Literatura Catalana del XIX: Guimerà, Oller i Realisme

Àngel Guimerà: Teatre Internacional i Obres

Entre 1890 i 1900, Àngel Guimerà estrena les que estan considerades les seves millors peces, més atentes a la realitat que l'envolta, a les injustícies socials i als entrebancs que impedeixen els individus de realitzar-se com a éssers humans. Entre les seves obres més destacades trobem:

• Maria Rosa
• La filla del mar
• Terra Baixa (la seva obra més coneguda i reconeguda internacionalment)

L'obra més famosa de Guimerà, Terra Baixa, mostra el rostre més inquietant de les passions humanes. El pastor Manelic és obligat a casar-se amb Marta per amagar, amb un matrimoni fraudulent, les relacions íntimes que Sebastià, el cacic rural, manté amb la noia. Contra el que esperava aquest malvat personatge, Manelic i Marta s'acaben enamorant i s'oposaran al seu xantatge. Manelic, al capdavall, i com hauria fet amb un llop, mata Sebastià, el seu rival, en una escena que adquireix tot el combat entre el bé i el mal. Manelic i Marta fugen cap a les terres altes, en direcció a un indret indeterminat i idealitzat. La terra alta, que contrasta amb la terra baixa on els homes són llops per als homes, és un territori propici per a l'amor i la bondat. L'obra va tenir un gran èxit també fora de les nostres fronteres.

Guimerà: Un Dramaturg Innovador i Modernista

La darrera etapa de Guimerà és estimulant. Però amb l'inici del segle XX no aconsegueix gaires èxits. Guimerà acabarà apropant-se al Modernisme amb molts bons resultats. La festa del blat és una peça en què Guimerà rebutja la violència dels explotats i censura la repressió de la policia. L'escriptor, però, se sent més comprensiu amb la violència popular perquè sovint expressa una greu situació d'injustícia.

La Recerca de la Novel·la Catalana Moderna

Fins al 1862 no es publicarà la primera novel·la de la represa literària: L'orfeneta de Manargues o Catalunya agonitzada d'Antoni de Bofarull. La literatura catalana recobrada no podia consolidar-se sense una bona prosa que corregís el pes excessiu de la poesia jocfloralesca.

Els aspirants a narradors i novel·listes tenien a l'abast una prosa costumista i popular prou viva, abocada a la crònica de les tres formes de la vida catalana.

Realisme i Costumisme: Definició i Diferències

El Realisme es refereix a escriptors que ofereixen una reproducció prou convincent de l'experiència de la realitat a través de la narrativa. Copsen i transcriuen la personalitat de la societat que coneixen a la manera de la crònica. Els nous escriptors realistes utilitzen noves tècniques, apreses del periodisme. És una literatura que té una funció descriptiva. Els temes del realisme són: la banalitat de la vida quotidiana; la convicció que l'existència humana...

El Costumisme literari, per la seva banda, és tota una altra cosa, encara que tingui punts de contacte amb el realisme vuitcentista. El seu origen es troba en els llibres de memòries, cròniques, llibres de viatges i notícies de la premsa. L'argument és menor que en la narrativa realista. El costumisme té una voluntat moralitzadora i crítica.

Narcís Oller: Pioner de la Novel·la Catalana

Narcís Oller troba contradictori fer novel·la sobre la realitat catalana en una llengua que no sigui la pròpia.

A la seva primera novel·la, La Papallona, s'hi pot veure la transició sense retorn que va del Romanticisme i el Costumisme cap al Realisme naturalista. És el primer gran èxit d'Oller, qui proclama que el sentiment també és realitat.

El 1884 redacta L'escanyapobres, un estudi literari amb ambició científica sobre un dels pecats capitals: l'avarícia. L'any següent publica Vilaniu, la seva primera obra realista. Després vindria La febre d'Or (1892). La novel·la La Bogeria mirarà de respondre a l'interès creixent del públic per a la psicologia, les seves patologies i la responsabilitat que hi té l'herència biològica i l'atzar en la personalitat moral humana. A Pilar Prim, Oller aborda un altre tabú: l'erotisme, conscient dels desafiaments de la novel·la. La seva obra no és una literatura tan determinant com la dels grans narradors internacionals del moment, però en canvi, és un pioner indiscutible de la narrativa catalana.