El Realisme Aristotèlic: Filosofia, Metafísica i Ètica

Aristòtil neix a Macedònia el 384 a.C. Fill de metges, d'aquí li ve la idea experimental. Va a Atenes a estudiar a l'escola de Plató, on s'adona que no està conforme amb les teories que proposa Plató. Posteriorment, Aristòtil funda la seva pròpia escola, el Liceu, i va ser tutor d'Alexandre el Gran.

Crítica al Platonisme

• Aristòtil argumenta que les teories de Plató són meres suposicions, ja que no es poden demostrar empíricament.
• Creu que l'essència de les coses ha d'estar inherent a les coses mateixes i no separada en un món de les Idees, a diferència del que proposa Plató.
• Plató volia explicar la realitat, però quan va veure que la realitat era canviant i variable, va postular un món de les Idees immutable com a model.
• Aristòtil considera que l'únic que fa Plató amb aquesta duplicació és generar confusió.

Hilemorfisme: Teoria de la Naturalesa

És una teoria que formula Aristòtil per explicar la composició de les coses o substàncies del món sensible. Per Aristòtil, hi ha dos principis constitutius de les coses i quatre causes explicatives. Els principis constitutius són la matèria i la forma.

• Matèria: És l'element neutre, indiferenciat i no racional, que la forma actualitza i fa recognoscible. Seria comparable a les coses del món material de Plató.
• Forma: És l'estructura universal, allò que els individus d'una mateixa classe o espècie tenen en comú. Tota investigació científica busca la causa formal. Comparable a les Idees platòniques, però inherent a la cosa.

Exemple: Una taula. La matèria seria la fusta, i la forma seria allò que fa que sigui una taula i no una cadira, la seva essència o 'idea' de taula.

Potència i Acte: El Canvi Aristotèlic

Aquest binomi, acte i potència, és el que fa possible el canvi, permetent que les coses canviïn i que el món es trobi en un dinamisme constant. Qualsevol canvi és l'actualització d'una potència inherent.

• Potència: Capacitat que té la matèria d'una substància d'assumir o rebre una forma diferent de la que posseeix actualment. Per exemple: la fusta és en potència una taula, un banc, una cadira, etc.
• Acte: És la forma que una substància posseeix en un moment donat. És el resultat de l'actualització d'una potència.

Les Quatre Causes Aristotèliques

En qualsevol canvi, hi ha causes que expliquen la seva realització. Aquestes són quatre:

• Causa Material: Allò de què està fet (la matèria).
• Causa Formal: Les seves qualitats essencials, la seva idea o model.
• Causa Eficient: Allò que impulsa el canvi des de fora.
• Causa Final: L'objectiu o la finalitat del canvi.

Exemple: Es fa una escultura de Zeus. Està feta de marbre (material), la idea o model en el qual ha treballat l'artista (formal), l'executor o artista (eficient) i l'objectiu és adorar els déus (final).

Els Quatre Tipus de Canvi

Segons Aristòtil, hi ha quatre tipus diferents de canvi:

• Substancial o d'Essència: Quan una entitat neix o es destrueix (generació i corrupció). Ex: una planta neix o es descompon.
• Qualitatiu: Canvi en les qualitats d'una substància.
• Quantitatiu: Canvi en la quantitat o mida d'una substància.
• Local o de Lloc: Canvi de posició o moviment.

Ètica i Política: La Recerca de la Felicitat

Segons Aristòtil, l'ésser humà sempre busca la felicitat (considerada el bé suprem per Aristòtil). La persona no és feliç amb els béns materials, sinó quan desenvolupa plenament la seva raó.

La Virtut Aristotèlica

Les virtuts dianoètiques o intel·lectuals es refereixen a la capacitat d'entendre i raonar. Les virtuts més importants són la saviesa i la prudència.

També es distingeixen les virtuts ètiques, que es refereixen a la manera d'actuar. Són «bons hàbits de conducta» que fortifiquen la virtut moral.

La virtut ètica és un terme mitjà entre dos extrems viciosos. Per exemple: la valentia és el terme mitjà entre la covardia i la temeritat.

En algunes situacions, és difícil adoptar el terme mitjà, considerat el més profitós segons Aristòtil.

Justícia

Per Aristòtil, l'Estat ha de ser la forma més elevada de justícia social.

L'Estat

L'ideal d'Estat, similar al de Plató, tenia un caràcter aristocràtic.

Les Formes de Govern

Aristòtil no planteja un Estat ideal utòpic, sinó que busca una forma mitjana entre democràcia i oligarquia. El poder ha de ser exercit en benefici de tota la ciutadania. La constitució de les polis ha de ser adaptada al caràcter històric i a les condicions particulars de cada ciutat.