Ramon Llull: ciència, filosofia i Art combinatòria
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,02 KB
Actualizado el
Resumen
El document presenta la vida i l'obra de Ramon Llull, des de la seva naixença a Mallorca fins a la seva mort a Tunísia. Repassa les seves aportacions científiques, l'Arbre de la ciència, l'Art combinatòria, les figures i combinacions, i els seus escrits sobre medicina i física. L'estudiant hi trobarà una visió general del seu pensament i dels seus mètodes.
Puntos clave
- Ramon Llull va néixer a Mallorca cap al 1232 i va morir a Tunísia entre el desembre de 1315 i els primers mesos de 1316.
- Llull defensava que la ciència i la religió coincidien i que els mites i la creació del món podien ser verificats per la ciència.
- Va crear el sistema combinatori, considerat la base conceptual de la informàtica, i l'holisme, la integració de les ciències.
- L'Arbre de la ciència, escrit a Roma entre 1295 i 1296, és una enciclopèdia basada en principis generals i en un simbolisme arbori.
- L'Art combinatòria utilitza figures geomètriques i símbols per combinar lletres i conceptes, amb la pretensió de portar a la pau entre religions.
- La figura A conté nou principis fonamentals: bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria.
- Llull va rebutjar ciències esotèriques com l'alquímia, però va donar protagonisme a una astronomia propera a l'astrologia.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
Ramon Llull: Vida i Obra
Ramon Llull va néixer a Mallorca cap a l'any 1232 i va morir a Tunísia entre el desembre de 1315 i els primers mesos de 1316. Va ser un personatge molt essencial per múltiples motius. Va escriure sobre molts temes, entre ells; científics, tecnològics, etc. Escrits en llatí i en català.
Llull va començar a investigar molts temes científics perquè volia demostrar a la societat que la ciència i la religió diuen el mateix, és a dir, que tots els mites, històries, la creació del món, fossin veritat com diu la religió, però que també fossin verificats per la ciència.
Les Seves Investigacions
Llull va ser investigador, divulgador, polemista i conciliador. Va realitzar aportacions metodològiques en astronomia, geometria, física, medicina, etc. Va ser el creador del sistema combinatori (considerat avui com la base conceptual de la informàtica) i de l'holisme (interdisciplinarietat i integració de les ciències) que va defensar a l'Arbre de la ciència. Va rebutjar les ciències purament fantàstiques o esotèriques com l'alquímia i, però, va donar protagonisme a una astronomia molt propera a l'astrologia.
L'Arbre de la Ciència
L'Arbre de ciència, escrit a Roma entre 1295 i 1296, és una versió de l'Art en forma d'enciclopèdia, destinada a un públic no universitari, i una obra basada en els seus coneixements. La diferència amb els repertoris medievals que contenen tot el saber, és en el fet que Llull no recorre a catàlegs sistemàtics de dades (per exemple, llistes de constel·lacions, d'animals aquàtics o de figures retòriques), sinó que descriu l'entramat de principis generals que explica la multiplicitat d'allò real. La seva enciclopèdia permet 'deduir' els continguts concrets del saber gràcies al fet que l'Art és un mètode únic per a totes les ciències. En aquest sentit, l'Arbre de ciència és una 'nova' enciclopèdia, que es desplega a través d'un peculiar simbolisme arbori.
Aportacions Matemàtiques
Ramon Llull desenvolupa la seva obra Ars com a una creació epistemològica relacional, en la qual desplega un exercici de combinatòria basada en parelles i ternes. Concretament, planteja 36 combinacions, sense repeticions, de nou elements presos de dos en dos i una taula de combinacions ternàries.
L'Art Combinatòria
El mètode de coneixement inventat per Llull, conegut com Ars combinatòria, representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols que combinen lletres i conceptes, i s'anuncia com un nou saber amb pretensions universals. L'ús d'aquest mecanisme, que proposava la unitat dels diferents sabers de l'època, havia de conduir, mitjançant la raó, la demostració i el diàleg, a la pau entre les religions. Llull va buscar un model complex de realitat en què, com en una gran xarxa, estiguessin implicats el món, l'home i Déu.
Combinacions Binàries
Llull tracta l'avaluació de la Tercera Figura, en presenta les relacions binàries amb l'exemple de la primera cambra de B C, la qual diu que se'n poden extreure dotze posicions.
Ramon Llull va organitzar el seu art amb diferents figures, alguns exemples són:
- La Figura A representa els nou principis fonamentals de l'Art:
- B: bonesa
- C: grandesa
- D: eternitat/duració
- E: poder/potestat
- F: saviesa/instint
- G: voluntat/apetit
- H: virtut
- I: veritat
- K: glòria
A partir d'aquí va fer la combinació binària, combinant la figura B amb la C, utilitzant B, b, C, c. Llull va dir que aquesta combinació tenia 12 combinacions i si ho passem a la combinatòria actual seria aquesta operació d'aquí, 4 factorial dividit a 2 factorial.
Medicina
Les obres de Llull sobre la ciència de la salut no constitueixen una projecció diguem-ne clínica. Ramon Llull no parla de curar pacients, sinó de reduir els principis de la teoria mèdica heretada a una sistemàtica matematitzable, que faciliti els diagnòstics i la confecció de medicaments compostos.
Així els Començaments de medicina s'articulen, a la primera distinció, a partir de l'arbre de la medicina, que arrela sobre els quatre humors (còlera, sang, flegma, malenconia).
La medicina de Llull era per millorar el que hi havia, no per innovar. Ell creia més en les parts psicològiques de les persones.
Física
Segons Ramon Llull, la gravetat és la pedra mòbil amb moviment natural o violent quan es llança amb impuls a l'aire, aleshores es mou amb la gravetat, el moviment de la qual és sensible a la vista.
Llibres
- Llibre de l'ascens i descens de l'enteniment, escrit el 1304.
Podem dir que Llull es planteja les teories de Newton molts segles abans que Newton les determinés. Llull ja parlava de conceptes del coneixement actual molts segles abans.
Preguntas frecuentes
Quins són els nou principis fonamentals de l'Art de Ramon Llull?
Els nou principis de la figura A són bonesa, grandesa, eternitat/duració, poder/potestat, saviesa/instint, voluntat/apetit, virtut, veritat i glòria. Llull els combina per construir el seu mètode de coneixement.
Què és l'Arbre de la ciència?
És una versió de l'Art en forma d'enciclopèdia, escrita a Roma entre 1295 i 1296 i destinada a un públic no universitari. Llull la basa en principis generals en lloc de catàlegs sistemàtics de dades.
Per què Llull es considera un precursor de la informàtica?
Perquè va crear el sistema combinatori, que el text considera la base conceptual de la informàtica. El mètode combina símbols i conceptes mitjançant figures i regles.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.