Recurs contra reglaments: procediment i terminis

Recurs contra reglaments

Legitimació per a interposar recursos contra reglaments

Tota persona física o jurídica que tingui un dret o interès legítim pot interposar un recurs contra un reglament.

Segons l'article 25 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa (LJ), qualsevol persona pot interposar un recurs directe. La falta d'impugnació directa o la desestimació del recurs no impedeix la impugnació dels actes d'aplicació del reglament.

Recurs indirecte

El recurs indirecte consisteix a impugnar l'acte d'aplicació del reglament. La jurisdicció contenciosa administrativa, a través dels seus òrgans jurisdiccionals, és la competent per a conèixer d'aquests recursos.

L'acte a impugnar pot ser del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional, del Govern, etc., depenent de la matèria.

Pot succeir que l'òrgan competent per a impugnar l'acte sigui també competent per a conèixer dels recursos contra el reglament. Si el reglament és il·legal, el Tribunal anul·larà l'acte. Si el reglament ha estat acordat en Consell de Ministres, l'Audiència Nacional anul·larà l'acte, però no el reglament, ja que no és competent per a fer-ho, sinó el Tribunal Suprem.

• Si es recorre un acte al·legant que és nul i que el reglament també ho és, es pot anul·lar el reglament.
• Si el Tribunal Suprem coneix de l'acte, encara que no sigui competent per a conèixer del reglament, podrà anul·lar-lo.
• Si l'òrgan que coneix de l'acte i del reglament no és el Tribunal Suprem, la sentència serà ferma i obligatòria. Per exemple, si l'Audiència Nacional coneix d'un acte contra un Ministre.

Qüestió de legalitat

Quan l'Audiència Nacional coneix d'un acte i declara la seva nul·litat, pot plantejar una qüestió de legalitat. En aquest cas, hi ha dues opcions:

1. Que el Tribunal resolgui declarant l'acte nul.
2. Que el Tribunal entengui de la nul·litat del reglament.

Si s'estima parcialment el recurs, no afecta la situació jurídica concreta.

Terminis

El termini per a interposar un recurs contra un reglament és de dos mesos a comptar des de l'endemà de la seva publicació.

La impugnació directa no impedeix la impugnació indirecta, que també té un termini de dos mesos.

Procediment contenciós administratiu

El procediment contenciós administratiu s'aplica quan el reglament afecta drets fonamentals i en qualsevol recurs contra el reglament. A vegades, es pot anar directament a la via contenciosa administrativa, i altres vegades s'ha d'esgotar primer la via administrativa. Per a recórrer un reglament, no cal esgotar la via administrativa. El dictamen del Consell d'Estat és preceptiu.

Efectes de la derogació o anul·lació d'un reglament

Si l'administració deroga un reglament, els efectes són futurs. Si l'administració l'anul·la, no té efectes retroactius (la nul·litat té efectes retroactius). La nova norma s'aplica en el moment en què es dicta.

L'administració pot revisar d'ofici un reglament il·legal.

Inaplicació d'un reglament per un tribunal d'una altra jurisdicció

Si un tribunal d'una altra jurisdicció, en un recurs que li correspon conèixer, ha d'aplicar una norma reglamentària i considera que aquesta és il·legal, no podrà anul·lar-la, ja que la competència per a fer-ho correspon a la jurisdicció contenciosa administrativa. En aquest cas, el tribunal haurà d'inaplicar la norma reglamentària, d'acord amb l'article 6 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ).

Reserves formals

Cal que la llei habiliti el reglament per a desenvolupar la matèria? Hi ha una part de la doctrina que diu que no, perquè entén que es pot reglamentar una matèria sense autorització de la llei si aquesta no té reserva sobre la matèria. Altres autors, com Santamaría Pastor i García de Enterría, consideren que sí que és necessària l'habilitació, ja que si la llei no autoritza el reglament, és perquè el legislador no ha volgut que la matèria regulada s'ampliés.

És necessari el dictamen del Consell d'Estat? Sí, perquè quan hi ha llei i reglament, aquest es converteix en obligatori.

Els límits a la llei i el contingut mínim que ha de regular no hi són presents. Una remissió en blanc a favor del reglament és possible aquí.

Pot la llei regular de manera indiferenciada qualsevol matèria no reservada a ella? En principi sí, però hi ha autors com Santamaría Pastor que creuen que les lleis poden ser inconstitucionals quan, sense cap raó justificada, regulen matèries normalment reservades al reglament amb l'únic propòsit d'excloure els mitjans de tutela judicial ordinària. Si es fa per reglament, els particulars el poden impugnar, mentre que si és una norma amb rang de llei, no estan legitimats per a fer-ho.

En aquest cas, el reglament també ha de regular allò estrictament necessari i indispensable.

Altres consideracions a les remissions normatives

El desplegament reglamentari d'una habilitació no ha de fer-se obligatòriament a través d'un únic text, sinó que es pot fer en diversos reglaments.

L'ús de l'habilitació no l'extingeix. Per tant, la modificació d'un reglament dictat a través d'una habilitació no necessita d'una nova habilitació. Si es fa un reglament fora del termini de l'habilitació, sí que seria invàlid. Ara bé, si es modifica aquesta norma després del termini, sembla que no tindria el mateix valor anul·latori perquè s'entén, en principi, pel desplegament inicial.

El reglament pot reproduir els preceptes de la llei que desplega, però lògicament incorporarà alguna cosa més.