Realisme i Naturalisme a la literatura catalana del segle XIX

Realisme

Va aparèixer a Europa cap al 1850, reacció contra els excessos de la novel·la romàntica, continuat pel Naturalisme, iniciat durant els anys 70. To neutre i objectiu. Narrador omniscient, volen prendre partit i criticar. Stendhal-> pare del realisme, nom que va sortir d'una revista. A diferència dels romàntics:

• Fugen del subjectivisme i de l’idealisme.
• Rebutgen el que sigui fantàstic i meravellós, per acostar-se a la realitat immediata.
• Rebutgen èpoques passades i països exòtics (vida quotidiana).
• Els protagonistes són gent corrent i pertànyer a la classe social de l’autor.
• L’anàlisi psicològica dels personatges passa a ser un element central de la novel·la.

Novel·la realista->Reproduir el món real i exterior. ->Realitat immediata i aspectes socials en tota la seva amplitud. Trama argumental->Descripció objectiva i detallada de l'ambient i anàlisi de la conducta dels protagonistes. Tenen fe en el progrés->Positivisme, descobriment de ciències naturals, fotografia i difusió de noves ideologies socials.

Naturalisme

(15 anys) Sotmesos al determinisme universal. El realisme va desembocar, cap a l’any 1870, en el naturalisme. -Va néixer a França, i entrà en crisi cap el 1890, període neoromàntic de la literatura. -No són moviments oposats. -El teòric i màxim representant és Émile Zola(Novel·la->Mètode científic->Finalitat reformadora. - Aplicar el mètode de les ciències experimentals a l’estudi del comportament humà (la novel·la experimental). -Els postulats naturalistes parteixen de:

• El positivisme. Representat per Auguste Comte. 1.- Fenòmens observables. 2.- Propugna l’aplicació del mètode experimental.
• El determinisme. Representat per Taine. 1.- La persona està sotmesa a tres factors: La raça (l’herència biològica). El medi (context social i familiar). El moment històric.

Els naturalistes mostraren especial interès en els aspectes desagradables de la realitat -La visió negra de la vida i el gust pel morbós van distanciar el Naturalisme del Realisme, acostant-lo al Decadentisme.

L'aparició de la novel·la moderna en català

(Principals impulsors del pas de la novel·la catalana de pressupòsits estètics (Realisme i Naturalisme)->Josep Yxart i Joan Sardà) Buit de la literatura a Catalunya des de Triant lo Blanc-> -Novel·les medievals: Blanquerna (Llull), Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc, L’espill (Món contemporani).- Període d’interrupció (Decadència) durant 3 segles i mig. En el segle XIX:(Romanticisme) 1.-Ja hi ha públic burgès lector de novel·les. 2.- Barcelona es converteix en ciutat editora de novel·les. 3.- A partir de 1830 els escriptors catalans escriuen obres en castellà. 4.- El 1862 Antoni de Bofarull escriu 'L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant'. Es comencen a escriure en català diversos gèneres narratius:

• La novel·la històrica.
• La novel·la de costums.
• La novel·la de folletí.

-Narcís Oller consolida el procés de recuperació de la novel·la catalana (1879). Causes del retard en la restauració i consolidació:

• La manca d’una tradició: Única tradició actual: la rondalla (base insuficient per a la creació de la novel·la moderna).
• La manca d’una llengua normalitzada.
• La manca d’un públic habituat a llegir novel·les en català.

Novel·la de costums ≠Cuadro de costums (+ breu).

El costumisme

(Realitat immediata) - És un producte romàntic que va preparar el camí de la novel·la realista. -L’article o el quadre de costums és el gènere més representatiu. Característiques:

• Ús del llenguatge col·loquial, “el català que ara es parla”.
• Predomini de la descripció.
• Argument mínim reduït a petites anècdotes quotidianes.
• Descripció de les classes populars.
• Valoració del tipisme. Interessen els aspectes més pintorescos del país.
• Visió romàntica de la realitat: sentimentalisme vers un món en vies de desaparició.

Emili Vilanova: narrador costumista destacat.

Narcís Oller

Gràcies a l'obra d'aquest autor, es pot dir que la novel·la catalana aconsegueix situar-se en un lloc important dins de la narrativa europea del sXIX. 1.-Etapa de transició: Entre el Romanticisme i el Realisme. -La papallona (Aspectes romàntics, realistes i naturalistes.) 2.-Etapa de consolidació: Entre el Realisme i el Naturalisme. -L'escanyapobres (Estudia el procés de l'avarícia. Comportament immoral.) -La febre del or: (La més realista. Febre borsària, sobretot a l'alta burgesia.) -La bogeria: (la més naturalista. Procés d'alienació mental. Obra més innovadora i moderna) -Etapa de recerca de noves fórmules narratives:

• Pilar Prim: (Novel·la psicològica de caire realista amb noves tècniques (Símbols). Dona insatisfeta i oprimida en una societat patriarcal i modista.

Antologia catalana

Troba: Composició trobadoresca. Aribau comença la obra beneint a tothom (era molt religiós) Fa una enumeració d'elements verticals, ja que quan morim anem cap amunt. I després amb un horitzontal (pic de la muntanya) per crear una creu. Comença amb un joc i per ell tot el rato. En la 2na part apareix un tòpic (L'arbre migra) del romanticisme: Quan es trasplanta un arbre, al·lòmillor no mor però no creix més. Tòpic-> L'ocell: de què serveix ser lliure si no puc ser de cap terra. Llenosi (Dialecte occità) = Català. Verdaguer: Pateix una gran depressió perquè la poesia l'ha deixat. Fa castells a l'aire que representen la poesia i els seus poemes, que l'aire li tira.