Història i Evolució de la Fotografia: Del Calotip a la Leica

El Calotip: L'Inici del Negatiu en Paper

El desenvolupament de la imatge sobre paper va començar el 1837 quan William Henry Fox Talbot va perfeccionar un procediment fotogràfic que consistia a utilitzar un negatiu de paper, a partir del qual es podien reproduir un nombre il·limitat de còpies.

El Col·lodió Humit: Revolució en la Velocitat

El col·lodió, conegut també com a cotó-pòlvora, és una classe d’explosiu la base del qual és la cel·lulosa nítrica. Archer va utilitzar planxes de vidre humides en fer servir col·lodió en comptes d’albúmina com a material de cobertura, per aglutinar els compostos sensibles a la llum. Aquests negatius havien de ser exposats i revelats mentre estaven humits. Els fotògrafs necessitaven una habitació fosca propera per poder preparar les planxes abans de l’exposició i revelar-les immediatament després.

Aquest gran descobriment va representar un pas important i decisiu en el desenvolupament de la fotografia, en apropar-se a la imatge instantània amb una exposició 15 vegades més breu que la del daguerrotip més perfeccionat. Però el més rellevant va ser la seva aplicació sobre diversos suports a més del vidre, com ara el cuir, el paper, el feltre, altres plàstics i ceràmiques.

La Gelatina de Bromur: L'Era de la Placa Seca

Malgrat tot, manipular el col·lodió a l’exterior presentava força complicacions, per això les investigacions van seguir endavant per tal de perfeccionar un tipus de negatiu que es pogués exposar en sec, sense que requerís ser revelada immediatament després de l’exposició.

El 1878 es va presentar una planxa de vidre seca recoberta amb una emulsió de gelatina i de bromur de plata, similar a les modernes. Després de molts experiments sense èxit, el 1882 la gelatina de bromur, capaç d’assecar la placa, va desbancar definitivament el col·lodió (imatge dreta).

L’afany per trobar un suport més pràctic que el vidre, va fer aparèixer el 1886 la cel·lulosa com a suport fotogràfic amb uns excel·lents resultats. Més endavant, l’acetat de cel·lulosa va substituir el cel·luloide. Mentre s’anava investigant i fent experiments per augmentar l’eficàcia de la fotografia en blanc i negre, es van dur a terme grans esforços per aconseguir imatges a color natural. Amb aquest objectiu s’utilitzaven planxes recobertes d’emulsions.

La Càmera Leica: Fotografia Portàtil i Accessible

El 1923 va aparèixer al mercat una càmera fotogràfica lleugera, versàtil i innovadora: la Leica. Aquesta càmera de 35 mm, que requeria pel·lícula de petit format i que havia estat, en un principi, dissenyada per al cinema, es va introduir a Alemanya el 1925. Va ser creada per un empleat de la fàbrica alemanya d’òptica Leitz. Gràcies a les seves reduïdes dimensions i al seu baix cost es va fer famosa entre els fotògrafs professionals i també entre els aficionats.