La Pintura Renaixentista: Història, Estils i Artistes Clau
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,27 KB
La Pintura Renaixentista: Orígens i Evolució
El Quattrocento: Les Arrels de la Pintura Renaixentista
Les arrels de l'art renaixentista del Quattrocento cal buscar-les en Giotto, encara que el veritable renovador i introductor de la pintura renaixentista és el florentí Masaccio. La seva obra, La Trinitat, recull les lleis de la perspectiva matemàtica, que anticipa l'espai i les solucions arquitectòniques de Brunelleschi.
Els pintors aprenen cada vegada més a representar el cos humà, així com els rostres, els quals reflecteixen més fidelment els trets del retratat. Hi ha un gran interès per la natura i el paisatge, també pels volums i la perspectiva, així com per les robes. Tot això cal emmarcar-ho en un context clàssic, i moltes vegades, les composicions s'organitzen de forma geomètrica, especialment de forma triangular. Aquest nou estil pictòric s'aparta completament dels principis de l'estil gòtic.
Temàticament, encara es practica la pintura religiosa, però a més, es tracten amb gran profusió els temes pagans. Es dona molta importància al dibuix, i el pintor està obsessionat per la profunditat.
L'Escola Florentina i Altres Centres
L'Escola Florentina es va convertir en la iniciadora i la més important del nou estil, amb artistes com Masaccio, Filippo Lippi i Botticelli. Van aparèixer altres escoles centrades en les diferents repúbliques de la península Italiana. Les escoles del nord estan ubicades a Venècia, Pàdua, Màntua i Ferrara, totes influïdes pels corrents nòrdics de Van der Weyden.
El Cinquecento: Consolidació i Nous Horitzons
En la pintura del Cinquecento es van consolidar algunes tècniques, com la pintura a l'oli, d'origen flamenc, i nous suports com la tela. S'utilitza el clarobscur, que defineix el contorn de les figures a través de zones il·luminades i d'altres d'ombrejades, com utilitzava Leonardo Da Vinci. Un altre geni de l'art és Miquel Àngel, qui accentua el concepte de terribilità a la Capella Sixtina, i Rafael a les Estances Vaticanes.
Paral·lelament, apareix la disputa entre el dibuix i el color. Roma substitueix Florència com a capital artística del moment, però poc després, Florència torna a ressorgir amb artistes manieristes.
L'Escola Veneciana: Color i Expressió
A Venècia apareix una escola pictòrica peculiar, iniciada per Ticià, amb les característiques següents:
- Pèrdua dels contorns.
- Exaltació de la riquesa.
- Valoració del paisatge.
- Distorsió de les figures.
- Ruptura de la simetria renaixentista amb el punt de fuga fora del quadre.
La Pintura Renaixentista a Espanya
La pintura espanyola introdueix el nou llenguatge renaixentista a partir dels primers anys del segle XVI. La pintura flamenca s'introdueix amb l'arribada d'artistes flamencs com Pedro de Campaña. Els models italians arriben a Espanya per la doble via d'artistes forans. El centre més important és València, amb pintors com Fernando Llanos.
El Greco: Misticisme i Innovació a Toledo
El Greco, nasqué a Càndia l'any 1541. Els seus inicis es relacionen amb la pintura d'icones dins de la tradició bizantina. Després del seu pas per Venècia, se'n va a Roma, on coneix i assimila l'obra de Miquel Àngel. Cap al 1577, El Greco s'instal·la a Toledo, en aquells moments centrat en el programa religiós de l'església del monestir de l'Escorial.
La seva obra pictòrica es caracteritza per figures d'un cànon allargat i la seva tendència als colors freds. Les temàtiques de les seves pintures són diverses i destaquen els seus retrats i els seus paisatges de la ciutat de Toledo.