Grans Poetes de la Literatura Catalana del Segle XX

J.V. Foix: La fusió del vell i el nou

J.V. Foix estableix els principis bàsics de la seva poesia en la fusió del vell i el nou. Va publicar llibres de proses poètiques com Gertrudis i KRTU, situats en el marc del surrealisme. Es declara "investigador en poesia" i té la voluntat de contribuir a crear un llenguatge literari propi. Una obra essencial en la seva trajectòria poètica és Sol, i de dol, que obre noves portes d'inspiració al poeta.

Josep Maria de Sagarra i el neopopularisme

Josep Maria de Sagarra fou un escriptor fascinat per l'espectacle de la vida i pels matisos del comportament humà. Quan es parla de la seva obra, moltes vegades s'esmenta el neopopularisme perquè recorre a formes i figures de la literatura tradicional. Com, per exemple, recreant personatges llegendaris com El comte Arnau o El mal caçador. La seva poesia té un llenguatge enlluernador i una gran riquesa lèxica.

Carles Riba: Simbolisme, traducció i exili

Carles Riba fou un poeta simbolista de poesia reflexiva. Durant la Guerra Civil i l'etapa posterior, va fer un gran treball en el terreny de la traducció (com l'Odissea o obres d'Edgar Allan Poe). En la postguerra, torna de l'exili amb un paper orientador com a testimoni actiu amb necessitat d'avançar. Les elegies de Bierville és la seva obra poètica de plenitud i és un testimoni artístic i polític de l'exiliat que no defuig la situació històrica.

La poesia catalana de la postguerra

Salvador Espriu

L'obra d'Espriu es caracteritza per refugiar-se en el record i per una profunda meditació sobre la mort.

Joan Oliver (Pere Quart)

Representant del realisme històric o social. Rebutja la poesia hermètica i postsimbolista en favor d'un compromís amb la realitat.

Gabriel Ferrater

Utilitza un to neutre que s'aproxima a la prosa, amb versos sense musicalitat tradicional. Destaca per una tensió extrema i continguda, originalitat lingüística, i parla del desengany i la lucidesa.

Joan Vinyoli

La seva trajectòria evoluciona des del postsimbolisme de Carles Riba cap a la poesia de l'experiència i el simbolisme de Ferrater.

Vicent Andrés Estellés

Parla tant de la lluminositat de viure com de la presència angoixosa de la mort. La seva obra també té un marcat caire polític i cívic.

Miquel Martí i Pol

Autor de poesia d'orientació social que recull la realitat del món laboral de la gent treballadora de Roda de Ter, el seu poble. També va conrear una poesia més introspectiva, valorant el seu propi estat físic. No va obtenir el reconeixement popular massiu fins als últims anys de la seva vida.