Moviments literaris catalans

Realisme -> genere narratiu -> mostrar realitat -> importància cap a la burgesia. L'objectivitat s'aconsegueix sense posar cap objectiu

Naturalisme -> mètode científic i les teories deterministes. Donar protagonisme als personatges del poble treballador. Idees principals: l'ésser humà està determinat per l'herència i després és el medi social

Narcís Oller -> utilitza l'objectivitat narrativa amb sentimentalisme i moralisme. Demostra el realisme. Naturalisme: el narrador intervé i l'autor s'apiada dels personatges

La papallona -> Lluís, estudiant de dret, és la papallona. Toneta és la noia humil i analfabeta

L'escanyapobres -> industrialització i societat de la restauració a Catalunya. Mostra l'avarícia dels diners

La febre d'or -> ambiciosa que desenvolupa l'ascens de la menestralia

Federic Soler -> hi ha teatres romàntics en castellà. Teatre de la renaixença

Joan Maragall -> teoria de la paraula viva -> expressa la sinceritat, la realitat i l'unió dels sentiments amb la naturalesa. Sota la influència de Nietzsche manifesta un vitalisme optimista, s'aplica en la recerca dels elements que caracteritzen. S'aproxima als mites tradicionals del país i manifesta una cerca implicació. És un home conservador identificat amb la burgesia

Josep Carner -> pertany al moviment renaixentista, possible materialització d'una Catalunya ideal és bàsica. Creació d'un llenguatge noble refinat, més irònic, en busca de la precisió.

Els fruits saborosos -> amb una expressió rica i diversa de la poesia noucentista

La paraula en el vent -> temàtica amorosa amb un to més mediatiu i amb algunes tècniques simbolistes

Nabi -> més important, hi ha una intensa reflexió sobre la condició humana

Joan Salvat-Papaseit -> poemes sobre l'amor i el treball, sobretot de la injustícia social i la realista avantguardista, escriu manifestos futuristes. Sap extreure la nota lírica, sensual i utilitza un vitalisme que és l'entusiasme i l'alegria

J.V.Foix -> Ppi bàsic: fusió del vell i del nou. S'inicia amb proses poètiques en el marc d'influències del surrealisme, té la voluntat de contribuir a crear un llenguatge literari propi que recull l'herència de la literatura medieval. Tenia un gran volum de sonets en la seva forma més clàssica. Vol augmentar la qualitat de les obres i acaba fent el que criticava

Àngel Guimerà

Després escriu teatre de drama realista -> escrit en prosa intentant reflectir la realitat de l'època, continua apareixent el teatre marginat, hi ha el concepte de l'amor i la possessió amorosa porta a l'autodestrucció

Quadre de Costums

Recull la faceta de l'enfrontament nostàlgic i la intenció pública

Modernisme

Hi ha la necessitat d'alliberar-se dels elements més folclòrics de la renaixença i establir la reivindicació d'una catalanitat entesa com expressió europea i moderna. Conflictes bàsics -> ruptura entre l'artista i la societat. Moviment vitalista entusiasta i deixa de banda el decadentisme pessimista

Noucentisme

Voluntat d'iniciar una política institucionalització racional de Catalunya. L'intel·lectual més important és Eugeni d'Ors i el poeta més important és Josep Carner. Etapes del moviment: grans ruptures, produïdes per la crisi i l'arribada de Primo de Rivera i el franquisme. Amb Franco la llengua catalana queda restringida, l'ús públic del català està prohibit

Categoria gramatical: nom, adjectiu, pronom, preposició, adverbi, verb, determinant, conjunció

Don Toni: És un senyor ric del camp que té una gran casa i posseeix terres a Bearn. És magre, esvelt, una mica menut, lleig i té uns ulls petits, vius i voltats d'arrugues. Vestia hàbit franciscà i portava una perruca blanca. És treballador, sincer, ben intencionat, culte, hàbil sofista i dialèctic, i li agraden els clàssics francesos.

Dona Maria Antònia: És la dona d'en Toni, encara que siguin cosins germans. És una dona molt bella amb els ulls blaus i tranquils. Té un fort temperament, però és reservada, franca i sincera. Està molt ben educada i posseeix una amabilitat parsimoniosa. És l'ideal de dona cristiana: moralment correcta i amb una fe increïble.

Joan Mayol: És fill de pare jornaler i de mare collidora, encara que mai els conegué. Es crià amb els senyors don Toni i dona Maria Antònia. Té els ulls negres (com sa mare, que a més era molt bella), és fort i àgil. Estudia al Seminari, en la ciutat. És un amant de la literatura i la poesia dels clàssics greco-llatins. Al llarg de la seva vida pateix molts conflictes interiors, tant morals com sentimentals. És bastant conservador i no està molt d'acord amb les noves idees que advoquen per l'igualtat social i la desaparició dels estaments i privilegis.

Dona Xima: És la neboda òrfena dels senyors. Té deu o dotze anys més que Joan. Senyoreta de bona casa, ben educada i bellesa perfecta, als divuit anys se'n va anar a París on es gastava els diners dels senyors d'una manera depravada. És llesta, maniga i manca d'escrúpols. És el model de dona immoral, segons el cristianisme, i viu d'acord amb els ideals de la Il·lustració.

La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, Joan avisa al seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que és el seu punt de vista i que no el culpi si troba alguna frivolitat.

La segona part la titula 'Sota la influència de Faust'. És una època tempestuosa, de lluites internes i forces encontrades dintre de Joan, que li produirà un gran desassossec. Joan no conegué els seus pares naturals i va créixer amb els senyors, Don Toni i Dona Maria Antònia. Mentre que ell cursava estudis al Seminari els senyors es divorciaren, per un presumpte engany d'en Toni vers la seva dona. Les vacances d'estiu les passava a Bearn; anava a caçar tords, a passejar i discutia amb el senyor sobre temes religiosos, polítics i socials que ell estudiava al Seminari i pels que don Toni tenia interès.

La tercera part es diu 'La pau regna a Bearn' i fou una època tranquil·la. Han transcorregut 23 anys des de que dona Maria Antònia tornà casa. És un període de serenitat per als senyors però no per al Joan. Ell era qui s'encarregava d'administrar els diners dels senyors. I és que aquests no se n'adonaven que no tenien tants diners com abans, que les seves riqueses estaven esgotant-se. Malgrat aquestes dificultats econòmiques, van fer un viatge a Roma i París per a rebre la benedicció del Papa i per a que Joan el coneguera ja que, segons don Toni, qualsevol capellà almenys una vegada en la vida deu anar a veure'l.

Finalment, l'última part és un epíleg en el que Joan coneix, per fi, tots els secrets de la família de mà d'uns historiadors que venen a reclamar el vertader arxiu del senyor, perquè tenia relació amb el rei de Prússia i Alemanya. Però Joan, creient que d'aquesta manera mantenia segurs els secrets que don Toni mai volgué descobrir, calà foc a tota l'habitació de les nines.

Llengües romàniques: procedeixen del llatí dels carrers i donen els primers senyals de vitalitat i pràctica orals al voltant del segle X.

Primers textos en català: codi jurídic anomenat el llibre del jutge i un conjunt de sermons religiosos anomenats Homilies d'Organya

Joglars: artistes que es dedicaven a divertir al públic mitjançant

Art lul·liana: és un mètode racional que demostra les veritats de la fe cristiana, està escrit en llengua àrab

Llibre de les meravelles: és una mena d'enciclopèdia novel·lística de la que Llull vol mostrar ciència al poble

Poesia trobadoresca llengua (en occità i provençal, va ser una llengua entesa com a eina expressiva utilitzada per la creació política)

Trobador: és el poeta de l'amor cortès. Elabora les paraules i la melodia de l'obra poètica. El poeta parla de tots els temes en llatí mentre que el trobador fa poesia en occità i sobre l'amor cortès només

Ausias March: protagonisme d'un jo poètic, un personatge que viu angoixat entre l'amor físic i espiritual, viu amb intensitat emotiva l'amor, i el porta com a una malaltia, innovació en l'amor

Per què es compara Llull amb Ausias: perquè gairebé

Cants de mort: és una reflexió sobre la mort de l'estimada (se li moren dues dones)

Senyals: s'utilitzen per amagar a les dones estimades i és la forma de cridar-les (lliri entre cards, plena de seny)

Per què no trobador Ausias: ell parla amb sinceritat sobre el seu amor veritable i utilitza el català

Llibre dels fets: va ser una crònica redactada entre 1383 i 1387 segle XIV, el seu contingut és de memòries personals del rei de l'edat mitjana, hi ha una intenció propagandista i es retrata als dos monarques, és de Jaume I

Crònica de Bernat Desclot: composada entre 1283 i 1288 segle XIII. El seu contingut està escrit des del punt de vista d'una figura d'historiador que ens vol explicar de manera ordenada amb un estil depurat es dóna protagonisme a la dinastia reial de Barcelona i on amaga la seva personalitat d'escriptor

Crònica de Ramon Muntaner: Ramon Muntaner a diferencia de Desclot, que amagava la seva personalitat es fa notar de manera continuada en la seva crònica on ens comenta entusiasmat l'època expansionista catalana per la Mediterrània i l'assoliment d'un imperi que arriba fins als ducats d'Atenes. Ramon tenia intenció de exposar uns models que puguin servir de lliçó per als futurs reis i fer interessar una noblesa reticent

Barroc: període pessimista, crisi intensa de valors, decepció i necessitat d'evadir-se de la realitat

Neoclàssicisme: retorn de les novel·les clàssiques, tragèdia neoclàssica té un representant modelic és raciner

Il·lustració: entrada lenta i dificultosa de les idees al segle XVIII, les idees de l'il·lustració seran recollides més tard pels intel·lectuals

El romanç: transmissió oral, nombre indeterminat de versos, romancer en català, romanços històrics, llegendaris

Jocs florals: va ser una plataforma pública per a l'ús literari de la llengua catalana, aconsegueix progressivament orientar, popularitat i donar prestigi social a la creació literària