Contractes d'Assegurances: Guia Completa 2023

Parts del contracte, drets i obligacions

Amb caràcter general, dins del contracte d'assegurança trobem els següents elements personals:

• L'assegurador: És la persona que suporta el risc i que, per tant, s'obliga a indemnitzar el dany ocorregut a canvi de la percepció d'una prima. La condició d'assegurador no pot exercir-la qualsevol empresa (les persones físiques estan excloses d'aquesta activitat), sinó que per a garantir la solvència enfront de l'assegurat, s'han de complir una sèrie de requisits que són els establerts en la llei 30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de les assegurances privades.
• L'assegurat: És la persona que vol protegir-se d'un determinat risc que l'amenaça. És a més el subjecte titular de l'interès.
• El prenedor de l'assegurança: És el contractant de l'assegurança, qui signa el contracte i assumeix les obligacions derivades del contracte. El prenedor pot coincidir o no amb la figura de l'assegurat. Si l'assegurat i el prenedor no són la mateixa persona, el prenedor realitza un contracte d'assegurances per compte aliè, a favor de persones determinades o determinables pel procediment que les parts acordin.
• Beneficiari: En determinats tipus d'assegurances, com és el cas de les assegurances sobre la vida humana, a més del prenedor de l'assegurança apareix la figura del beneficiari. El beneficiari és un tercer a favor del qual s'estipula l'assegurança i que tindrà dret a percebre la indemnització.
• Perjudicat: En les assegurances de responsabilitat civil, apareix la figura del perjudicat o víctima, que exercita l'acció d'indemnització de danys i perjudicis enfront de l'assegurat (causant dels danys) i el seu assegurador.

Entre les parts del contracte abans definides, existeixen una sèrie d'obligacions que al seu torn generen drets per a la resta, en concret direm que:

Obligacions del prenedor

Pel que fa al prenedor de l'assegurança, a l'hora de contractar ha de declarar les circumstàncies per ell conegudes que puguin influir en la valoració del risc per part de l'assegurador. Cal recordar que el contracte d'assegurança es basa en la bona fe de les parts, de tal forma que l'ocultació d'elements que puguin agreujar el risc (reserva o inexactitud) podrà comportar la resolució del contracte, o en alguns casos la reducció de la indemnització a pagar. A més, durant la vigència del contracte existeix el deure de comunicar l'agreujament del risc.

En cas de produir-se el sinistre, el prenedor de l'assegurança o l'assegurat, ha d'informar del mateix a l'assegurador. La vulneració d'aquestes obligacions en cas de concórrer culpa greu o dol de l'assegurat, pot comportar la pèrdua del dret a la indemnització. L'assegurat té també l'obligació de minorar les conseqüències del sinistre.

Obligacions de l'assegurador

Pel que fa a les obligacions de l'assegurador, la principal és la de pagar la indemnització en cas de produir-se el sinistre, dins dels límits pactats i sempre que aquest no hagi estat produït per mala fe de l'assegurat.

Assegurança en viatges

Com a particularitats del contracte d'assistència en viatge, podem assenyalar que, en el cas del viatge individual, el viatger subscriurà directament amb l'assegurador la pòlissa però també pot fer-ho a través d'un intermediari i fins i tot la pròpia agència de viatges pot realitzar aquesta tasca d'intermediari. El prenedor de l'assegurança serà normalment el viatger i/o familiars que viatgin amb ell.

En el cas del viatge combinat, l'agència ha d'informar al turista de la possibilitat de contractar una assegurança que cobreixi una sèrie de riscos. En aquests casos la pròpia agència, que actua com a intermediari, tindrà a la disposició dels clients vàries pòlisses d'assistència en viatge, més o menys completes, que els oferirà en cas de contractació del viatge combinat. El consumidor serà el prenedor de la pòlissa.

Què és un servei de la societat de la informació?

La Directiva sobre el comerç electrònic (Directiva 2000/31/CE, de 8 de juny de 2000 relativa a determinats aspectes jurídics dels serveis de la societat de la informació, en particular el comerç electrònic al mercat interior, d'ara endavant DCE) va establir una sèrie de regles aplicables a la prestació de serveis en línia. Aquesta Directiva va ser modificada, al seu torn, per la Directiva 2009/22/CE, de 23 d'abril, que, en l'article 9, deroga l'apartat 2 de l'article 18.

Per determinar l'àmbit material d'aplicació de les noves regles, la Directiva va adoptar la noció de serveis de la societat de la informació, ja definida en una directiva anterior (Directiva 98/34/CE, de 22 de juny de 1998, modificada per la Directiva 98/48/CE, de 20 de juliol de 1998, per la qual s'estableix un procediment d'informació en matèria de les normes i reglamentacions tècniques i de les regles relatives als serveis de la societat de la informació).

Segons la definició continguda en aquesta última Directiva, i que fa seva la Directiva sobre el comerç electrònic, s'entén per servei de la societat de la informació qualsevol servei prestat:

• Normalment a canvi d'una remuneració
• A distància
• Per via electrònica, i
• A petició individual d'un destinatari del servei.

De tal manera que, si l'activitat que es realitza, consisteix en la comercialització de l'assegurança per Internet, a distància, per via electrònica i a petició individual de l'usuari, aquesta activitat compleix els quatre requisits i, per tant, es considera un servei de la societat de la informació.

Finalment hem de tenir en compte que les previsions legals respecte de la comercialització d'assegurances, afecta per igual a empreses o persones que els ofereixin per Internet o no.

Finalment cal destacar que la virtualització dels serveis turístics no afecta el fet que els mateixos es prestin amb els requisits i garanties previstos en les lleis i altres normes turístiques. Sembla lògic que això sigui així doncs, en cas contrari, els usuaris turístics no tindrien les garanties necessàries. I cal insistir, en aquest sentit, en el caràcter garantista respecte dels drets del consumidor, del dret turístic que estem estudiant.

És vàlid el contracte d'assegurança fet per mitjans electrònics?

Els contractes fets per mitjans electrònics seran vàlids i eficaços sempre que es compleixin els requisits establerts a l'art. 23 de la Llei 34/2002. Per tant, caldrà el consentiment de les parts i que es compleixin tots els requisits necessaris per a la validesa dels contractes en general.

Per a què sigui vàlida la celebració de contractes per via electrònica no caldrà l'acord previ de les parts sobre la utilització de mitjans electrònics (art. 23.2 Llei 34/2002).