entitat territorial local formada per l'agrupació de municipis.

Consell Comarcal

Format per consellers comarcals elegits entre els regidors dels diversos municipis de la comarca.

Estat Federal

Neix a partir d'un pacte entre diversos estats independents.

Estat Unitari

Hi ha un únic Estat i una única Constitució.

Estatut d'Autonomia

Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d'un estat.