Fitxa tecnica frescos de l'absis de sant climent de Taüll

Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll

Fitxa tècnica

Títol:

Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll.

Autor:

El mestre de Taüll i el seu taller,i que eren originaris del nord d’Itàlia.

Cronologia:

L’any 1123, any de concentració de l’església.

Tècnica:

Pintura alfresc.

L’estil:

L’estil es ROMànic.

Tema:

El tema es bíblic.

Localització:

Museu d’art nacional de Catalunya (MNAC).

Tipologia:

Pintura.

Mides:

Els frescos ocupant l’absis central de l’església i pel que fa la closca, la mesura fa uns 4 metres de diàmetre.

Anàlisi Formal

Descripció:

El Conjunt iconogràfic es divideix en 3 parts: el primer es el superior i es situa a la volta de l’absis i representa el cel, el segon es la part intermèdia situat a la part superior del cilindre de l’absis i representa l’esglèsia i finalment la tercera part que es la inferior situada a la part baixa del cilindre que practicament no s’ha conservat i simbolitza el mon terrenal.

En el conjunt de les part s’observa una simetria compositiva o la figura del crist es troba tot just al centre de la volta de l’abisi. Això s’observa tant amb la simetria de cada figura com en el nombre de figures i en la centralitat que ocupa la figura de crist. Aquesta simetria esta reforçada pel hieratisme i la frontalitat de les figures, la qual cosa crea l’efecte d’una visió formal anti-natural que es propis de l’art ROMànic.

Estil:

En aquesta obra convergeixen tres estils artístics, a més del ROMànic, i que són del bisentí, el mossàrab i l’islàmic.

Pel que fa l’estil bisentí, tenim el hieratisme de les figures, la simetria i la concepció plana de la composició. Els cosos mostren rigidesa, severitat, posició estàtica que s’accentuan amb la frontalitat del dibuix.

Pel que fa l’estil mossàrab, la seva influència es va rebre al nord de la península ibèrica. Una característica d’aquest estil es la vitaliat i expressivitat que es dona al rostre de les figures.

Pel que fa l’estil islàmic hi ha una oposició al hieratisme i a la simetria a l’estil bisentí, això es pot observar en els abarescos i les línies corbes en els cabells de les figures i en els seus sentits.

Funció i significat:

En aquesta obra obra tenim hi ha una doble funcionalitat: religiosa i didàctica. Es representa la teofania que es la manifestació de la divinitat de Déu,  amb la finalitat que tot el poble, aleshores analfabet, pogués entendre les escenes bilbliques i identificar els personatges bíblics, s’utilitzaven sempre els mateixos objectes o símbols, com per exemple els animals amb els evangelistes.

Es una característica de l’art ROMànic presentà el crist en majestat la part superior de l’absis, presidint tot el conjunt iconogràfic i envoltat per una mena de cercle que representa el mon i amb la qual cosa es vol significar o dir que Déu es el que jutja al mon terrenal.