El Règim de la Restauració Espanyola (1874-1902): Bases i Oposició

El Règim de la Restauració (1874-1902)

Fonaments del Sistema Polític

Les classes dominants (terratinents, burgesia industrial, Església) tenien l'experiència del Sexenni Democràtic i la por a un moviment obrer revolucionari. Això les va portar a crear un sistema aparentment democràtic que, en la pràctica, impedia la participació de les classes populars en la vida política.

Bases del Sistema Canovista

• Alternança en el poder de dos partits dinàstics (el torn pacífic): Partit Conservador (Cánovas del Castillo) i Partit Liberal (Sagasta).
• La monarquia com a poder moderador i arbitral.
• L'exèrcit: concessió de molta autonomia a canvi de la no-intromissió en la política.
• La Constitució de 1876.

Els Partits Dinàstics

Aquests partits garantien l'estabilitat del sistema mitjançant l'alternança pactada:

Partit Conservador

Els més immobilistes, defensors de l'ordre social, la moral catòlica i els valors tradicionals. Defensors de la monarquia dels Borbons.

Partit Liberal

Grups socials més partidaris d'introduir alguns canvis. En general, defensaven posicions més progressistes i laiques.

El Torn Pacífic i el Falsejament Electoral

El mecanisme de canvi de govern funcionava així: quan un govern es desgastava, el rei nomenava un nou govern i convocava eleccions amb l'objectiu d'aconseguir la majoria parlamentària per governar amb comoditat. Aquest procés, conegut com el torn pacífic, es basava en el falsejament sistemàtic de les eleccions.

Forces d'Oposició al Sistema

Les principals forces que s'oposaven al règim de la Restauració eren:

Els Republicans

L'opció republicana estava molt debilitada a causa del desencís dels seus seguidors, la repressió per part de les autoritats i la divisió interna en diferents tendències:

• Castelar: Partit Possibilista.
• Ruiz Zorrilla: Partit Republicà Progressista (defensors de la via insurreccional per eliminar la monarquia).
• Salmerón: Republicanisme Centralista Unitari.
• Valentí Almirall: Partit Republicà Federal.

El 1893 es va formar la Unió Republicana, que agrupava Zorrilla, Salmerón i Valentí Almirall.

Carlisme, Socialistes i Nacionalistes

• Carlisme: Representat pel Partit Tradicionalista (fundat el 1888).
• Socialistes: Representats pel PSOE, liderat per Pablo Iglesias.
• Nacionalistes: Moviments emergents a Catalunya, País Basc i Galícia.

La Constitució de 1876

Característiques Clau

Aquesta constitució establia el principi del liberalisme doctrinari i presentava les següents característiques:

• Sobirania compartida entre la Corona i les Corts.
• Organització de les Corts en dues cambres (Congrés dels Diputats i Senat).
• Restabliment de la confessionalitat de l'Estat.
• Reconeixement d'una àmplia declaració de drets, tot i que sense arribar a concretar-los.

El Poder del Rei i les Corts Bicamerals

El rei gaudia d'un gran poder: era cap de l'exèrcit i cap de govern (podia nomenar i cessar ministres), tenia la potestat de promulgar i sancionar les lleis, i podia convocar i dissoldre les Corts.

Les Corts eren bicamerals, formades per un Congrés i un Senat. Les lleis havien de ser aprovades per totes dues cambres. La meitat dels senadors eren nomenats pel rei, fet que convertia el Senat en una cambra submisa a la voluntat reial.