El municipi. Els òrgans de representació política i la seva designació. Òrgans necessaris i òrgans complementaris.

Les normes d’organització, el que cerquen és introduir una ordenació en el que es aquest conglomerat d’administracions i d’unitats internes de les administracions. La transcendència jurídica d’aquestes normes de l’administració, comença quan es tracta de determinar els centres de decisió d’aquestes administracions, les actuacions de les quals aquests centres seran imputables al conjunt de l’administració.

El que compta per el dret és la persona jurídica, es a dir les administracions ara be en el seu interior (art 3.4 llei /92), però l’art 2.2 de la LOFAGE ens diu que l’administració e ta format per òrgans jeràrquicament ordenats, la qual l’administració haurà de regular aquestes unitats, les seves relacions...Però aquesta relació s’imputa a la unitat jurídica que es qui entaula la relació jurídica.

S’ha discutit si les normes organitzatives tenen veritable valor jurídic o no. De fet és imputar ja que els actes ho han de dictar els òrgans competents, per tant cal respectar l’administració ja que existeix un vincle.

A la CE trobem normes organitzatives, per exemple: la CE estableix i dissenya algunes administracions i òrgansà les administracions de les CCAA;
del municipi que garanteix la seva autonomia amb personalitat jurídica pròpia; la província; les illes; l’administració general de l’estat. També hi pareixen alguns òrgans en la CE com per exemple: el Govern

Les normes organitzatives, quines funcions tenen?
Creen, modifiquen i suprimeixen estructures administratives i garantit zen la seva existència en alguns casos. També regulen la naturalesa característiques i composició d’aquestes estructures, es adir tant d’administracions com unitats dintre d’aquestes administracions. En configuren la capacitat jurídica de cada entitat, definint-ne els fils i distribuint les competències en cada administració. A mes també distingeixen les competències de cada administració amb els òrgans que la formen. Conte les regles de funcionament i regles de funcionament de la voluntat dels òrgans col·
Legiats. I a més, atribueixen medis personals, materials i financers. Estan formats per òrgans jeràrquicament ordenats, aleshores cal preguntar-nos que son els òrgans? Per òrgan s’entén com una unitats estructurals (de forma piramidal) i abstractes, que son creades i regulades per norma jurídica les quals, agreguen i afegir un conjunt d’elements personals i materials, però sobretot l’Oj els hi agrega un ventall de funcions o competències

Si un acte el dicta un òrgan manifestament incompetent, aquest pot estar viciat de nul·litat absoluta o de anul·labilitat. 

Administracions publiques tenen capacitat jurídica única (art 3.4 de la llei 30/92) i per l’administració general de l’estat, les lleis que regulen les administracions autonòmiques, la LOFAGE que complementa la llei 30/92, en el seu art 2.2 diu esta formada per òrgans jeràrquicament ordenats i acaba amb unitat judica unitat.

Qui decideix no es l’administració en el seu conjunt, ja que les decisions les adopten els titulars es a dir les persones físiques. Per tant, cal recalcar la imputació dels actes dels òrgans, els quals s’imputen a l’administració en el seu conjunt, és a dir a la persona jurídica. El director general si no respecta la legalitat, aquesta haurà de ser satisfeta per l’administració perquè el subjecte és l’administració i no els òrgans, ja que encara que aquestes actuen els seus actes queden imputats en l’administració.

Requisits:

1. Que hagi hagut una valida investidura del titular de l’òrgan, es a dir si un professor d’universitat posa notes (resolucions administratives), el que farà serà imputable a la universitat, però si una persona es fa passar per aquest i posa notes això no vincularà a la universitat.  La primera regla doncs per poder imputar és que el titular actuï investit, és a dir que hagi hagut una valida investidura del qui ostenta la titularitat.

2. Que el titular de l’òrgan actuï en matèria pròpia de l’òrgan, actuï en matèria en funcions que li correspon. De mode que si un policia actua en una manifestació per de forma desproporcionada, aquestes lesiones que ha causat imputaran  a l’administració. Però si un membre del cos de seguretat públic, fen us de la seva arma reglamentària però fora de servei comet un acte fraudulent, no vincularà a l’administració.

Classes d’òrgans

1. En funció de la seva constitucionalitat: Òrgans constitucionals: prevists en la CE. Exemple: alcaldes, consell de ministres, president, ministres (NO municipi ni província ni illa), Consell d’estat (òrgan consultiu). Exemple d’òrgans del municipi (NO CE): ple del municipi, juntes de govern local.// Òrgans no constitucionals: creats per una norma legal o reglamentaria.

2. En funció de la seva estructura: Òrgans individuals, unipersonals, o monocràtics: tenen un únic titular// Òrgans col·legiats: compostos per tres o més titulars. És necessari que l’OJ reguli el regim de CE i de funcionament. Cal veure que els que assisteixen a l’òrgan col·legiats estigui vàlidament investit.

Formes d’investidura o de designació: 1. A través d’elecció: el president, els alcaldes dels municipis ja que son òrgans individuals però elegits, el ple del municipi ja que tots els regidors son escollits a les administracions locals. 2.Lliure designació: els ministres, secretaris d’estat. 3.Membres nats d’un òrgan: ho són en la mesura que son titulars d’un altre òrgan. Exemple: el consell d’estat té tres tipus de membres, uns que son escollits lliurement com els ministres, però també estan els membres nats, el governador del Banc d’Espanya, pel sot fer de pertànyer en aquest òrgan ho és també en el consell de ministres. És a dir, són membres que de tan en quant ostenten altres càrrecs que per aquesta condició fa que automàticament pertanyen a un altre òrgans dels quals són membres nats. 4. Insaculació: és a dir per sorteig. A la junta electoral central format per catedràtics de les universitats i també per magistrats del TS. 

Això valdrà tant per òrgans col·legiats com pels òrgans individuals.

Quòrum per la valida constitució

Però respecte els òrgans col·legiats, serà important veure el règim de constitució el qual està regularment investit però el que interessa és el quòrum necessari per a la valida CE, i per tant adoptar acords i deliberar: és necessari que hagi un nombre determinat de membres per a que estigui vàlidament constituït i per prendre decisions (art 26 de la llei 30/92). D’acord amb aquest article, el quòrum que es necessita es la presencia de president, del secretari o de les persones que el supleixin reglamentàriament i la ½ dels membres dels òrgans col·legiats. Ara bé, la norma que reguli el regim dels òrgans col·legiats, el propi òrgan pot adoptar un quòrum per una segona convocatòria, la qual la definirà la norma de funcionament on es pot establir un quòrum per el propi organisme col·legiat, on no s’imposaran regles i serà menys exigent i es preveu per tal d’evitar la facultat de congregar aquest mínim que s’exigeix en la primera convocatòria. Això passa sobretot en les juntes de facultat. Això pot ser modificar quan hi hagi representació d’entitats.