Realisme i Costumisme a la Literatura Catalana i Europea del Segle XIX
Context
CONTEXT: - Els canvis socials es reflectiren en la literatura (Revolució Francesa i Revolució Industrial).
- Realisme → imitar la realitat i la natura. A mitjan segle XIX, a França. Nou públic lector: la burgesia. Nou gènere:
la novel·la.
- En alguns moments, coexistiren dos corrents artístics: el romanticisme i el realisme.
- El terme realisme (partidari del socialisme i la revolució) → l'any 1850, Courbet (pintor).
- Les obres solien publicar-se en premsa, cosa que condicionava l'existència d'un inici i un sospens (per capítols).
- La radicalització del realisme generarà el naturalisme, pretenia demostrar la influència de la condició social i l'herència biològica en el comportament de les persones (ambients degradats, personatges marginals...).
COSTUMISME: -
Aparició d'un nou públic lector que afavorí la proliferació de periòdics i revistes. Conreava l'article o quadre de costums, amb elements típics de la realitat i dades de valor documental. Afirmació de tradicions.
Costumisme rural: vinculat a la vida i tradicions del camp, més tradicionalista i conservador.
Costumisme urbà: contacte amb els canvis de la societat industrial, de caràcter més crític i liberal.
- El costumisme aspirava a descriure la realitat contemporània. Els elements de ficció perden pes. L'interès documental del costumisme es continuadora de tants dels dietaris del segle XVIII com de la tradició popular dels col·loquis i sainets.
- Premsa costumista d'autors castellans. Tingué gran influència en les obres costumistes.
- L'article o quadre de costums es desenvolupà en periòdics populars. El quadre de costums periodístic evolucionà cap a la narrativa costumista. Frederic Soler i Miquel dels Sants Oliver (mallorquí).
- Premsa costumista amb la intenció de reflectir la realitat, defensava un estàndard literari més proper a la llengua real del moment. Recollir expressions de la llengua viva del poble.
REALISME: -
Entre els anys 30 i 50, una nova estètica es va obrir pas a Europa amb autors com Balzac o Flaubert. Aspirava a reflectir la realitat amb objectivitat. En les obres literàries apareix tant la bellesa com la lletjor, i els temes tractats pretenen reflectir la realitat del moment. La societat i els valors que interessen als escriptors són els del seu temps.
- Els realistes incorporen aspectes psicològics dels personatges i també econòmics i polítics d'una societat transformada → freqüent crítica social. El realisme buscava l'objectivitat i rebutjava la fantasia. La psicologia dels personatges apareix emmarcada i explicada en un context: un temps, un espai i un ambient social concrets. Característiques dels realistes: descripció psicològica, documentació prèvia, ús del narrador omniscient.
- La temàtica, en alguns casos, es limita a reflectir valors burgesos, a provocar emocions a partir de conflictes i intrigues; altres vegades fan crítica més profunda → l'adulteri és un tema recurrent.
- El realisme en llengua catalana no va tenir abast ni caràcter de moviment. Els nostres autors són més pròxims al costumisme que al realisme. A partir de 1880 existí un projecte de novel·la realista, encapçalat per Oller, on les influències del naturalisme es barregen amb les purament realistes. Hi hagué un desfasament cronològic: el realisme europeu triomfava a mitjan segle XIX, mentre que les primeres novel·les realistes catalanes es publicaren cap a la fi del segle.
Autor destacat: Marià Vayreda → La punyalada (1904), obra publicada després de la seva mort.