Anàlisi Detallada d'El Crit de Munch: Simbolisme i Context

El Crit d'Edvard Munch

Documentació General

Autor:

Edvard Munch

Títol:

El Crit (Desesperació)

Cronologia:

1893

Localització:

Oslo

Estil:

Expressionisme

Anàlisi Material

Dimensions:

91 cm x 73,5 cm

Suport:

Cartró

Tècnica:

Oli i tremp

Anàlisi Formal

Dibuix i Línia

El dibuix és aparentment descurat i de traços maldestres, ja que Munch utilitzava la pintura per alliberar les seves pròpies ànsies, exterioritzant el malestar vital del protagonista. La línia dominant en el quadre és la corba, que dóna una sensació de dinamisme i neguit.

Color i Pinzellada

Hi predominen els contrastos cromàtics extrems, com el del groc de la figura amb el blau fosc del paisatge. Això és degut al fet que la gamma emprada són principalment els colors primaris: el blau, el groc i el vermell. La pinzellada és àmplia i, pel que fa al color, Munch emprà tons agressius i irreals que reforcen la idea d’angoixa vital. Els colors vermells i grocs del cel, a l'esquerra, dibuixen un ull amb unes pinzellades de blau. En aquesta pintura, la forma depèn de l’expressivitat de l’obra.

Composició i Perspectiva

La composició de l’obra es basa en un conjunt de formes sinuoses encapçalades per un ésser humà (també els elements de la natura) caricaturitzat, el qual es creu que s’inspira en una mòmia peruana. És l’eix central de la pintura: porta les mans a la cara i la boca oberta, cridant molt fort. Totes les línies semblen convergir cap al cap que crida (el rostre del qual és falsejat com si fos una caricatura).

Per darrere passegen unes figures (dues ombres fosques) indiferents que contribueixen a donar profunditat. Al fons, s'observa un fiord noruec i dues siluetes de vaixells. La barana del pont, que creua violentament i de biaix l’escena, forma una diagonal que separa els dos ambients i posa en evidència la solitud de la figura i el buit de l’espai que l’envolta. El paisatge del fons es va pintar a la ciutat de Nordstrand.

Context Històric i Social: L'Expressionisme

A Alemanya, el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant que es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol expressar el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual. L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una realitat viva: la por, la misèria del proletariat, la desesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa de l’existència i els sentiments de buidor, de pessimisme i d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat.

Munch i el Significat d'El Crit

El pintor Edvard Munch i la seva obra El Crit són un exemple paradigmàtic d'aquest expressionisme, com a mostra de l’emoció que s’havia introduït en l’obra d’art. El Crit reflecteix la soledat de l’ésser humà i el seu món interior.