Dialectes del Català i la Narrativa
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,46 KB
Dialectes del Català
Variació Fonètica (Vocalisme)
Dialecte Oriental
- Neutralització de a i e àtones en [ə]: pare [ˈpaɾə]
- Neutralització de o i u àtones en [u]: posar [puˈza]
Dialecte Occidental
- Distinció de a i e àtones: pare [ˈpare], casa [ˈkaza]
- Distinció de o i u àtones: posar [poˈza]
Variació Fonètica (Consonantisme)
Dialecte Oriental
- Pronúncia fricativa de la palatal sorda inicial o postconsonàntica: [ˈpaɲʃə]
- Palatal fricativa sorda intervocàlica o final no precedida de iod: [ˈkaʃə]
- No pronuncien -R final
Dialecte Occidental
- Pronúncia africada de la palatal sorda inicial o postconsonàntica: [ˈpaɲʧa]
- Palatal fricativa sorda intervocàlica o final precedida de iod: [ˈkajʃa]
- Pronuncien -R final
Variació Lèxica
| Occidental | Oriental |
| espill | mirall |
| corder | xai/be |
| llaurador | pagès |
| fesols | mongetes |
| granera | escombra |
| xic | noi |
| roig | vermell |
Occidental: ús de diminutius en -et, -eta
Oriental: ús de les formes «mica», «xic»…
Rossellonès
| Fonètica |
|
| Morfosintaxi |
|
| Lèxic |
|
Alguerès
| Fonètica |
|
| Morfosintaxi |
|
| Lèxic |
|
Nord-occidental
| Fonètica |
|
| Morfosintaxi |
|
| Lèxic |
|
Valencià
| Fonètica |
|
| Morfosintaxi |
|
| Lèxic |
|
La Narrativa
Punt de Vista
- Intern: des de dins l'acció
- Extern: el narrador no està involucrat a l'acció
Primera persona verbal: personatge narrador de la història.
Tercera persona verbal: narrador que es situa fora dels fets.
Temps Verbals
Més usats, formes del passat. I en present també.
| Plusquamperfet | Havia estudiat |
| Imperfet | Cantava |
| Passat perifràstic | Va ser |
| Present | És, serveixo |
Personatges
- Principals: El més important, protagonista.
- Secundaris: L'antagonista —> obstacle que ha de superar el protagonista.
- Decoratius: Personatges de fons, que creen ambient i ajuden a contextualitzar algunes situacions.
Discurs i la narració
- Estil narrat: el narrador diu amb les seves pròpies paraules el que passa.
- Estil directe: el narrador transcriu exactament les paraules dels personatges, indicant-nos el que ens diu cada un, en cada moment.
- Estil indirecte: el narrador explica en tercera persona què han dit els personatges, però no ho reprodueix literalment. Fa servir un verb de paraula o pensament (dir, assegurar, preguntar...), seguit de la conjunció que i d'una subordinada.
- Indirecte lliure: varietat de l'estil indirecte en què s'elimina el nexe que i s'introdueix una paraula del personatge directament després del verb introductori (dir, murmurar, cridar...).
- Directe lliure: sense anunciar-ho anteriorment, el personatge parla, amb oracions literals, entre el que va explicant el narrador.
- Monòleg: el narrador es manifesta fent servir la veu i visió del personatge, que mostra i ordena allò que narra des del seu punt de vista, sense que el narrador sigui explícit o es presenti diferenciat.
- Monòleg interior: és una varietat del monòleg en què els fets es presenten de manera més difusa, amb un cert desordre, combinant-hi associacions d'idees, pensaments, records... imita el flux de la consciència.
La Variació Lingüística
La llengua és el sistema de signes que fa servir una comunitat de parlants per expressar-se. Es distingeixen dos tipus:
- Varietats dialectals: reacció amb la realitat social que envolta i condiciona els usuaris.
- Varietats funcionals: relació entre els interlocutors i l'entorn físic, la intencionalitat del parlant.
| Variació dialectal | Variació funcional |
|
|
Dialectals
Històriques: Depenen del temps, època històrica en què viu el parlant, de l'edat que té o la generació a què pertany.
Socials: Depenen del grup social al qual pertanyen els parlants. Classe social, poder adquisitiu i nivell cultural.
Geogràfiques: Depenen de l'origen geogràfic dels parlants. Fonètica, lèxic, morfologia i sintaxi.